Plaça que comunica amb la Rambla pel carrer Colom a la Rambla i, a través del passatge Madoz, al carrer Ferran, en un espai que havia deixat el desamortitzat Convent dels Caputxins. El 1848 l'Ajuntament va convocar un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó, format a la Llotja i a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
La plaça és de planta rectangular porticada construïda entre el 1848 i el 1960 convertint-se en un dels projectes més importants de l'arquitecte, ben actiu a la ciutat de Barcelona amb altres projectes. La plaça d'estil neoclàssic és una versió de la tradicional plaça major espanyola connectada per carrers i passatges que condueixen a la Rambla, al carrer Escudellers i al carrer Ferran. Les façanes dels edificis són de model isabelí, els balcons s'alternen amb les pilastres sobre la planta baixa porticada. A l'entaulament trobem un àtic lleugerament reculat on la cornisa és una balustrada. Aquest ordre en les façanes només es trenca pel passatge Bacardí, el primer cobert de Barcelona i el passatge descobert Madoz.
Al centre de la plaça s'hi va col·locar una font de ferro de la casa Durenne de París anomenada les Tres gràcies, però segons el projecte original s'hi havia de col·locar una escultura de Ferran el Catòlic encarregada a Josep Piquer. A la plaça no hi trobem cap referència a la reialesa espanyola, però originàriament homenatjava a la reialesa i Isabel II va col·locar la primera pedra. A la plaça hi ha també dos fanals centrals dissenyats per Gaudí i un conjunt de palmeres.Plaça que comunica amb la Rambla pel carrer Colom a la Rambla i, a través del passatge Madoz, al carrer Ferran, en un espai que havia deixat el desamortitzat Convent dels Caputxins. El 1848 l'Ajuntament va convocar un concurs públic que va guanyar l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó, format a la Llotja i a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
La plaça és de planta rectangular porticada construïda entre el 1848 i el 1960 convertint-se en un dels projectes més importants de l'arquitecte, ben actiu a la ciutat de Barcelona amb altres projectes. La plaça d'estil neoclàssic és una...
Notícies històriques
La construcció d'aquesta plaça prové de l'enderroc d'un antic convent dels caputxins. L'edifici es va començar a construir l'any 1718 amb la façana de l'església a la Rambla. Amb la desamortització de 1822, l'edifici va passar a ser del municipi, però no es va enderrocar fins el 1835. Primer es pensava fer-hi un teatre o unes galeries vidrades però finalment el 1848 es va optar per la construcció d'una nova plaça.
A la plaça s'hi convservaren, fins fa poc, antics establiments del segle XIX molt coneguts a Barcelona com foren un herbolari anomenat Herbolari del Rei, un fotògraf, o el Museu Pedagògic de Ciències Naturals.La construcció d'aquesta plaça prové de l'enderroc d'un antic convent dels caputxins. L'edifici es va començar a construir l'any 1718 amb la façana de l'església a la Rambla. Amb la desamortització de 1822, l'edifici va passar a ser del municipi, però no es va enderrocar fins el 1835. Primer es pensava fer-hi un teatre o unes galeries vidrades però finalment el 1848 es va optar per la construcció d'una nova plaça.
A la plaça s'hi convservaren, fins fa poc, antics establiments del segle XIX molt coneguts a Barcelona com foren un herbolari anomenat Herbolari del Rei, un fotògraf, o el Museu ...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Barral i Altet, Xavier, dir.
1998
Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial
)
)
)
)