| Estil |
|
| Sense estil definit |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Castell |
| Actual |
Cultura |
Monument |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 551-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Èpoques |
| Segles: XI - XII // XIII - XIV // XIX -
|
|
| Descripció |
El castell de Blanes o de Sant Joan, nom que prové de l'ermita situada als seus peus, està situat en un turó. En el punt més alt del turó, s'aixeca la torre mestra, fonamentada damunt de la roca, de més de 15 m d'alçada, amb una única porta d'accés elevada. El seu parament extern, estava disposat en filades de carreus de mida mitjana força regulars. La seva base era atalussada i estava voltada per un fossat. Aquesta construcció va ser aprofitada a mitjans del segle XIX per instal·lar-hi el sistema de telegrafia òptica militar de la línia Barcelona-Girona.
La torre està envoltada per un recinte emmurallat aproximadament rectangular, que presenta diverses varietats d'aparells i que actualment es veu trencat per la banda oest. L'accés a l'interior del castell es feia per una porta, oberta en el mur de migdia. Respecte del recinte emmurallat, la torre apareix descentrada cap a la banda oest.
El castell de Blanes o de Sant Joan, nom que prové de l'ermita situada als seus peus, està situat en un turó. En el punt més alt del turó, s'aixeca la torre mestra, fonamentada damunt de la roca, de més de 15 m d'alçada, amb una única porta d'accés elevada. El seu parament extern, estava disposat en filades de carreus de mida mitjana força regulars. La seva base era atalussada i estava voltada per un fossat. Aquesta construcció va ser aprofitada a mitjans del segle XIX per instal·lar-hi el sistema de telegrafia òptica militar de la línia Barcelona-Girona.
La torre està envoltada per un reci...
|
| Notícies històriques |
La cronologia del castell, així com les notícies que es generen al seu entorn, es poden organitzar en quatre grans blocs temàtics, que ens ajudaran a una millor comprensió. En primer lloc, tenim els orígens del castell, els qual es poden datar entre els segles XI i XII. El castell de Sant Joan, va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab. Aquest castell oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Se suposa que en el punt més elevat del pujol, en temps remots, hi havia alguna fortificació, de la qual no es poden determinar els antics orígens. Al llarg dels segles XI i XII, el castell de Blanes apareixerà en diversos juraments de fidelitat prestats a Ramon Berenguer I i Ramon Berenguer III pels vescomtes de Girona, que n'ostentaven la senyoria i que, a partir de començaments del segle XII s'anomenaran vescomtes de Cabrera.
Entre alguns d'aquests juraments de fidelitat, cal destacar el de Ponç Guerau, el qual va jurar vassallatge al comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, vers als anys 1050 i 1076, per diversos castells, entre els quals hi havia el castell de Blanes. Aquest jurament ens presenta el castell de Blanes com a pertinença dels vescomtes de Cabrera a meitat del segle XI. El mateix Ponç Guerau va tornar a jurar vassallatge al comte Ramon Berenguer vers els anys 1096 i 1105. En segon lloc, trobem el màxim moment d'esplendor del castell, entre els segles XIII i XV. Cap a mitjans del segle XII, els vescomtes de Girona optaren per anomenar-se vescomtes de Cabrera, canviant el topònim que indicava llur càrrec pel nom familiar. Així, el domini territorial que els diversos vescomtes anaren engrandint va ser conegut per vescomtat de Cabrera.
El moment de màxima esplendor del domini i de la casa que el senyorejà, poden situar-se a mitjans del segle XIV. Ho testimonia el fet que el castell, la vila i el palau de Blanes se situen a l'extrem marítim d'un impressionant eix de fortificació que seguia la vall de la Tordera i que es va anomenar la "línia de castells de la Tordera". Es tractava en definitiva d'un conjunt de fortaleses que explica el paper estratègic de les terres dels Cabrera: la protecció de Barcelona pel Nord. Arran ed les destruccions inflingides en el castell per part de Felip l'Ardit de França en el 1285 i les guerres contra els genovesos en el 1332, en el 1373 Pere el Cerimoniós va facultar a Ramon de Blanes per imposar una sisa sobre mercaderies durant un termini de cinc anys per tal de reconstruir els murs de la vila i del castell de Blanes.
En tercer lloc, trobem el preíode de decadència entre els segles XVI i XVIII, ja que en l'any 1588, el castell molt malmès, va ser parcialment destruït i va servir de pedrera per a la construcció del convent dels caputxins. Finalment, en el segle XIX, es va produir una revifalla en la seva utilització, ja que el castell torna a adquirir una puntual utilitat militar, ja que la torre serà emprada com a estació telegràfica militar. La torre de telegrafia òptica militar del castell de Sant Joan formava part de la línia Barcelona-Girona. La torre anterior era la de la Patona a Calella situada a 13.5 km. La torre posterior era la del Turó Gros a Fogars de la Selva situada a 13 km. Per tal de desenvolupar aquesta tasca, es van portar a terme unes obres en el castell amb la finalitat d'habilitar-lo. Unes reformes , que van consistir en un fossat i en un parapet espitllat. D'ençà de l'abandonament de l'estació telegràfica, el castell de Sant Joan va entrar en una fase progressiva de destrucció, fins a arribar a l'estat actual.
Cal esmentar sobretot dues intervencions en el castell de Sant Joan, programades amb la finalitat de la perduració i supervivència d'un monument tant històric i emblemàtic i alhora entrenyable per a la vila de Blanes. Per una banda, la primera d'aquestes intervencions es va produir a mitjans del segle XX. Els veïns de la vila, van recaptar i van comprovar amb els seus propis ulls que el castell de Sant Joan s'estava enrunant i degradant progressivament. El blanenc Josep Llorens i Vilà va fer un crit d'alerta respecte aquesta trista situació, per tal de promoure la seva reconstrucció i el 22 d'agost de 1956 es constitueix el patronat Reconstrucció del castell de Sant Joan, format per diversos membres, entre els quals cal destacar: com a president l'Alcalde de Blanes i com a ponents tota una sèrie de personalitats distingides de la vila de Blanes, com el Director de la revista Recull, el Director de la SAFA... Mentre que per l'altra, entre els anys 1987-1991, es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses i Viader. L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació.
La cronologia del castell, així com les notícies que es generen al seu entorn, es poden organitzar en quatre grans blocs temàtics, que ens ajudaran a una millor comprensió. En primer lloc, tenim els orígens del castell, els qual es poden datar entre els segles XI i XII. El castell de Sant Joan, va ser construït per vigilar les incursions marítimes dels pirates, sobretot en èpoques en què el regne de Mallorca era del domini àrab. Aquest castell oferia a la població de Blanes una seguretat de refugi quan venien les invasions. Se suposa que en el punt més elevat del pujol, en temps remots, hi hav...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 1987-1991 |
|
Rehabilitació integral de tot el recinte fortificat. |
| 2015 |
|
Treballs d'adequació (neteja paraments, tasques manteniment i reparació, substitució il·luminació, tancament accés) |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| Arxiu Municipal |
Blanes |
|
| COAC |
Girona |
Fitxa núm. 3640 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Crous i Collell, Jesús |
1994 |
Cronologia històrica s. III a.C.-s. XX i l'Hospital Sant Jaume 1423-1993 |
| Domènech, J. |
|
"Blanes, 1850: la torre del Telègraf" Dins Recull |
| Len i Currius, Lluís |
2004 |
La Telegrafia òptica a Catalunya |
| Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi |
1998 |
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca |
| Llorens, J.M. i Manzano, S. |
1991 |
"El castell de Sant Joan de Blanes". Dins de Quaderns de la Selva. |
| Monreal, L. |
1992 |
"La línea de castillos del rio Tordera" Dins Castillos de España. |
| VV.AA. |
1999 |
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. |
|
| |
|
)
)
)
)