L'església de Sant Joan Baptista és la construcció d'estil romànic més rellevant de les Garrigues. Es troba a l'extrem sud de l'antiga vila closa de Vinaixa, en una posició lleugerament enlairada, sobre la roca pinyolenca, i amb edificacions adossades per la banda sud i est. És un edifici d'una nau amb absis semicircular, amb coberta amb volta de canó apuntat sobre arcs torals. L'austeritat de l'exterior de l'edifici només és trencada per la portalada, a la façana de ponent on hi ha, descentrat, un portal de mig punt amb tres arquivoltes en degradació sostingudes per capitells finament esculpits amb formes vegetals i geomètriques. Aquesta ornamentació, semblant a la porta dels Fillols de la Seu Vella, es relaciona amb l'escola de Lleida per l'ús de puntes de diamant i una variació sobre l'encreuament d'arquets, característics d'aquesta escola. El campanar d'espadanya és posterior. Durant els segles següents es van fer reformes, essent la més important el 1771 quan s'annexà una capella de gust neoclàssic al mur nord. A finals del segle XIX es reforma l'espai col·lateral i es construí la capella del Santíssim, de gust neoclàssic que, per la precària situació econòmica de la parròquia no es va poder acabar fins als anys 20 del segle XX.
A la sagristia resten pintures murals romàniques. Als passadissos de la nau també es conserven làpides funeràries de rectors i personatges destacats de la vila. L'església comptava dues peces gòtiques de gran interès que actualment es troben en museus catalans i internacionals. Un és el retaule dels Sant Joans, obra de Bernat Martorell, pintura al tremp i pa d'or sobre fusta datada el 1435-45 i que decorà l'altar major fins al 1771. Es conserva, entre altres, al Museu Diocesà de Tarragona i el Museu d'Art de Catalunya. L'altre és el retaule de Sant Pere Apòstol, obra de Ramon de Mur, pintura al tremp i pa d'or sobre fusta datada el 1420-21 i que decorà l'altar del Sagrat Cor, al costat de l'epístola (actualment cegat). Es conserva al Museu Diocesà de Tarragona des de 1914. L'any 2018, amb motiu dels 700 anys de l'església, es va fer una reproducció de mida real de cada retaule, amb imatges cedides pels tenidors. El 1996 l'edifici havia estat objecte d'una rehabilitació integral.L'església de Sant Joan Baptista és la construcció d'estil romànic més rellevant de les Garrigues. Es troba a l'extrem sud de l'antiga vila closa de Vinaixa, en una posició lleugerament enlairada, sobre la roca pinyolenca, i amb edificacions adossades per la banda sud i est. És un edifici d'una nau amb absis semicircular, amb coberta amb volta de canó apuntat sobre arcs torals. L'austeritat de l'exterior de l'edifici només és trencada per la portalada, a la façana de ponent on hi ha, descentrat, un portal de mig punt amb tres arquivoltes en degradació sostingudes per capitells finament esculpi...
Notícies històriques
L'església parroquial de Vinaixa demostra la pervivència de formes arquitectòniques pròpies del segle XIII en les primeres dècades del 1300. L'obra fou començada el 1301 pel mestre d'obres Arnau Colomera, d'acord amb el disseny de fra R. de Lebossà. Ben aviat, però, Colomera fou substituït pel mestre R. Piques, que acabà l'obra el 1318.
El 1340 l'escultor i pintor Guillem Seguer féu les imatges de la Mare de Déu i l'Infant i de Sant Joan, avui framentàriament conservades després que fossin malmeses el 1936. El 1420, el pintor Ramon de Mur féu el retaule de Sant Pere (avui al Museu Diocesà de Tarragona) i, poeteriorment, Bernat Martorell obrà el dels Santa Joans, conservat fragmentàriament entre el Museu Diocesà de Tarragona i el Museu d'Art de Catalunya.L'església parroquial de Vinaixa demostra la pervivència de formes arquitectòniques pròpies del segle XIII en les primeres dècades del 1300. L'obra fou començada el 1301 pel mestre d'obres Arnau Colomera, d'acord amb el disseny de fra R. de Lebossà. Ben aviat, però, Colomera fou substituït pel mestre R. Piques, que acabà l'obra el 1318.
El 1340 l'escultor i pintor Guillem Seguer féu les imatges de la Mare de Déu i l'Infant i de Sant Joan, avui framentàriament conservades després que fossin malmeses el 1936. El 1420, el pintor Ramon de Mur féu el retaule de Sant Pere (avui al Museu Diocesà d...
Anys
Obra
1996
Rehabilitació integral
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Abelló, T.; Pargolas, L.
2010
Vinaixa. Passat i present.
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
)
)
)
)