L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossar. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt.
El castell, a 192 m d'altura, va servir de lloc d'emplaçament de dues torres de telegrafia òptica, una de civil i una altra de militar. Algun autor (Prat, 2004) situa la torre militar sobre la torre quadrada de guaita del castell, que conserva el pal vertical i els travessers d'aquest sistema de comunicació. La torre civil es trobaria en algun lloc de la muralla tot i que no hi ha cap document ni vestigi que indiqui el seu emplaçament concret.
La torre civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat), a 6,6 km de distància en línia recta i amb la torre posterior de Montgat (desapareguda) a una distància de 14,5 km. La torre posterior a la de Montgat desapareguda era la torre de Vilassar (Vilassar de Mar), a 10,5 km.
La línia militar de Barcelona Lleida començava aquí el seu origen i tenia com a torre posterior la de Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat), situada a 6,6 km en línia recta.L'aspecte actual del conjunt de fortificacions és obra de l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, el qual va fer derruir l'antic fortí de 1640. Cermeño va modificar les fortificacions existents i en va construir de noves seguint els sistemes de defensa concebuts per l'enginyer francès Vauban. La fortalesa adopta una disposició estrellada. Diversos baluards i construccions exteriors protegeixen el nucli del recinte, envoltat d'un profund fossar. El cos principal s'estructura al voltant d'un pati porticat. Les estances són cobertes amb volta de mig punt.
El castell, a 192 m d'altura, va servi...
Notícies històriques
Fortalesa sobre el solar de l'antiga torre del Farell (1472) i abans dels Castell del Port (1022).
En el castell de Montjuïc, a 192 m d'altura, hi havia instal·lat el principal sistema de torres de telegrafia òptica de Catalunya on confluïen quatre línies: la general o civil i tres de militars. Per una banda, hi havia l'última torre de la línia civil principal de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona. Aquesta línia civil va entrar en funcionament el 1849. A partir d'aquí la línia continuava amb el ramal la Jonquera-Barcelona i tenia una altra numeració que començava a la Jonquera per la segona centena. Aquest ramal de la línia civil es va posar en marxa a partir de 1850. Per l'altra banda, durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849) es van instal·lar les línies militars de Barcelona a Lleida, de Barcelona a Girona i de Barcelona a Vic. La línia militar de Barcelona a Lleida tancava en horitzontal i per la meitat Catalunya.Fortalesa sobre el solar de l'antiga torre del Farell (1472) i abans dels Castell del Port (1022).
En el castell de Montjuïc, a 192 m d'altura, hi havia instal·lat el principal sistema de torres de telegrafia òptica de Catalunya on confluïen quatre línies: la general o civil i tres de militars. Per una banda, hi havia l'última torre de la línia civil principal de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona. Aquesta línia civil va entrar en funcionament el 1849. A partir d'aquí la línia continuava amb el ramal la Jonquera-Barcelona i tenia una altr...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
2013
Fortificaciones: intervenciones en el patrimonio defensivo : actas del XXXIV Curset. Jornadas Internacionales sobre la intervención en el Patrimonio Arquitectónico, Barcelona y Tortosa, del 15 al 18 de diciembre de 2011
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Fragua, José María de la
1970
Guía breve del museo y resumen histórico del castillo
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
Risques, Manel
2008
Montjuïc: memòries en conflicte: el castell, la muntanya i la ciutat
Roca i Blanch, Estanislau
2000
Montjuïc: la muntanya de la ciutat
Segovia Barrientos, Francisco [et. al.]
2003
Fortalezas catalanas de la ilustración, 250 años de los castillos de Montjuïc de Barcelona y de San Fernando de Figueres
)
)
)
)