El teatre Arnau s'emplaça al districte de Ciutat Vella, i afronta amb l'avinguda del Paral·lel, el carrer Tàpies i el carrer Nou de la Rambla, amb l'accés principal pel Paral·lel. Es tracta d'un edifici aïllat concretat en una nau central i dues laterals, més baixes, de planta rectangular. La façana oculta la sala teatral i la coberta a dues aigües, a diferents nivells, de la construcció. A la banda esquerra d'aquest cos s'ha desenvolupat un de lateral ocupat, en origen, pel bar i altres serveis del mateix teatre.
La façana principal és plana; la composició incorpora dues fileres de d'obertures rectangulars en nombre decreixent en alçada, sis a sota i quatre damunt. El més destacable és el coronament esglaonat, sota del qual es genera un espai, a mode de frontó, on hi ha sostinguda la cartellera. A la planta baixa, fent cantonada amb el carrer Nou de la Rambla, hi un establiment d'hostaleria, i altres comerços a la planta baixa d'aquest mateix carrer. En la façana d'aquesta nau lateral hi ha, a l'alçada del primer pis algunes petites finestres de llinda plana. A la façana lateral del carrer Tàpies, el cos afegit presenta quatre finestrals a la planta baixa tancats per persianes i, sobre d'aquests, finestrals de les mateixes dimensions al primer pis.
A la coberta es pot observar l'embigat de fusta i part de l'estructura d'aquest material que suporta la teulada, de material prefabricat.
A l'interior es pot observar que es tracta d'un teatre dissenyat a la manera italiana. En primer lloc trobem un petit vestíbul distribuïdor. Des d'aquest podem accedir, a mà dreta, a l'escala que dóna als pisos superiors i, a l'esquerra, a l'espai que ocupava l'antic bar del teatre. Travessant el vestíbul entrem a la platea, ara sense butaques, amb l'escenari davant. El teatre compta amb dos pisos de llotges, essent les del primer pis fruit d'una ampliació. El sostre presenta un sistema d'encavallada de bigues metàl·liques, que suporta el sostre de fusta. Sota d'aquesta encavallada hi havia hagut un sostre d'encanyissat i guix, decorat amb plafons de paper pintat amb decoracions vegetals que encerclaven instruments musicals. Aquest fals sostre va haver de ser enderrocat per motius de seguretat, però encara es conserven alguns d'aquests plafons, desmuntats, a la zona de l'antic bar.
L'escenari, precedit per un arc de prosceni ornat amb motllures de motius florals daurats, encara conserva el teló de boca. A un dels laterals de l'escenari hi havia un petit camerino i un lavabo, ara enderrocats. Al costat oposat una escala lateral que dóna accés a la galeria de l'escenari. La torre de tramoia conserva la pinta, l'entramat de bigues de fusta que suportaven el pes de tots els elements escenogràfics.El teatre Arnau s'emplaça al districte de Ciutat Vella, i afronta amb l'avinguda del Paral·lel, el carrer Tàpies i el carrer Nou de la Rambla, amb l'accés principal pel Paral·lel. Es tracta d'un edifici aïllat concretat en una nau central i dues laterals, més baixes, de planta rectangular. La façana oculta la sala teatral i la coberta a dues aigües, a diferents nivells, de la construcció. A la banda esquerra d'aquest cos s'ha desenvolupat un de lateral ocupat, en origen, pel bar i altres serveis del mateix teatre.
La façana principal és plana; la composició incorpora dues fileres de d'obert...
Notícies històriques
Va obrir com a pavelló de fusta el 1894 i pren el nom del seu primer propietari, un cotiller que hi va provar fortuna en el món de l'espectacle. L'èxit va fer que s'edifiqués un edifici d'obra que va obrir el 28 d'octubre de 1903, s'hi representaven pantomimes, melodrames i concerts de cançó i música popular. Des de 1904, també s'hi feien projeccions cinematogràfiques. S'hi va presentar Raquel Meller, que va esdevenir-ne l'estrella.
El 31 de maig de 1915 va canviar el nom pel de Teatro Folies Bergère.
Des del 18 de setembre de 1930 es va dedicar exclusivament al cinema amb el nom de Cine Arnau.
Cap al 1980, l'empresari Pepe Buira el va adquirir, retornant-lo als seus orígens de "music-hall". Així, des del 21 de desembre de 1982 fins a 2004 va tornar a funcionar com a teatre, amb obres de revista, comèdia musical i varietats. El 17 d'abril de 1994 va tancar temporalment per problemes econòmics i el 2004 va tornar a tancar. Tenia 707 seients.
L'any 2006 el comprà l'Església Cristiana Xinesa per fer-hi un lloc de culte, però no n'obtingué l'autorització.
Des de llavors, abandonat, l'edifici s'ha anat deteriorant, i fou ocupat per denunciar-ne la situació.
Finalment, el febrer de 2010 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per fer-hi un equipament públic per al barri, però es desconeix quin ús se li acabarà donant.Va obrir com a pavelló de fusta el 1894 i pren el nom del seu primer propietari, un cotiller que hi va provar fortuna en el món de l'espectacle. L'èxit va fer que s'edifiqués un edifici d'obra que va obrir el 28 d'octubre de 1903, s'hi representaven pantomimes, melodrames i concerts de cançó i música popular. Des de 1904, també s'hi feien projeccions cinematogràfiques. S'hi va presentar Raquel Meller, que va esdevenir-ne l'estrella.
El 31 de maig de 1915 va canviar el nom pel de Teatro Folies Bergère.
Des del 18 de setembre de 1930 es va dedicar exclusivament al cinema amb el nom de Cine...
Anys
Obra
2012-2013
Obres d'estabilització de l'edifici, principalment a façanes i coberta, patologies causades per filtracions d'aigua
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
AMCB
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Badenas i Rico, Miquel
1998
El Paral·lel, història d'un mite: un barri de divisió i d'espectacles a Barcelona
Cortadellas Morera, Jordi
2007
Transformació del Teatre Arnau en Centre d'Estudis d'Arts Escèniques
)
)
)
)