És una església d'una nau coberta amb volta de canó semicircular, amb tres arcs torals al llarg de la nau. A llevant hi ha l'absis semicircular, unit a la nau per un arc presbiteral. Té arcuacions llombardes a la capçalera. A l'absis i a la façana oest hi ha dues finestres de doble esqueixada. A la façana de migdia hi ha un campanar de torre de planta quadrada. Està format per tres nivells d'obertures. A la planta baixa té dues espitlleres mirant a sud; més a munt, dues finestres d'arc de mig punt i esqueixada recta (parcialment tapiades) i una única finestra com les anteriors, però més ampla, al tercer nivell.
La part baixa del campanar, que s'obre a l'església, fou habilitada com a capella, i se'n construí una altra al costat nord més modernament. En el mateix moment es construí la sagristia, a l'angle sud-est, entre l'absis i el campanar, i el cor als peus de la nau. A l'escala que mena al cor trobem un graó que és un bloc de marbre decorat amb una motllura.
Aquesta església presenta solucions constructives com les que es donen a Sant Vicenç de Cardona, com l'ús de contraforts que esdevenen elements decoratius. Es tracta d'una obra del segle XI.És una església d'una nau coberta amb volta de canó semicircular, amb tres arcs torals al llarg de la nau. A llevant hi ha l'absis semicircular, unit a la nau per un arc presbiteral. Té arcuacions llombardes a la capçalera. A l'absis i a la façana oest hi ha dues finestres de doble esqueixada. A la façana de migdia hi ha un campanar de torre de planta quadrada. Està format per tres nivells d'obertures. A la planta baixa té dues espitlleres mirant a sud; més a munt, dues finestres d'arc de mig punt i esqueixada recta (parcialment tapiades) i una única finestra com les anteriors, però més ampla,...
Notícies històriques
L'església de Sant Pere d'Orrit ha estat poc documentada al llarg del temps. La seva història està estretament lligada a la del castell, amb totes les disputes i litigis inclosos. Pertanyé inicialment a Alaó, però cap el 1100el comte Pere Ramon de Pallars Jussà, amb els seus germans Arnau i Bernat, la donaren a Santa Maria de Mur, on construïren el seu panteó familiar. Aquesta església també estigué relacionada amb la comanda de Susterris.
