| Estil |
Descripció |
| Gòtic |
saló de contractacions |
| Neoclassicisme |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Comercial |
Llotja |
| Actual |
Comercial |
Llotja |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 49-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 03/06/1931
|
|
Publicació: Gaceta
|
|
Data publicació: 04/06/1931
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Pere |
Arvei |
arquitecte |
|
| Joan |
Soler i Faneca |
arquitecte |
|
| Descripció |
L'edifici actual de la Llotja té el seu precedent en la Llotja gòtica edificada a finals del segle XIV per l'arquitecte Pere Arvei. Aquest edifici, que restà englobat al segle XVIII per la construcció neoclàssica de Soler i Faneca, era format bàsicament pel gran saló gòtic (avui sala de contractacions de la Borsa), de planta rectangular (33 x 21 m), dividit en tres naus per pilars amb nerviacions adossades que sostenen dues fileres de tres grans arcs de mig punt, i cobert amb un sostre embigat pla. La resta de l'edifici només ens és conegut documentalment. Al segle XV se li afegí un porxo per la banda de mar, damunt del qual se sobreposà una sala molt austera, destinada al Consolat de Mar, amb dues fileres d'arcs rodons, que quedà oculta per la construcció neoclàssica fins al 1971.
L'edifici neoclàssic de Soler i Faneca respectà, doncs, sembla que per raons d'economia, el saló gòtic i la ubicació del pati. El nou edifici és un gran bloc dividit horitzontalment en dos sectors: la planta baixa de filades carreuades, amb obertures de mig punt, que forma com un gran sòcol, i les dues plantes superiors, que formen una unitat connectada per pilastres amb capitells jònics. El conjunt és coronat per una balustrada centrada per un gran frontó triangular.
En la composició de les façanes, amb obertures rectangulars i frontons rodons i triangulars, s'hi ha volgut veure una influència de l'academicisme francès. La façana principal, coronada per un frontó triangular sostingut per columnes toscanes, té un cos avançat d'una sola planta, amb un pòrtic de columnes toscanes. A l'interior, passat el pati, una doble escala d'accés a la planta noble és presidida per les figures al·legòriques del comerç i la indústria, obra de Salvador Gurri (1802). Al pati, a més de la font de Neptú, obra de Nicolau Traver (segle XVIII), hi ha escultures de dos deixebles de Capmany: les al·legories d'Àsia i Europa, de Francesc Bover, i les d'Amèrica i Àfrica, de Manuel Oliver.
L'edifici actual de la Llotja té el seu precedent en la Llotja gòtica edificada a finals del segle XIV per l'arquitecte Pere Arvei. Aquest edifici, que restà englobat al segle XVIII per la construcció neoclàssica de Soler i Faneca, era format bàsicament pel gran saló gòtic (avui sala de contractacions de la Borsa), de planta rectangular (33 x 21 m), dividit en tres naus per pilars amb nerviacions adossades que sostenen dues fileres de tres grans arcs de mig punt, i cobert amb un sostre embigat pla. La resta de l'edifici només ens és conegut documentalment. Al segle XV se li afegí un porxo per ...
|
| Notícies històriques |
La llotja, o lloc de contractació d'operacions comercials, era un dels edificis més representatius de l'arquitectura gòtica catalana, com ho demostren les de València i Palma de Mallorca. Inicialment, a Barcelona la llotja no era més que un senzill porxo, fet per Pere Llobet entre 1352 i 1357 a la Ribera, al costat mateix de la platja, en uns terrenys dels Montcada. El 1380 el rei Pere III decidí la construcció d'un edifici nou, que fou començat aquell mateix any per Pere Arvei, i del qual ens ha pervingut el gran saló gòtic.
El 1708 s'hi celebraren les primeres representacions d'òpera conegudes a Barcelona. El 1714, però, l'edifici passà a mans dels militars borbònics, i no fou recuperat fins el 1771 per la Junta de Comerç, la qual decidí d'aixecar un edifici nou, d'acord amb el gust de l'època. El projecte s'encarregà als arquitectes Bartomeu Tanús i Pere Branlij, però el 1774 hom es decantà per un nou projecte, obra de Joan Soler i Faneca, que dirigí les obres fins a la seva mort (1794), moment en què fou substituït pel seu fill Tomàs Soler i Ferrer, assessorat per Joan Fàbregues. Acabada la reforma el 1802, l'edifici fou inaugurat per Carles IV.
El 1847 la Junta de Comerç es va dissoldre i l'edifici fou heretat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, pel Col·legi de Corredors de Canvi i Borsa i per l'Escola de Belles Arts, coneguda per Escola de Llotja, que encara l'ocupen.
La llotja, o lloc de contractació d'operacions comercials, era un dels edificis més representatius de l'arquitectura gòtica catalana, com ho demostren les de València i Palma de Mallorca. Inicialment, a Barcelona la llotja no era més que un senzill porxo, fet per Pere Llobet entre 1352 i 1357 a la Ribera, al costat mateix de la platja, en uns terrenys dels Montcada. El 1380 el rei Pere III decidí la construcció d'un edifici nou, que fou començat aquell mateix any per Pere Arvei, i del qual ens ha pervingut el gran saló gòtic.
El 1708 s'hi celebraren les primeres representacions d'òpera cone...
|
|
|
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau |
1947 |
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona |
| Bassegoda i Nonell, Joan |
1986 |
La Casa Llotja de Mar de Barcelona: estudi històric, crític i descriptiu de l'edifici i de les seves col·leccions d'escultura i pintura |
| Cirici, Alexandre |
1973 |
Barcelona pam a pam |
| Cirici, Alexandre; Gumí, Jordi |
1977 |
L'art gòtic català: l'arquitectura als segles XIII i XIV |
| Cortés i Torres, Xavier |
2007 |
La Casa Llotja de Mar |
| Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio |
1984 |
Història de l'art català. L'art gòtic: segles XIV-XV |
| Domínguez Rodés, M. Carme; Cañellas i Martínez, Sílvia |
2001 |
La Casa Llotja de Mar de Barcelona: revisió del seu procés constructiu a través de la documentació (segles XIV-XVI). A: Estudis històrics i documents dels arxius de protocols. A: Estudis històrics i documents dels arxius de protocols |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1973 |
Guía de Arquitectura de Barcelona |
| Martinell, Cèsar |
1959-1963 |
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya |
| Mateos, Agustí, coord. |
2002 |
Llotja oberta: rehabilitació de l'edifici de la Llotja de Mar: 1996-2002 |
| Triadó, Joan Ramon |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII |
|
| |
|
)
)
)
)