El palau Quadras, situat a la Diagonal entre els carrer de Llúria i de Pau Claris, és un edifici entre mitgeres que consta de semisoterrani, planta baixa i quatre pisos i s'organitza entorn d'un pati central, propi del gòtic català. La façana principal és presidida per la gran tribuna de la planta principal, la part superior de la qual fa de balcó a les obertures de la segona planta. Les del tercer pis són resoltes com una galeria seguida d'arcs rebaixats. Les golfes formen unes mansardes obertes en una teulada molt inclinada, que no té continuació per la part posterior de l'edifici, coberta amb terrat.
La façana és enterament de pedra i el treball de forja es limita a les reixes. La tribuna i la balconada del segon pis són de pedra profusament treballada, on la figura humana i el tema floral són els principals motius decoratius, dins d'un estil neogòtic de tall modernista.
Com la casa Amatller i la casa Macaya, l'accés a la planta noble s'efectua per una escala, descoberta en aquest cas. La decoració del vestíbul és feta amb arrambadors de ceràmica de caire arabitzant. El paviment és de tipus romà, en blanc i negre.El palau Quadras, situat a la Diagonal entre els carrer de Llúria i de Pau Claris, és un edifici entre mitgeres que consta de semisoterrani, planta baixa i quatre pisos i s'organitza entorn d'un pati central, propi del gòtic català. La façana principal és presidida per la gran tribuna de la planta principal, la part superior de la qual fa de balcó a les obertures de la segona planta. Les del tercer pis són resoltes com una galeria seguida d'arcs rebaixats. Les golfes formen unes mansardes obertes en una teulada molt inclinada, que no té continuació per la part posterior de l'edifici, coberta a...
Notícies històriques
El palau del baró de Quadras és el producte de la reforma i ampliació d'una casa de pisos, que fou adaptada per Puig i Cadafalch com a residència del baró de Quadras. L'edifici anterior, que fou radicalment transformat, tenia l'accés principal per l'actual façana posterior, que dóna al carrer de Rosselló, i que és tractada amb una tribuna seguida a totes les plantes.
L'interès de l'edifici rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants. Com a la major part d'obres de Puig d'aquesta època, allunyada encara de l'ideari noucentista (que en certa manera va marcar la seva obra posterior), les solucions donades a la casa Quadras ens acosten més a un goticisme d'influència nòrdica, que no a un goticisme català molt més auster.
Va acollir les col·leccions del Museu de la Música des de 1983 al 2001 i la seu de la Casa Àsia entre el 2003 i el 2013. Des d'aleshores ocupa l'edifici l'Institut Ramon Llull.El palau del baró de Quadras és el producte de la reforma i ampliació d'una casa de pisos, que fou adaptada per Puig i Cadafalch com a residència del baró de Quadras. L'edifici anterior, que fou radicalment transformat, tenia l'accés principal per l'actual façana posterior, que dóna al carrer de Rosselló, i que és tractada amb una tribuna seguida a totes les plantes.
L'interès de l'edifici rau principalment en el variat repertori decoratiu, en què s'alternen motius gòtics, clàssics i arabitzants. Com a la major part d'obres de Puig d'aquesta època, allunyada encara de l'ideari noucentista (...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
1989
Josep Puig i Cadafalch: l'arquitectura entre la casa i la ciutat
Alcolea i Gil, Santiago; Manent, Ramon
2006
Puig i Cadafalch
Bassegoda i Nonell, Joan
1985
Puig i Cadafalch
Bohigas, Oriol
1973
Reseña y catálogo de la arquitectura modernista
Cabré, Tate; Blanch, Montserrat
2001
Ruta del modernisme Puig i Cadafalch
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
)
)
)
)