L'antic monestir de Santa Maria de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'alça el castell de Lluçà. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV. El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annexe. En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d'estil barroc. Al segle XVII, es va refer la façana de l'església reaprofitant la porta i la ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.
De les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m d'alçada, queden pocs vestigis.
Al subsòl rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.
Conserva una pica baptismal romànica procedent de l'església de Salcelles.
La Mare de Déu de l'altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l'any 1936.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d'altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.L'antic monestir de Santa Maria de Lluçà es troba situat als peus del turó on s'alça el castell de Lluçà. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV. El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus ...
Notícies històriques
L'antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de LLuçà (905), pels senyors del castell,fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les canònigues regulars. Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Pladevall i Font, Antoni
1974
El Monestir de Santa Maria de Lluçà: guía históricoartística
)
)
)
)