| Estil |
Descripció |
| Preromànic |
Torre mestra. |
| Gòtic |
|
| Romànic |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Castell |
| Actual |
Cultura |
Monument |
|
Estat de conservació: Ruïna
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 475-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Èpoques |
| Segles: X - XI // XII - XIII // XIV -
|
|
| Descripció |
El Castell de Montsoriu, situat dalt del turó de Montsoriu a 649 metres d'altitud i al límit entre el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies, constitueix un dels grans paradigmes de l'enginyeria militar de les darreries del segle XIII. Actualment només són visibles les runes altives d'un antic castell palau d'època gòtica.
No es tracta d'una única construcció sinó d'un important conjunt arquitectònic que engloba dins seu diverses construccions: els tres recintes concèntrics, la torre de guaita isolada o torre de les Bruixes i el poblat medieval. Cada un d'aquests conjunts té una funció diferent, i es pot englobar en un gran període de construcció i ús de les estructures, situat en època gòtica, tot i que el conjunt monumental s'anà bastint progressivament a partir del segle X.
En l'actualitat s'han fet reformes i ja es troben parts del castell totalment reconstruïdes, com és el pati d'armes cobert, amb la cisterna a sota, la torre de l'homenatge o bé la sala i la cuina del segle XIV. El castell en si està format per tres recintes delimitats i closos per muralles: el recinte sobirà, el recinte del pati d'armes i el recinte jussà.
El castell dels primers temps formava un petit clos emmurallat de no més de 30 metres de llargada per 19 d'amplada màxima, es tractava, i encara ara, d'un castell adaptat a la topografia del turó, en forma trapezoïdal, on el punt més fort, militar i visual, de la construcció era la Torre de l'Homenatge, anomenada també torre de l'Heura, símbol de poder del senyor. Aquest petit clos, correspon al recinte sobirà, la part més antiga de construcció on la Torre de l'Homenatge és l'element característic. Es tracta d'una torre circular de 16 m d'alçada, amb planta baixa o possible magatzem, primer pis i terrat. L'accés a la torre s'efectuava per una poterna situada al primer pis, ara recuperada, d'arc de mig punt de rajol i brancals de pedra. Per accedir al terrat es fa a través d'una escala de cargol de ferro, feta recentment. Al sector est de la Torre se situava una petita capella castral d'estil preromànic de finals del segle X inicis del segle XI, únic exemple conegut d'arquitectura preromànica situada al Massís del Montseny i originàriament recoberta de pintures murals. Avui s'aprecien les parets, la volta i la porta d'accés. També en aquest recinte sobirà hi ha altres elements com són habitacions i magatzems per a gra, aigua (cisternes) o aliments. És interessant també la sala gòtica, una construcció del segle XIII coberta de pedra amb arcs apuntats, actualment visibles, que s'usava com a terrat i zona de control a l'accés del recinte superior. Les portes de les diferents estances interiors d'aquest recinte són del segle XIV i presenten un arc de mig punt a l'exterior i un arc rebaixat a l'interior, se'n poden veure força exemples. Els finestrals eren d'estil gòtic amb columnetes centrals que sostenen dos capitells, totes fetes de pedra nummulítica de Girona, i dels quals no se'n conserva cap.
Entre finals del segle XII i durant bona part del segle XIII es portaren a terme unes importants obres de remodelació del primitiu castell. Aquest fet va suposar la transformació del recinte sobirà, la construcció del segon recinte del castell, amb la capella romànica i el gran pati central i el desenvolupament d'una zona de serveis situada entre el castell i la torre de les Bruixes. Es tracta del recinte anomenat pati d'armes. És el clos central del castell, envoltat d'una muralla i defensat per torres angulars, tres de semicirculars i dues de rectangulars. A la paret de la muralla, s'hi adossaven una sèrie de cambres que formaven la part habitable del castell, la residència dels vescomtes. Per les excavacions realitzades, se sap que les habitacions tenien la sortida al pati i s'obrien a un passadís porticat que voltava el pati descobert amb la gran cisterna central soterrada, actualment reconstruïda amb materials nous com és el formigó (fa 11,75 x 4,55 x 5 metres i té capacitat per a 268 litres d'aigua). Aquesta cisterna és l'eix al voltant del qual es va planificar arquitectònicament la construcció del segon recinte del castell. El pati estava recobert per un enllosat de marbre de Gualba, el qual no es conserva, i el passadís amb toves de ceràmica catalana disposades en escaleta, una part de les quals sí que es poden veure. Però el que cal destacar d'aquest recinte, és la capella de Sant Pere de Montsoriu d'època romànica tardana, construïda entre finals del segle XII i inicis del XIII a l'angle sud-est del Pati d'Armes. Originalment estava coberta amb embigat de fusta i teules a dues vessants. Conserva una petita capella lateral dedicada a Santa Maria, on s'han descobert els bancs corredors de pedra i la marca on es situava el basament de l'altar. Al mur de la capella sí que es conserven encara les tres finestres de doble esqueixada d'estil plenament romànic. L'altre part destacable és la sala-menjador i la cuina que han estat totalment reformades i cobertes de nou, conservant els arcs, les obertures, els murs i un forn.
El tercer i últim clos que forma el castell és el recinte jussà que es troba a un nivell més inferior. Es tracta d'un recinte emmurallat amb quatre torres rectangulars, de les que només en queden restes. Aquest no presenta divisions internes però és on es situa la porta d'accés al castell del segle XIII. És una porta de petites dimensions que estava defensada per una torre quadrada amb llargues espitlleres. També ha desaparegut l'escut de la família Cabrera, i el cos de guàrdia, situat damunt la porta.
Com la majoria dels castells, les muralles eren recorregudes per un pas de ronda en la part més enlairada, defensat per merlets quadrangulars dels quals encara en resten alguns a la zona oest del pati d'armes.
Al segle XIV Montsoriu arribarà al seu màxim esplendor. Al llarg d'aquest segle la gran fortalesa del segle XIII dóna pas a un veritable castell-palau, fet que cal relacionar a diferents factors: per un costat un canvi important en les formes de vida quotidianes de la noblesa (molt més refinades que en èpoques anteriors), millores tècniques en la construcció i desenvolupament d'un nou estil arquitectònic (el gòtic), canvis en els sistemes de defensa (donant més importància als passos de ronda, i al replegament defensiu), i també el fet que en la primera meitat del segle XIV Montsoriu es convertí en la residència habitual dels vescomtes de Cabrera i per tant en el centre físic del poder de la nissaga. Aquesta transformació arquitectònica de la primera meitat del segle XIV, afectà a tot el conjunt monumental, atorgant-li la complexa configuració que avui podem veure.
El Castell de Montsoriu, situat dalt del turó de Montsoriu a 649 metres d'altitud i al límit entre el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies, constitueix un dels grans paradigmes de l'enginyeria militar de les darreries del segle XIII. Actualment només són visibles les runes altives d'un antic castell palau d'època gòtica.
No es tracta d'una única construcció sinó d'un important conjunt arquitectònic que engloba dins seu diverses construccions: els tres recintes concèntrics, la torre de guaita isolada o torre de les Bruixes i el poblat medieval. Cada un d'aquests conjunts té ...
|
| Notícies històriques |
Al 1002 trobem la primera referència documental on indirectament es fa esment de l'existència d'un castell al turó de Montsoriu, esmentat com a "locum qui dicunt Monte Suriz". Es tracta d'una donació de terres que féu Giscafred al monestir de Sant Cugat, i les situa en el terme o apèndix de Montsoriu, fet que pressuposa l'existència d'un castell termenat. Al llarg dels segles XI i XII el castell va esdevenir la seu dels vescomtes de Girona, que el tenien en alou franc o plena possessió. El primer personatge que trobem vinculat amb el castell de Montsoriu és Amat (Amati Monte Soricensis), vescomte de Girona. La seva filla, Ermessenda es casà amb Guerau de Cabrera el 1033 (van ser els fundadors del monestir de Breda l'any 1038). El 1194 el castell és mencionat arran de la promesa feta per Ponç de Cabrera al Rei Alfons I que no l'usaria en contra seu. En el testament de Guerau de Cabrera de 1223 el castell i el vescomtat passen a mans del seu fill Guerau V de Cabrera. Durant la invasió de Felip l'Ardit el 1285, el castell de Montsoriu fou refugi de la família Ponç Hug IV d'Empúries i Bernat I, fill de Ramon de Cabrera, va regir el vescomtat de la seva cosina Marquesa amb el títol de vescomte de Montsoriu. Més tard, Bernat III va perdre els territoris, que van tornar a la família Cabrera amb Bernat IV. Durant la guerra civil catalana del segle XV el castell va ser més aviat lloc de guaita. En esclatar aquesta guerra contra el rei Joan II (1462), el comte Bernat Joan de Cabrera residia a Hostalric, on fou fet presoner. Després de vàries vicissituds, en acabar-se la guerra favorable a Joan II, aquest va vendre'l a Joan de Sarriera. La decadència va començar durant aquest segle XV, a causa de la guerra dels remences i de l'allunyament dels propietaris. La fortalesa va tenir divresos posseïdors. Va tornar a mans dels Cabrera amb Anna de Cabrera però al llarg dels segles XVI i XVII s'anaren endeutant fins que Francesc de Montcada, comte d'Aitona, s'apoderà dels territoris de l'antic vescomtat de Cabrera entre els anys 1566 i 1574. La dinastia Montcada-Aitona perdurà al vescomtat 240 anys més fins a l'extinció de les jurisdiccions senyorials. Al 1504 se sap que era capità del castell Martí Malianta i entre el 1513 i 1518 va ser-ne capità un tal Alfons d'Escobar. Finalment, el 1624 la vegueria del castell de Montsoriu passà per compra a la família Sarriera, comtes de Solterra. El 1713 el castell estava en mans de la família Matamala els quals vengueren la muntanya i la casa nova del castell a Quirze Pasqual. Però a mitjans segle XVIII (1757), el vescomtat ja havia passat a mans dels ducs de Medincel·li per entroncament matrimonial amb els marquesos d'Aitona. Durant el segle XVIII es continuaren signant documents de confessió i capbreus de les propietats de diversos masos que eren tinguts pel marquès d'Aitona, qui continuava percebent rendes dels seus vassalls del comtat català.
El castell, al segle XIX va ser ocupat per les tropes franceses que l'utilitzaren com a punt de partida per als atacs a les viles dels voltants. Però gràcies a descripcions de l'època, el castell ja es trobava enrunat. La darrera ocupació militar del castell va ser en el decurs de la primera Guerra Carlina entre els anys 1833 i 1840.
Finalment, en una de les darreres vendes, el castell fou adquirit per la família Saleta, originals de Sant Hilari i d'aquí passà a mans dels últims propietaris els quals el van cedir a finals del segle XX al Consell Comarcal de la Selva. Teresa de Saleta i de Noguer (1852), senyora del castell en feu hereva la seva cosina germana Maria Dolors Olives i de Noguer, qui es casà amb Joaquim Ribot i Casabò, un membre de la família dels últims propietaris abans de crear-se el patronat.
La capella del castell, esmentada el 1279, era dedicada a sant Pere.
L'any 1999 es va establir un conveni per a restaurar el castell a càrrec de l'1% cultural (protocol signat entre el Departament de Cultura i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques).
Aquesta restauració es va executant per fases.
Al 1002 trobem la primera referència documental on indirectament es fa esment de l'existència d'un castell al turó de Montsoriu, esmentat com a "locum qui dicunt Monte Suriz". Es tracta d'una donació de terres que féu Giscafred al monestir de Sant Cugat, i les situa en el terme o apèndix de Montsoriu, fet que pressuposa l'existència d'un castell termenat. Al llarg dels segles XI i XII el castell va esdevenir la seu dels vescomtes de Girona, que el tenien en alou franc o plena possessió. El primer personatge que trobem vinculat amb el castell de Montsoriu és Amat (Amati Monte Soricensis), vesc...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 1994-1996 |
|
Campanya intervencions arqueològiques |
| 1995 |
|
Inici obres de consolidació al pati d'armes |
| 1995-1998 |
|
Restauració. Primera fase |
| 2001 |
|
Pla director |
| 2002-2004 |
|
Restauració. Segona fase |
| 2004-2008 |
|
Restauració. Tercera fase |
| 2009-2014 |
|
Restauració. Quarta fase. No finalitzada |
| 2015 (acord CTPC) |
|
Construcció edifici serveis i atenció al públic |
| 2015 (acord CTPC) |
|
Restauració del mur oest |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| DIBA/Ajuntament d'Arbúcies |
Barcelona/Arbúcies |
Proposta d'inventari del patrimoni construït de l'espai natural del Montseny. Juliol 2004 |
| Museu Etnològic del Montseny |
Arbúcies |
Fitxa de l'inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny, núm. 837 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1970 |
Breda XVII. Exposició "El castell de Monsoriu". |
|
|
Butlletí informatiu de l'Associació d'Amics del Castell de Montsoriu. |
|
1992 |
El Castell de Montsoriu. Dins Aquí, Riells i Viabrea |
| Alcalde, G |
1999 |
Simulació del Castell de Montsoriu - 1: Dossier de Gestió del Patrimoni Cultural |
| Alcalde, G |
1999 |
Simulació del Castell de Montsoriu - 2: Dossier de Gestió del Patrimoni |
| Amblàs, O |
2004 |
Armament medieval i d'època moderna al castell de Montsoriu s. XII-XVI. |
| Associació d'Amics del Castell de Montsoriu |
1995 |
Memòria 1992-1993. Associació d'Amics del Castell de Montsoriu |
| Associació d'Amics del Castell de Montsoriu |
1998 |
Memòria de les activitats del'Associació d'Amics del castell de Montsoriu (1996-1998) |
| Barris, J ; Burjachs, F ; Bover, A ... et al. |
1981 |
Estudi de l'estratigrafia medieval del castell de Montsoriu a Estudi General, miscel·lània commemorativa del desé aniversari del Col·legi Universitari de Girona |
| Bosch, A ; Barris, J ; Burjachs, F ... et al. |
1984 |
Resultats de la primera campanya d'excavacions arqueològiques al castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva), a Quaderns de la Selva |
| Cabra, J i Font, G |
2004 |
Els conjunts ceràmics de la fase d'abandonament del castell de Montsoriu a Actes del congrés Els castells medievals a la mediterrània nord-occidental. Les chateaux du moyen age á la méditerranée nord-occidentale |
| Carbonell, G; Zamorano,C |
1996 |
El castell de Montsoriu: la utopia de la reconstrucció. La pressió popular desperta l'interés de les institucions per Montsoriu a Perxada |
| CARBONELL,G., ZAMORANO,C- |
1996 |
Perxada |
| Casals, E |
1976 |
El castillo de Montsoriu. "Amigos de los castillos" lo califica como una de las fortalezas más importantes de Cataluña, a La Vanguardia |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Coll, J |
1994 |
El Castell de Montsoriu |
| Coll, J |
20 d'abril de 1996 |
El Castell de Montsoriu. Dins Baix Montseny. |
| Cueto, M. Saña, M. |
2004 |
Adquisició, processament i consum dels animals entre els segles XII i XVI al castell de Montsoliu. |
| Descobrir Catalunya |
1998 |
Montsoriu i altres castells, a Descobrir Catalunya |
| Font, G : Mateu, J ; Pujadas, S ; Rueda J.M ; Tura, J |
1998 |
Els sistemes d'aprofitament dels recursos hidràulics al castell de Montsoriu a Monografies del Montseny |
| Font, G ; Pujadas, S |
2004 |
La Torre d'en Pega o de Busquets i el Castell de Montsoriu, a Aquí Riells i Viabrea |
| Font, G ; Llorens, J.M ; Mateu, J ; Pujadas, S ; Rueda, J.M ; Tura, J |
2003 |
Intervencions arqueològiques al castell de Montsoriu (Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, Selva) a Tribuna d'Arqueologia 1999-2000 |
| Font, G ; Llorens, J.M ; Mateu, J ; Pujadas, S ; Rueda, J.M ; Tura, J |
2000 |
La capella romànica de Sant Pere de Montsoriu, Arbúcies - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva, a V Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona |
| Font, G ; Mateu J ; Pujadas, S ; Rueda, J ; Tura, J |
1998 |
El castell de Montsoriu, resultats de les darreres campanyes d'intervenció arqueològica (arbúcies, la Selva) a Quartes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona |
| Font, G ; Mateu, J ; Puajdes, S ; Rueda, J.M ; Tura, J |
2001 |
Montsoriu als segles X-XII. La gènesi d'un castell medieval a la Catalunya vella, a Quaderns de la Selva |
| Font, G ; Mateu, J ; Pujadas, S ; Rueda, J.M ; Tura, J |
2002 |
Les capelles del castell de Montsoriu, a V Trobada d'Estudiosos del Montseny |
| Font, G i Pujadas, S |
1996-97 |
El castell de Montsoriu: un exemple d'aprofitament dels recursos hidràulics en l'època medieval a Annals de l'institut d'Estudis Gironins |
| Font, G. Mateu, J. Pujadas, S. Rueda, J.M, Tura, J. Llorens, J.M. |
1999 |
Darreres troballes arqueològiques al castell de Montsoriu: la capella preromànica i el recinte fortificat del segle XI-XII. Dins III i IV Trobades d'Estudiosos del Montseny |
| Font, G. Mateu, J. Pujades,S. Rueda, J.M. Tura, J. |
2001 |
El Castell de Montsoliu. Dins Seqüència |
| Font, G. Pujades, S. |
2003 |
El camp de treball d'arqueologia del castell de Montsoriu 2003. Dins Aquí. |
| Font, G. Pujades, S. |
1995 |
El Castell de Montsoriu. Dins d'Aixa. |
| Font, G; Llorens, J.M; Mateu, J; Puajdas, S; Rueda, J.M; Tura, J |
1999 |
Actes del Congrés Internacional Gebert d'Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·leni |
| Font, G; Llorens, J.M; Mateu, J; Puajdas, S; Rueda, J.M; Tura, J |
1996 |
El castell de Montsoriu : aproximación a l'evolució històrica d'un castell medieval a Terceres Jornades d'arqueologia de les comarques de Girona |
| Font, G; Mateu, J; Puajdas, S; Rueda, J.M; Tura, J |
2001 |
El castell de Montsoriu al segle XIII a Lauro, Revista de Granollers |
| Font, G; Mateu, J; Pujadas, S; Tura, J |
2002 |
El castell de Montsoriu, Arbúcies-Sant Feliu de Buialleu, La Selva. Resultats de les campanyes arqueològiques bienni 2000-2001 a Sisenes Jornades d'arqueologia de les comarques de Girona |
| FONT, Gemma [et al.] |
2016 |
Montsoriu: El castell gòtic de Catalunya |
| Font,, G; Mateu, J; Pujades, S; Rueda, J.M; Tura, J |
2000 |
El castell de Montsoriu |
| FONT,G., MATEU,J., PUJADAS,S., TURA,J. RUEDA,JM. |
2000 |
El Castell de Montsoriu. |
| Garcia, Ll |
2004 |
Les restes d'au del castell de Montsoriu i el consum d'ocells durant l'edat mitjana, a Actes del congrés Els castells medievals a la mediterrània nord-occidental. Les chateaux du moyen age á la méditerranée nord-occidentale |
| Goñi, J |
1996 |
La campanya de l'Associació d'Amics del Castell de Montsoriu per la salvaguarda d'aquest monument, a La Sitja del Llop, Revista del Montseny |
| Goñi, J |
1994 |
Segon camp de treball al Castell de Montsoriu, a Vereda |
| Goñi, J |
1995 |
El castell de Montsoriu fa un pas més |
| Goñi, J |
2002 |
El castell de Montsoriu, mil anys d'història a L'Altaveu |
| Goñi, J |
2002 |
El mil·lenari castell de Montsoriu a Perxada |
| Goñi, J |
1997 |
Ressenya d'una fideuada i d'un camp de treball al castell de Montsoriu, a Vereda |
| GOÑI,J. |
2002 |
Perxada |
| Juan-Muns, N |
2004 |
Els peixos a la dieta de Montsoriu a Actes del congrés Els castells medievals a la mediterrània nord-occidental. Les chateaux du moyen age á la méditerranée nord-occidentale |
| Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi |
2000 |
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca. |
| Llorens, J.M ; Mataró, M ; Rueda, J.M ; Tura, J |
2004 |
Montsoriu, a Informe encarregat pels SS.TT. de Cultura de Girona |
| Llorens, J.M Mataró, M. Rueda, Tura, J. |
1992 |
El Castell de Montsoriu. Dins Monografies del Montseny. |
| Llorens, J.M. i Manzano, S. |
1991 |
"El castell de Sant Joan de Blanes". Dins de Quaderns de la Selva. |
| Lluís, A |
2005 |
Castell de Montsoriu (Arbúcies) Dins El Medieval a Girona |
| MARTÍ, D. |
2003 |
Perxada |
| Monreal, Lluís; Riquer, Martí de |
1955-1965 |
Els castells medievals de Catalunya |
| Ortoll, J.L |
1989 |
El castell de Montsoriu II a Aquí Riells i Viabrea |
| Osona, A |
|
Excursió col·lectiva al Gorg Perxa Astorch y castell de Montsoriu a Butlletí de l'Associació d'Excursions Científiques |
| Pla Cargol, Joaquim |
1953 |
Plazas, fuertes y castillos en tierras gerundenses |
| Pladevall i Font, Antoni, dir. |
1991 |
Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany |
| Pumarola, J |
1961 |
El castillo de Montsoriu a la Revista de Girona |
| Rueda, J.M |
1991 |
El castell de Montsoriu. Resultats arqueològics preliminars a VI jornades d'Arqueologia Medieval |
| Rueda, J.M ; Tura, J |
1992 |
L'abandonament del patrimoni: El castell de Montsoriu a Revista de Girona |
| Rueda, J.M ; Tura, J |
2004 |
Montsoriu: gènesi, evolució i decadència d'un gran castell medieval a Actes del congrés Els castells medievals a la mediterrànoa nord-occidental. Les chateaux du moyen afe á la méditerranée nord-occidentale |
| Rueda, J.M i Burjachs, F |
1999 |
El paisatge a la vall d'Arbúcies en època ibèrica (Can Pons) i a l'edat mitjana (castell de Montsoriu) a Monografies del Montseny |
| RUEDA, JM, TURA, J. |
1995 |
Imatges i records. Arbúcies. |
| RUEDA, JM, TURA, J. |
1995 |
Col. Quaderns de la Revista de Girona |
| Sureda, M |
2003 |
Montsoriu i els castells medievals, a Revista de Girona |
| Torras, C.A |
1888 |
Excursió a Breda, Montsoriu, Arbúcias y Hostalrich a Memòria de la Associació Catalanista d'excursions científiques |
| Tura, J |
2000 |
Resultats de quatre anys d'intervencions arqueològiques al Castell de Montsoriu. Dins. Aquí |
| Tura, J |
2001 |
Excavacions arqueològiques 2001 al castell de Montsoriu a Aquí, Riells i Viabrea |
| Tura, J |
Barcelona |
El castell de Montsoriu. Projecte d'actuació a VI jornades d'arqueologia medieval |
| Tura, J |
2001 |
El castell de Montsoriu, treballs portats a terme al llarg de l'any 2000 a Aquí Riells i Viabrea |
| Tura, J |
2001 |
El castell de Montsoriu: la Diada de Sant Pere a Aquí Riells i Viabrea |
| Tura, J. |
2001 |
Celebració del Mil·lenari del catell de Montsoriu. Dins Aqui |
| Vereda |
1998 |
El castell de Montsoriu passa a domini públic |
| Zamorano, C. |
1996 |
Camps de treball a Montsoriu. Dins Baix Montseny |
|
| |
|
)
)
)
)