Segles: XV - XVI // XIX - // XX Inici - // XX Inici - // XX Mitjan -
Autors
Nom
Cognoms
Funció
Anys
Adolf
FLORENSA FERRER
Arquitecte
1955
- 1962
Santiago
MARCO URRUTIA
Decorador
1920
- 1923
Francesc
CANYELLAS BALAGUERÓ
Artista
1920
- 1923
Josep
GODAY I CASALS
Arquitecte
1919
Lluís
DOMÈNECH I MONTANER
Arquitecte
1902
Josep
GARRIGA I GARRIGA
Arquitecte
1870
Descripció
La casa de l'Ardiaca, que des de fa més d'un segle forma un conjunt amb la contigua casa del Degà, és el fruit de diverses intervencions arquitectòniques produïdes des del segle XV ençà. La casa de l'Ardiaca presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament gòtica. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).
La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420. La façana que dona al pla de la Seu fou remodelada a partir del 1548 per disposició del degà Jaume Estela. Poc després, el 1559, es va fer una façana nova al carrer de Santa Llúcia, així com el pati i l'escala actuals.
Els dos edificis foren objecte d'una reforma poc afortunada i sovint abusiva per part de l'arquitecte Josep Garriga. La remodelació comportà la unificació de les dues cases i la construcció del pati porxat actual de la casa de l'Ardiaca (prolongant les arcades originals pel costat de la tanca del carrer de Santa Llúcia), amb el seu brollador central, fet a partir de les baranes del pou originari. Posteriorment, el 1895 s'hi instal·là el Col·legi d'Advocats de Barcelona, època en la qual Domènech i Montaner dissenyà la bústia de marbre que hi ha al costat del portal.
L'any 1919 l'Ajuntament de Barcelona comprà tot el conjunt per instal·lar-hi l'Arxiu Històric de la Ciutat, i n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Goday, que modificà els interiors, aixecà la casa del Degà fins a anivellar-la amb la resta de l'edifici, i estengué la galeria d'arcs rebaixats de la casa de l'Ardiaca a tot el conjunt. També hi incorporà un nou repertori de finestres i d'altres materials del segle XVI, procedents d'edificis enderrocats.
Entre els anys 1920 i 1923 es feu una nova reforma a través de Santiago Marco que excel·lí, des de la seva presidència del Foment de les Arts Decoratives (FAD), en els treballs de decoració i d'orientació envers l'estètica noucentista. El treball de Francesc Canyellas es manifesta en l'arrimador i l'escala del pati del brollador. Són elements ornamentals de filiació barroca i renaixentista que sintonitzen amb el repertori noucentista. Les últimes reformes les va fer l'arquitecte Florensa a la façana de la casa del Degà que dona al pla de la Seu (1955) i a la façana posterior (1962), que dona a l'avinguda de la Catedral.La casa de l'Ardiaca, que des de fa més d'un segle forma un conjunt amb la contigua casa del Degà, és el fruit de diverses intervencions arquitectòniques produïdes des del segle XV ençà. La casa de l'Ardiaca presenta tres cossos disposats entorn d'un pati, en una atípica estructura en U motivada per la irregularitat del solar, i respon encara a una concepció típicament gòtica. Els trets renaixentistes es redueixen a alguns elements decoratius, en particular el portal d'entrada, fet "a la romana" (1510-c. 1514).
La casa del Degà, annexa a l'anterior, fou modificada el 1420. La façana que don...
Notícies històriques
La casa de l'Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, que estava assentada des del segle XII sobre dues torres de la muralla romana unides per un pont, fou transformada per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet gòtico-renaixentista (1479-c. 1514). Al seu costat hi havia la casa del Degà, que fou modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu.
La història dels dos edificis és paral·lela des del 1870, en què van ser comprats per Josep Altimires, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La reforma, sovint excessiva, comportà la unificació de les dues cases en un sol edifici. El 1919 fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona com a seu de l'Arxiu Històric de la Ciutat, i l'edifici fou novament remodelat per l'arquitecte Josep Goday.La casa de l'Ardiaca, antiga residència dels ardiaques majors de la seu, que estava assentada des del segle XII sobre dues torres de la muralla romana unides per un pont, fou transformada per l'ardiaca Lluís Desplà i Oms en un palauet gòtico-renaixentista (1479-c. 1514). Al seu costat hi havia la casa del Degà, que fou modificada el 1420 en ampliar-se el pla de la Seu.
La història dels dos edificis és paral·lela des del 1870, en què van ser comprats per Josep Altimires, el qual n'encarregà la reforma a l'arquitecte Josep Garriga i Garriga. La reforma, sovint excessiva, comportà la unificaci...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Amades, Joan
1984
Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella
Amades, Joan
1984
Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella
Amadó, Roser; Domènech i Girbau, Lluís
2006
Dos patis mediterranis: Ca l'Ardiaca i Palau del Lloctinent
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Folch i Torres, Joaquim [et al.]
1955-1958
L'Art català
Folch i Torres, Joaquim [et al.]
1955-1958
L'Art català
Garriga i Riera, Joaquim
1986
Història de l'art català. L'època del Renaixement: segle XVI
Garriga i Riera, Joaquim
1986
Història de l'art català. L'època del Renaixement: segle XVI
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres).
Mapa d'Arquitectura i Paisatge Urbà Noucentistes
PERAN, M.; SUÀREZ, A.; VIDAL, M. (Ed.).
1994
Noucentisme i ciutat
Sobrequés i Callicó, Jaume; Ainaud de Lasarte, Josep Maria
1983
Institut Municipal d'Història: Casa de l'Ardiaca: arxiu històric, hemeroteca, biblioteca: guia-catàleg
)
)
)
)