Avinguda Montanyans, 42-50 / Passeig Santa Madrona, 7-17
Localització:
Barcelona (Barcelonès)
Estil
Descripció
Historicisme
Neoclàssic
Tipus d'ús
Original
Habitatge
Residència reial
Actual
Habitatge
Residència
Estat de conservació: Bo
Sense dades.
Èpoques
Segles: - XX Inici
Autors
Nom
Cognoms
Funció
Juan
Moya
arquitecte
- 1929
Jaume
Llongueras
pintor i decorador
- 1929
Descripció
El palauet és una petita edificació envoltada pels jardins Joan Maragall, construïda per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i tenia l'objectiu de fer de residència pels reis, però també de representar l'arquitectura reial espanyola, seguint l'estètica de l'arquitectura reial borbònica madrilenya. Així i tot, veu directament de l'arquitectura clàssica francesa del segle XVIII. Juan Moya, arquitecte reial, va inspirar-se directament amb l'arquitectura palauenca del regnat de Felip V, un barroc auster amb façanes sòbries, utilitzant totxo i pedra, i majestuoses com La Granja de San Ildefonso o la del Palau de la Zarzuela.
La façana principal és d'una marcada horitzontalitat de la qual en destaquen tres tímids cossos, un al centre i els altres en els extrems, seguint un ordre simètric. Verticalment, la façana es compon d'un fals i simple encoixinat, des de la qual arranquen uns carreus de pedra en els extrems dels tres cossos, creant un joc de colors amb la resta de la façana de totxo. La coberta, feta de pissarra, és a dues aigües i en la qual s'hi obren unes finestres.
Els interiors estan ricament decorats, influenciat per l'estil imperi. Les estances estan decorades de tal manera que recorden als Reales Sitios com el Monestir de l'Escorial i el Palau Reial de La Granja de San Ildefonso o bé a Versalles en el Saló dels Miralls. I també s'hi col·locaren altres elements mobles, com els tapissos de la Real Fábrica dissenyats per Goya, que es poden trobar en els diversos palaus reials.
L'accés al palauet és a través d'una gran escalinata de dos trams separats per una font, una solució molt recurrent en l'arquitectura barroca monàrquica.El palauet és una petita edificació envoltada pels jardins Joan Maragall, construïda per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i tenia l'objectiu de fer de residència pels reis, però també de representar l'arquitectura reial espanyola, seguint l'estètica de l'arquitectura reial borbònica madrilenya. Així i tot, veu directament de l'arquitectura clàssica francesa del segle XVIII. Juan Moya, arquitecte reial, va inspirar-se directament amb l'arquitectura palauenca del regnat de Felip V, un barroc auster amb façanes sòbries, utilitzant totxo i pedra, i majestuoses com La Granja de San Il...
Notícies històriques
Al 6 d'octubre de 1929 s'inaugurà el palauet com a Pavelló Reial, per allotjar a la Família Reial durant l'Exposició Internacional de 1929. [La Vanguardia, 6 d'octubre de 1929, "Inauguración del Pabellón Real". Consulta: 19 de juny de 2015]
Cap al 1934-1935, Joaquim Folch i Torres va proposar de convertir-lo en el Museu de la Música, però aquest projecte no prosperà. Tot i així, arrel d'aquest projecte es va decidir batejar aquest palauet amb el nom del músic Isaac Albéniz i es col·locà un bust del músic, obra dels escultors Enric Casanovas i Mateu Fernández de Soto.
Durant el franquisme, el palauet va estar en desús, fins que a principis de la década dels seixanta, l'alcalde de Barcelona Josep Maria de Porcioles va decidir rehabilitar-lo i convertir-lo en residència per a visites il·lustres.
Al 1970, l'Ajuntament de Barcelona va fer obres i es van ampliar els jardins gràcies a l'enderroc dels pavellos propers, el Palau de les Missions i el d'Art Modern, feia uns anys enrere. El jardí es va fer d'un estil clàssic i majestuós, agafant com a model els jardins reials o imperials europeus. En aquest jardí es van col·locar escultures d'artistes catalans: Joan Rebull, Ernest Maragall, Frederic Marés, Luisa Granero, Josep Viladormat, entre d'altres. Aquest jardí el van dedicar a Joan Maragall.Al 6 d'octubre de 1929 s'inaugurà el palauet com a Pavelló Reial, per allotjar a la Família Reial durant l'Exposició Internacional de 1929. [La Vanguardia, 6 d'octubre de 1929, "Inauguración del Pabellón Real". Consulta: 19 de juny de 2015]
Cap al 1934-1935, Joaquim Folch i Torres va proposar de convertir-lo en el Museu de la Música, però aquest projecte no prosperà. Tot i així, arrel d'aquest projecte es va decidir batejar aquest palauet amb el nom del músic Isaac Albéniz i es col·locà un bust del músic, obra dels escultors Enric Casanovas i Mateu Fernández de Soto.
)
)
)
)