Castell de Camarasa / Restes de la torre del castell
Adreça:
Carrer del Dipòsit / carrer del Castell
Localització:
Camarasa (Noguera)
Estil
Sense estil definit
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Castell
Original
Defensiva
Torre defensa aïllada
Actual
En desús
En desús
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Ruïna
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 594-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: Medieval -
Descripció
Les restes arquitectòniques del castell de Camarasa es troben en el cim i al voltant del turó que domina la banda nord de la vila.
Es tracta de quatre estructures constructives aïllades i disperses que corresponen a etapes històriques diferents.
L'estructura més ben conservada és la torre albarrana d'època feudal que es troba a l'extrem oest del carrer del Castell, a uns 70 m de l'antiga església de Sant Miquel (núm. 22153) i orientada de nord-est (on hi ha la part alta del turó) a sud-oest. Es tracta d'una torre de planta pràcticament quadrada (6 m per 5,80 m) i de 12 m d'alçada. Els murs tenen un gruix d'1,50 m i tant la cara exterior com la interior estan fets amb aparell regular de carreus de pedra calcària de mida petita, ben escairats i lligats amb morter de calç, mentre que la part interior és de maçoneria encofrada amb una forta argamassa de calç. Esta dividida en tres nivells: la planta baixa que feia funcions de magatzem i dos pisos superiors. En el primer pis disposa de porta a la cara nord-est (és a dir, que afronta amb la part alta del turó) i de finestra a la cara sud-oest, ambdues coincidint amb l'eix central de la torre. Totes dues obertures són d'arc de mig punt de dovelles amb una pedra de llinda sota l'arc. Les obertures del primer pis es completen amb tres espitlleres. Aquest primer pis devia tenir una coberta plana sostinguda per un arc apuntat de carreus ben escairats de pedra sorrenca, que descarrega directament sobre els murs. El segon pis presenta una obertura d'arc de mig punt adovellat a la cara nord-est, però no està en l'eix central sinó desplaçada a la dreta, coincidint amb l'angle interior de la torre. Hi ha també dues espitlleres a la cara sud-est i dues més a la cara nord-oest. L'angle oest d'aquesta torre estava en part desaparegut, però va ser restaurat entre 2007 i 2010. Es considera aquesta torre com una obra del segle XIII per la seva tècnica constructiva, anàloga a la de l'església de Sant Miquel.
La segona estructura és una altra torre, de planta rectangular, situada al carrer del Dipòsit, a uns 40 m a l'est de la torre albarrana que hem vist abans i a uns 30 m a l'oest de l'església de Sant Miquel. Es troba actualment integrada a l'illa de cases i no conserva cap de les quatre cares (excepte una filada a la cara nord-est) ni exteriors ni interiors, sinó tan sols la infraestructura de la torre feta a base d'encofrats de maçoneria irregular de pedra calcària i argamassa de calç. Les mides són 7,80 per 6,20 m i uns 4 m d'alçada conservada a la cara nord. Se suposa que els paraments devien ser de carreus petits i ben escairats, similars als de l'altra torre, però van ser espoliats. Es desconeix si es tractava d'una torre albarrana o estava integrada a la muralla del castell. Per les seva tècnica constructiva és considera anàloga a l'església de Sant Miquel i a l'altra torre, i probablement també del segle XIII.
L'edifici que actualment corona el cim del castell és un fortí de l'època de les guerres carlines i es considera que deu aprofitar alguna edificació anterior de la què es canvià tota l'estructura. Consisteix en un edifici d'una sola nau, de planta rectangular i orientat de nord-nord-oest a sud-sud-est, amb un absis semicircular a l'extrem nord. Malgrat aquesta planta, es tracta d'una estructura clarament defensiva i de vigilància. Està feta amb aparell irregular de pedra calcària lligada amb morter de calç. Consta de dos pisos, en cadascun dels quals s'obren nombroses espitlleres a intervals regulars. La part dels murs corresponent al pis superior està arrebossada amb morter de calç. Ni el pis, del qual es conserven els encaixos per a l'embigat de fusta, ni la teulada s'han conservat. La zona que correspon a l'absis, sense mur a l'alçada del segon pis, fa de balconada d'observació privilegiada sobre el pas del Segre.
La part més antiga però de menor entitat arquitectònica, pertanyent al hisn andalusí, és a la banda est del turó i consisteix en un tram de muralla amb torre, construït amb maçoneria irregular de calcària farcida interiorment a base de tàpia i reble. Aquestes restes es van trobar a nivell de superfície en una prospecció arqueològica als anys 50 del segle XX amb motiu de la construcció dels dipòsits d'aigua.Les restes arquitectòniques del castell de Camarasa es troben en el cim i al voltant del turó que domina la banda nord de la vila.
Es tracta de quatre estructures constructives aïllades i disperses que corresponen a etapes històriques diferents.
L'estructura més ben conservada és la torre albarrana d'època feudal que es troba a l'extrem oest del carrer del Castell, a uns 70 m de l'antiga església de Sant Miquel (núm. 22153) i orientada de nord-est (on hi ha la part alta del turó) a sud-oest. Es tracta d'una torre de planta pràcticament quadrada (6 m per 5,80 m) i de 12 m d'alçada. Els mu...
Notícies històriques
L'origen del castell de Camarasa és un hisn andalusí que dominava el pas del riu Segre cap a les planes de Llorenç i el camí cap a Cubells. El topònim ja indicaria un origen àrab ja que podria provenir de kum ruàsa o residència de cabdills. No se'n coneix però, cap notícia directa de les fonts islàmiques.
El 1050 el comte de Barcelona Ramon Berenguer I es feu cedir els castells de Camarasa i Cubells que pertanyien al cabdill de Lleida Yüsuf Al-Muzaffar. Poc després, Ramon Berenguer I infeudà els dos castells al senyor d'Àger Arnau Mir de Tost, que en morir els llegà al seu nét Guerau Ponç II i a la seva filla Letgarda.
El vescomte d'Àger, Guerau Ponç II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona signaren l'any 1106 un document en què el primer reconeixia la potestat del segon sobre el castell. Aquesta relació de fidelitat entre els vescomtes d'Àger i els comtes de Barcelona va perdurar durant tot el segle XII.
Ja al segle XIII, el 1247 el rei Jaume I va crear la batllia reial de Camarasa, centrada en el castell. Pere II el Gran l'amplià el 1279 fins a Montmagastre, Gerb i les Avellanes. Aquest territori esdevingué, amb la inclusió de Montgai, la vegueria de Camarasa. En aquesta època de prosperitat per a la vila, es reféu la fortalesa i es bastí l'església de Sant Miquel.
El 1330, el rei Alfons III el Benigne creà el marquesat de Camarasa a favor del seu fill Ferran. A la mort d'aquest, el 1363, revertí a la corona i el 1368 Pere III el Cerimoniós el donà a l'infant Martí, que el 1392 l'atorgà a la seva esposa Maria de Luna, que el vengué a la paeria de Lleida el 1396.
El marquesat tornà a la corona el 1414, amb la desmembració del territori pel rei de la casa de Trastàmara Ferran I d'Antequera.. Llavors, el castell de Camarasa fou donat, juntament amb el de Montgai, a Jofre de Barcelona i la vegueria de Camarasa, ara com a sots-vegueria, es va incorporar a la vegueria de Lleida, on romangué fins el 1719.
La vila de Camarasa i, suposadament, el seu castell, patiren fortament, a causa de la seva rellevància estratègica, els conflictes de la Guerra dels Segadors (1640-52), la Guerra de Successió (1702-1714) i la Guerra del Francès (1808-1812).L'origen del castell de Camarasa és un hisn andalusí que dominava el pas del riu Segre cap a les planes de Llorenç i el camí cap a Cubells. El topònim ja indicaria un origen àrab ja que podria provenir de kum ruàsa o residència de cabdills. No se'n coneix però, cap notícia directa de les fonts islàmiques.
El 1050 el comte de Barcelona Ramon Berenguer I es feu cedir els castells de Camarasa i Cubells que pertanyien al cabdill de Lleida Yüsuf Al-Muzaffar. Poc després, Ramon Berenguer I infeudà els dos castells al senyor d'Àger Arnau Mir de Tost, que en morir els llegà al seu nét Guerau Ponç I...
Anys
Obra
2007-2010
Torre: Restauració / reconstrucció angle oest, adequació de l'interior
)
)
)
)