Església de la Tossa, esgléisa de santa Maria de Gràcia
Localització:
Santa Margarida de Montbui - Tossa de Montbui (Anoia)
Estil
Preromànic
Romànic
Tipus d'ús
Original
Culte
Església
Actual
Culte
Església
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 1407-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: X - XI // XVI -
Descripció
L'església de Santa Maria, conjuntament amb el castell, s'alcen en un pujol proper a Santa Margarida de Montbui. És una obra del segle X, renovada cap el 1032. Té elements preromànics i romànics. Les tres naus preromàniques de sis tramades són cobertes voltes en lleuger arc de ferradura. Els arcs formers, descansen sobre curtes i massisses columnes amb àbac i capitells desproveïts de tota ornamentació. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Òliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres absis, aquestes amb arcuacions i bandes llombardes i una finestra de doble esqueixada al mig. Exteriorment té la forma rectangular amb coberta a dues aigües. Corona el mur de ponent un campanar d'espadanya de doble arcada. El portal, encarat a migdia, és d'arc rodó i adovellat, construït al segle XVI.L'església de Santa Maria, conjuntament amb el castell, s'alcen en un pujol proper a Santa Margarida de Montbui. És una obra del segle X, renovada cap el 1032. Té elements preromànics i romànics. Les tres naus preromàniques de sis tramades són cobertes voltes en lleuger arc de ferradura. Els arcs formers, descansen sobre curtes i massisses columnes amb àbac i capitells desproveïts de tota ornamentació. Aquesta primitiva església, per influència del bisbe Òliba, va ésser allargada amb el presbiteri i tres absis, aquestes amb arcuacions i bandes llombardes i una finestra de doble esqueixada al m...
Notícies històriques
L'any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l'època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d'evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarrains. Després d'uns anys d'abandonament, va ésser acabada cap el 1032 per l'impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l'any 1035.
A finals del segle XVI s'afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, com a panteó familiar. Fou parròquia activa fins que al 1614 la parroquialitat fou traslladada a Santa Margarida i restà com a sufragània seva. Al 1828 perdé aquesta categoria i restà com a ermita. L'any 1954 el C.E.C.I. i el Servei de Restauració de la Diputació van procedir a la seva restauració.L'any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l'època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d'evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarrains. Després d'uns anys d'abandonament, va ésser acabada cap el 1032 per l'impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l'any 1035.
A finals del segle XVI s'afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, co...
)
)
)
)