| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Església |
| Actual |
Culte |
Parròquia |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 53-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 24/07/1969
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 20/08/1969
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 4410-MH
|
|
Disposició: Acord Govern Generalitat
|
|
Data Disposició: 11/02/2019
|
|
Publicació: DOGC
|
|
Data publicació: 14/02/2019
|
|
| Èpoques |
| Segles: XIX Final - XX // XXI Inici -
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
Anys |
| Antoni |
Gaudí |
Arquitecte |
1883
- 1926 |
| Francisco de Paula |
Villar y Lozano |
Arquitecte |
1882
- 1883 |
| Descripció |
La construcció del temple de la Sagrada Família, situat entre els carrers de Mallorca i Provença i els de Marina i Sardenya, s'encarregà inicialment a l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar, que va iniciar la cripta en estil neogòtic. Tanmateix, molt aviat (octubre de 1883) se'n va fer càrrec Gaudí, que hi treballà durant la resta de la seva vida.
Gaudí, després de revisar el projecte, augmentà les dimensions de l'edifici i n'estudià fins i tot un canvi d'orientació cap a l'avinguda Gaudí, a l'extrem oposat a l'Hospital de Sant Pau, creant un eix urbanístic, però les obres ja iniciades impediren aquest canvi.
Gaudí plantejà la Sagrada Família com un temple de cinc naus, amb creuer i absis i una mena de deambulatori exterior que anomenà claustre. El temple havia de tenir, a més, divuit grans torres parabòliques, la més alta, la central, dedicada a Crist. Les altres ho havien de ser als dotze apòstols, als quatre evangelistes i a la Mare de Déu.
En una primera etapa Gaudí acabà la cripta, començada per Villar en estil neogòtic. Posteriorment, entre 1884 i 1893, féu l'absis, influït encara per un cert neogoticisme, però ja amb ornamentació naturalista. De les tres façanes, dedicades al naixement, a la mort i a la resurrecció de Crist, Gaudí només va fer la primera (1891-1900), amb la col·laboració de Joan Matamala i Carles Mani, a l'extrem E del creuer, en la qual es manifestà el seu caràcter expressionista. La part exterior d'aquesta façana, abarrocada i amb abundant decoració naturalista, conté un bon nombre de grups escultòrics referents al naixement de Crist i a la seva vida, com un gran pessebre per cristianitzar les masses. La seva façana interior, com un agosarat joc de plans, és un seguit de volums simples i geomètrics purs, contrapunt al moviment de l'exterior.
Gaudí només va veure acabat del tot el campanar de Sant Bernabeu (1926). L'obra sencera, coronada pel gran cimbori dedicat a Jesucrist i, darrere d'aquest, un de més baix dedicat a la Verge Maria, flanquejats tots dos per quatre campanars que representarien els evangelistes, quedà inconclusa tanmateix. Els altres tres campanars van ser acabats pel seu ajudant Domènec Sugranyes (1935).
Durant l'època de la postguerra els deixebles de Gaudí, Francesc de P. Quintana, Lluís Bonet Garí i Isidre Puig Boada emprengueren la construcció de la façana de la Passió, molt més austera que l'anterior però també coronada per quatre alts campanars.
L'empresa, acabada en una bona part l'any 1981, ha estat origen de grans polèmiques a causa de l'escassa documentació subsistent de mà d'Antoni Gaudí per a dur a terme fidelment l'obra, com per exemple la dels anys noranta amb la intervenció de l'escultor Josep M. Subirachs.
És obra seva les escultures de la façana de la Passió, on es representen els dos darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret. L'escultor recupera l'expressionisme figuratiu, buscant l'efecte dramàtic que el tema requereix, i proposa una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells. Comença a l'esquerra de la part baixa amb l'escena del darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l'escena de l'enterrament. També va realitzar les portes de la façana de la Glòria, l'escultura de Sant Jordi (situada en el primer trifori de la nau central) i el semibust de bronze de Gaudí, ubicat en el Museu de la Sagrada Família.
A l'angle SW del temple, Gaudí construí les escoles parroquials (1909), mostra de puresa racionalista, amb cobertes parabòloides. És l'únic edifici que s'arribà a fer dels diversos que suposava l'inicial programa pedagògico-religiós. Actualment ha canviat d'ubicació degut a l'avançament de les obres del temple.
A la primera decada del segle XXI es treballa en el cobriment de la nau central i les naus laterals. Simultaneament, s'estan bastint les pilars i reforçant els fonaments i les estructures antigues de l'absis, que permetran en un futur proper començar a elevar les quatre torres dels evangelistes i la torre major dedicada a Crist.
La construcció del temple de la Sagrada Família, situat entre els carrers de Mallorca i Provença i els de Marina i Sardenya, s'encarregà inicialment a l'arquitecte diocesà Francesc de Paula del Villar, que va iniciar la cripta en estil neogòtic. Tanmateix, molt aviat (octubre de 1883) se'n va fer càrrec Gaudí, que hi treballà durant la resta de la seva vida.
Gaudí, després de revisar el projecte, augmentà les dimensions de l'edifici i n'estudià fins i tot un canvi d'orientació cap a l'avinguda Gaudí, a l'extrem oposat a l'Hospital de Sant Pau, creant un eix urbanístic, però les obres ja ini...
|
| Notícies històriques |
El Temple de la Sagrada Família s'endegà per iniciativa de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que volien construir un temple dedicat a l'exaltació de la figura de Sant Josep i de la Sagrada Família, com a símbols de l'estabilitat i de l'ordre familiar com a base de la societat.
S'inicià el 1882 seguint un projecte neogòtic de Francisco de P. de Villar Lozano, del qual només es feu la cripta, dirigida des del 1883 per A. Gaudí.
A més de temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles, sales de reunions i obradors, que havien de ser alhora un centre social autèntic de la nova ciutat en expansió i un baluard propulsor de la fe catòlica.
Anys després de la mort de Gaudí hom reprengué la construcció del temple, tractant de seguir els plànols -sempre canviants- de Gaudí. S'ha treballat fins ara a la façana de la Passió (extrem W del creuer), i ja s'han cobert la nau central i les naus laterals. L'obra continuà, tot i amb el perill de desvirtuar formalment i tecnològicament el projecte de Gaudí. L'any 1986 s'encarregà a Josep M. Subirachs el tractament escultòric de la façana de la Passió. L'escultor va dedicar més de 20 anys a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements del temple.
Durant un temps, restarà tancada la cripta, lloc on és enterrat Gaudí, per les obres de reforç de la cimentació del transsepte, obres que permetran començar a bastir les torres dels evangelistes i els cimboris.
La Sagrada Família de Gaudí ha esdevingut l'obra més popular de l'arquitecte i la més coneguda arreu del món, no tan sols per les seves connotacions religioses, sinó especialment pel seu valor intrínsec.
El Temple de la Sagrada Família s'endegà per iniciativa de l'Associació Espiritual de Devots de Sant Josep, que volien construir un temple dedicat a l'exaltació de la figura de Sant Josep i de la Sagrada Família, com a símbols de l'estabilitat i de l'ordre familiar com a base de la societat.
S'inicià el 1882 seguint un projecte neogòtic de Francisco de P. de Villar Lozano, del qual només es feu la cripta, dirigida des del 1883 per A. Gaudí.
A més de temple, el projecte comprenia la construcció d'escoles, sales de reunions i obradors, que havien de ser alhora un centre social autèntic de ...
|
|
| Informació no disponible. |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1984 |
Antoni Gaudí |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Bergós, Joan |
2011 |
Gaudí, l'home i l'obra |
| Bonet i Garí, Lluís |
abril 1956 |
Los modelos y maquetas del Templo. A: Templo. |
| Cirici, Alexandre |
1973 |
Barcelona pam a pam |
| Fontbona, Francesc |
1983 |
Història de l'art català. Del Neoclassicisme a la Restauració: 1808-1888 |
| Güell, Xavier |
1986 |
Antoni Gaudí |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1973 |
Guía de Arquitectura de Barcelona |
| Martinell, Cèsar |
1967 |
Gaudí: su vida, su teoría, su obra |
| Martinell, Cèsar |
1976 |
L'arquitecte Gaudí |
| Moya i Plana, Lluís |
1982 |
El Temple de la Sagrada Família, 1882-1982 : una síntesi històrica |
| Puig Boada, Isidre |
1986 |
El Temple de la Sagrada Família |
| Solà-Morales, Ignasi de |
1983 |
Gaudí |
| Tarragó, Salvador |
1979 |
Gaudí |
|
| |
|
)
)
)
)