| Informació no disponible. |
| Estil |
|
| Romànic |
|
| Gòtic |
|
| Sense estil definit |
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Conjunt històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 1911-CH-EN
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 07/11/1975
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 03/12/1975
|
|
| Descripció |
Peratallada és un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants de Catalunya. La vila gairebé no s'ha expandit a extramurs de la muralla, fet que ha permès conservar el caràcter medieval del conjunt. Els carrers, excavats majoritàriament a la roca, conserven el traçat tortuós que caracteritza Peratallada.
Al bell mig del poble emmurallat s'alça el castell, format pel nucli fortificat, que s'alça sobre un enorme bassament tallat a pic, i el palau. El castell de Peratallada, seguint l'esquema primari de castell, és format per una gran torre mestra amb muralla al voltant, que s'adapta a la forma irregular del tossal. El palau, situat al SE del castell, presenta diversos cossos de diferents èpoques.
El conjunt de les muralles de Peratallada està format per tres recintes diferenciats: recinte principal, recinte nord i recinte est. Les teories sobre aquests recintes són diverses: no està clar si eren tres recintes independents connectats a través de ponts, o si es tractaria de dues grans avançades del recinte principal, que s'entregarien a aquest en algun punt.
El recinte principal de la muralla té a la part central el conjunt del castell-palau i la Torre de l'Homenatge. En l'angle nord-oest hi ha la Torre de les Hores. El recinte nord està molt ben conservat en alguns trams. A la zona oest d'aquest recinte hi ha la única torre circular que s'ha conservat. A la seva part central hi ha el Portal de la Verge, obert en una torre de planta quadrada, conservada només en la seva part més baixa. Actualment, hi ha un pont de pedra dels segles XVIII o XIX que, possiblement, durant l'edat mitja era un pont llevadís. En aquest llenç de muralla és on s'ha conservat millor el vall que envoltava el recinte. Finalment, el recinte est és el que està pitjor conservat.
El recinte principal, fortificat, presenta una estructura urbana molt simple, amb un carrer principal que segueix un traçat aproximadament paral·lel a la muralla, amb alguns carrers complementaris, menys importants. L'espai de la Plaça del Castell, dins aquest recinte, és dominat per la presència de la façana del palau que la delimita per la seva banda de ponent. Encara es conserven parcialment la torre i el portal d'accés al recinte principal, al principi del carrer Major. A la banda de migdia d'aquest portal es conserva un bon pany de muralla dins d'un pati.
Al sector de la contra-muralla est destaca el conjunt de la Plaça de les Voltes o Plaça Major, de formació medieval i transformada durant el segle XVIII. Actualment, es conserven els porxos de la seva banda nord i un arc dels que, antigament, també haurien ocupat la façana oriental.
Extramurs de la vila de Peratallada trobem l'església de Sant Esteve. Aquesta disposició fora del nucli urbà és poc freqüent, però també es pot veure a altres nuclis propers com Palau-sator. L'església romànica va ser construïda sobre basaments de roca natural, tallada de forma artificial. És una església de dues naus amb dos absis semicirculars, construïda sòlidament amb carreus grans i ben treballats.
L'arquitectura del nucli presenta unes tipologies poc unitàries, fruit de la mateixa trama irregular medieval de Peratallada. Així, trobem algunes estructures més properes a les de la masia, al costat d'altres de caràcter més urbà, amb edificació entre mitgeres d'una o més crugies. Les tècniques i materials de la construcció no varien entre els tres recintes murats. La construcció popular s'ha basat tradicionalment en la utilització de parets portants de pedra morterada amb les façanes arrebossades. Generalment, les obertures són emmarcades per carreus ben tallats als brancals i llindes de pedra picada d'una sola peça. La solera dels balcons és una llosana de pedra normalment emmotllurada. Un element característic dins aquest nucli són les "cases-pont" o "passadís".
El procés de transformació de les cases en segones residències ha comportat la desaparició de moltes de les seves característiques tradicionals. La generalització dels repicats ha comportat la desaparició de la major part d'arrebossats que presentaven moltes façanes. Així mateix, s'han desdibuixat les tipologies en moltes de les cases.
Peratallada és un dels nuclis d'arquitectura medieval més importants de Catalunya. La vila gairebé no s'ha expandit a extramurs de la muralla, fet que ha permès conservar el caràcter medieval del conjunt. Els carrers, excavats majoritàriament a la roca, conserven el traçat tortuós que caracteritza Peratallada.
Al bell mig del poble emmurallat s'alça el castell, format pel nucli fortificat, que s'alça sobre un enorme bassament tallat a pic, i el palau. El castell de Peratallada, seguint l'esquema primari de castell, és format per una gran torre mestra amb muralla al voltant, que s'adapta a ...
|
| Notícies històriques |
El topònim Peratallada és documentat des del segle X ("Petra scisse", "Petra taiata") i respon, sens dubte, als valls de la fortificació que envolta el poble de pedra tallada, excavats en la roca natural sorrenca. El fossat de la fortificació que envolta el poble, de pedra tallada, és excavat en la roca natural i va servir com a cantera des de molt antic, d'on es varen extreure els carreus que serviren per a la construcció del mateix castell i les muralles.
Trobem documentat per primer cop el castell l'any 1065, tot i que l'estudi estructural de les restes conservades del castell-palau suggereixen un origen més antic, probablement amb una cronologia tardo-romana o pre-medieval.
La família dels senyors de Peratallada està documentada des de l'any 1039, abans i tot de tenir cap constància documental del mateix castell. Aquests senyors, segons es desprèn dels documents conservats, eren molt importants, no tan sols a l'Empordà sinó amb relació a tot Catalunya. Aquesta importància es manté durant el segle XII (l'any 1153 Dalmau de Peratallada fa de garant en un pacte establert entre el comte de Barcelona i la ciutat de Gènova).
A mitjan segle XIII, en morir Ponç de Peratallada sense descendència, els drets sobre el patrimoni familiar passen a la seva germana Guillema, que es casà amb Gilabert de Cruïlles i, d'aquesta manera, s'uniren les dues famílies. El primogènit d'aquest matrimoni s'anomenà Bernat de Peratallada i de Cruïlles, mentre que els seus tres germans varen utilitzar el cognom Cruïlles, cosa que demostra la importància que tenia el nom Peratallada per a la família.
Els senyors de Cruïlles i Peratallada varen tenir la com a residència principal aquest darrer lloc, fins i tot hi varen fer estada diverses vegades els reis catalano-aragonesos.
L'any 1395 Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert de Cruïlles, va manar fer un inventari de tots els béns mobles del castell de Peratallada. Aquest inventari comença assenyalant totes les terres sobre les que tenia jurisdicció la família: els castells de Peratallada, Cruïlles, Peralta, Esclanyà, Begur, Torrent i Rupit, a més de nombrosos drets en altres llocs i parròquies. D'altra banda, s'hi detallen tots els mobles, draps i catifes, armes... que hi havia al castell de Peratallada, estança per estança.
Durant el segle XV, els senyors de Cruïlles i Peratallada són uns dels més afectats per les Guerres Remences. L'any 1462 els pagesos amenacen amb calar foc al Castell de Peratallada. La situació d'inestabilitat es va traduir en un despoblament del territori. L'any 1484 un document informa al rei de la difícil situació que es vivia a Peratallada a causa del despoblament.
Durant el segle XVI es va anar recuperant la demografia. Els conflictes bèl·lics que es produeixen al llarg dels segles XVII i XVIII, però, afectaren novament la demografia de Peratallada. L'arribada de la industrialització va tenir com a conseqüència un degoteig de població del camp a la ciutat, durant els segles XIX i XX. A partir de mitjans del segle XX, amb la millora de les condicions econòmiques, els nuclis rurals es converteixen en llocs de segona residència. Així mateix, l'arribada del turisme provoca una variació en les formes de vida tradicional de les poblacions agrícoles, que es perden gairebé per complert.
Aquesta ocupació de les cases de Peratallada com a segona residència ha implicat un procés de rehabilitació que, sovint, ha fet desaparèixer elements concrets de la tradició constructiva local. Per exemple, s'han eliminat la major part d'arrebossats que presentaven moltes façanes de les cases, amb l'aparició de pedra irregular de riu, a vegades combinada amb altres materials. També s'han transformat tipologies, s'han buidat interiors d'edificis, s'han obert nous forats a façana...
L'any 1975 el nucli de Peratallada va ser declarat BCIN en la categoria de conjunt històric. L'any 2008 es va delimitar el seu entorn de protecció. Actualment (2014) està en tramitació el Pla especial urbanístic d'aquest conjunt.
El topònim Peratallada és documentat des del segle X ("Petra scisse", "Petra taiata") i respon, sens dubte, als valls de la fortificació que envolta el poble de pedra tallada, excavats en la roca natural sorrenca. El fossat de la fortificació que envolta el poble, de pedra tallada, és excavat en la roca natural i va servir com a cantera des de molt antic, d'on es varen extreure els carreus que serviren per a la construcció del mateix castell i les muralles.
Trobem documentat per primer cop el castell l'any 1065, tot i que l'estudi estructural de les restes conservades del castell-palau su...
|
|
| Informació no disponible. |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| CTPC Girona |
Serveis Territorials de Girona |
Fortià, arquitectes.-Memòria del PE del conjunt històric de Peratallada. 2014 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Badia i Homs, Joan |
1982 |
Peratallada |
| Badia i Homs, Joan, dir. |
1977 |
L'Arquitectura medieval de l'Empordà. Baix Empordà |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Vigué, Joan, dir. |
1989 |
Catalunya romànica. L'Empordà I |
|
| |
|
)
)
)
)