Es tracta d'un gran edifici neoclàssic de planta rectangular, amb planta baixa, principal i pis superior. Es troba situada en un nivell més alt que el del terreny que l'envolta, ja que es troba aixecada per un sòcol davanter. L'accés es fa per una escala lateral.
La façana principal, de composició simètrica i de llenguatge clàssic. És dividida verticalment en tres paraments llisos per pilastres de maó vist amb capitells jònics on totes les obertures són rectangulars. Les tres façanes secundàries són recorregudes per un cos de planta baixa i galeria superior d'arcs de mig punt. L'interior de la planta baixa ha estat molt modificat. A la planta baixa s'obren la porta principal, amb bastiment de pedra, i dues finestres a cada costat. La planta principal presenta un balcó central i quatre finestres balconeres. Al pis superior hi ha cinc obertures, la central tapiada. La planta principal conserva la distribució original i part de l'ambientació.
Actualment, la masia Cabanyes és de propietat municipal i està dotada d'equipaments socio-culturals. Es tracta d'un gran edifici neoclàssic de planta rectangular, amb planta baixa, principal i pis superior. Es troba situada en un nivell més alt que el del terreny que l'envolta, ja que es troba aixecada per un sòcol davanter. L'accés es fa per una escala lateral.
La façana principal, de composició simètrica i de llenguatge clàssic. És dividida verticalment en tres paraments llisos per pilastres de maó vist amb capitells jònics on totes les obertures són rectangulars. Les tres façanes secundàries són recorregudes per un cos de planta baixa i galeria superior d'arcs de mig punt. L'interior ...
Notícies històriques
L'origen històric de Can Cabanyes cal cercar-lo en el matrimoni de Llorenç de Cabanyes i Bret, d'Argentona, amb Margarida Fuster, pubilla de Josep Fuster del Cantó dels afores de Vilanova, l'any 1755. Josep Fuster i Llorenç de Cabanyes fundaren una societat de compra-venda de finques que actuava amb la denominació Fuster i Cabanyes. El 1790 l'hereu Cabanyes i Fuster (comerciant i pare del poeta Manuel de Cabanyes) comprà la finca de can Parellada a Josep de Llupià, marquès de Llupià. Vuit anys més tard, a l'indret on hi havia el vell casal, que fou enderrocat, hom construí la nova casa de gust italià de criteris estètics del neoclassicisme, que ha arribat als nostres dies. El total de les obres va assolir la xifra de 30.000 lliures.
Hi visqué fins la seva mort el poeta preromàntic Manuel de Cabanyes i Ballester (1808-1833), nét de Llorenç de Cabanyes. Durant molt de temps s'hi conservà la seva cambra mortuòria.
Durant els anys 1836-1840 la casa va ser abandonada amb motiu de la Primera Guerra Carlina. Hom en tapià portes i finestres, que romangueren d'aquesta manera fins a final de la guerra el 1840, moment en què la família s'hi tornà a instal.lar. Posteriorment, hi habità el pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès (1877-1972), molt vinculat als Quatre Gats de Barcelona en els primers anys del segle XX.
L'any 1976 la finca i la masia Cabanyes van passar a ser propietat municipal. El 1984 s'hi van fer obres de remodelació interna per a museu i edifici públicocultural, d'acord amb el projecte dels arquitectes Moisés Gallego i Francisco Fernández.L'origen històric de Can Cabanyes cal cercar-lo en el matrimoni de Llorenç de Cabanyes i Bret, d'Argentona, amb Margarida Fuster, pubilla de Josep Fuster del Cantó dels afores de Vilanova, l'any 1755. Josep Fuster i Llorenç de Cabanyes fundaren una societat de compra-venda de finques que actuava amb la denominació Fuster i Cabanyes. El 1790 l'hereu Cabanyes i Fuster (comerciant i pare del poeta Manuel de Cabanyes) comprà la finca de can Parellada a Josep de Llupià, marquès de Llupià. Vuit anys més tard, a l'indret on hi havia el vell casal, que fou enderrocat, hom construí la nova casa de gust...
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Arxiu Històric COAC
Barcelona
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1991
El Baix Penedès. el Garraf
Camps Arboix, Joaquim de; Català-Roca, Francesc
1969
Les cases pairals catalanes
Gonzáñez, Antoni; Bastardes i Porcel, Albert; Jaén i Urban, Gaspar.
1983
La Restauració, ara i aquí. Memòria 1981-1982
Virella i Bloda, Albert
1949
Vilanova i la Geltrú. Imatges de la ciutat i de la comarca
)
)
)
)