| Estil |
|
| Sense estil definit |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Castell |
| Actual |
En desús |
En desús |
|
Estat de conservació: Ruïna
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 609-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Descripció |
El Castell de Rocabruna està situat sobre un turó que domina tota la vall que porta a Beget. Actualment, està molt destruït, només resten paraments de pedra de poca altura, que s'han anat consolidant en diferents actuacions.
El recinte originari altmedieval estaria format per una torre circular i un tancament de muralla a la part més alta del turó. Caldria pensar que també possiblement hi hauria algunes estances encara no documentades arqueològicament que podrien complementar aquest primer recinte clos.
El castell de Rocabruna era un dels més importants de la contrada. Estava format per un doble recinte de muralles i ocupava la totalitat del cim on s'alça. El recinte sobirà, el més antic de la fortalesa, té una planta més o menys rectangular. S'organitzava a l'entorn d'un pati, que conserva un magnífic paviment de rierencs, envoltat de diverses habitacions. En aquest pati es localitza la cisterna. L'entrada a aquest primer recinte s'efectuava pel sud, a través d'un portal amb unes escales d'obra. Aquest portal estava flanquejat, a la dreta, per una construcció rectangular de forma turriforme, que podria haver estat la primera capella del castell, que hauria estat abandonada en resultar afectada pels terratrèmols del segle XV, per construir-ne una de nova, advocada a Santa Bàrbara. El costat nord d'aquest recinte es trobava protegit per una gran torre semicircular (és possible que, originàriament, fos totalment circular), bastida damunt d'un basament quadrangular.
El segon recinte envoltava el primer per tres dels seus costats. L'existència d'un penya-segat a l'oest, potenciat per l'extracció de pedra destinada a la construcció del castell, feia innecessari i impossible basti-hi cap fortificació. En aquest sector, es localitza un edifici rectangular de grans dimensions, que presenta elements constructius que denoten la seva antiguitat, com ara els paraments en forma d'opus spicatum. Les seves funcions exactes són desconegudes, però la localització d'importants restes d'armament durant les excavacions apunten a una funció militar. Més al nord, es destaca una bestorre quadrangular, possiblement bastida a mitjan segle XIV. Finalment, al nord, trobem una torre circular molt malmesa. La resta del mur que delimitava el recinte jussà no presenta cap més element destacat.
El Castell de Rocabruna està situat sobre un turó que domina tota la vall que porta a Beget. Actualment, està molt destruït, només resten paraments de pedra de poca altura, que s'han anat consolidant en diferents actuacions.
El recinte originari altmedieval estaria format per una torre circular i un tancament de muralla a la part més alta del turó. Caldria pensar que també possiblement hi hauria algunes estances encara no documentades arqueològicament que podrien complementar aquest primer recinte clos.
El castell de Rocabruna era un dels més importants de la contrada. Estava format per...
|
| Notícies històriques |
Castell termenat.
Les dades històriques sobre el Castell de Rocabruna són escasses. Fins a la realització de les excavacions arqueològiques dels darrers anys, es limitaven a dades disperses que detallaven el traspàs de la propietat del castell a diversos llinatges: Rocabruna, Llers, Desbac, Decatllar, etc. L'estudi de les nombroses troballes arqueològiques descobertes permetrà ampliar notablement els coneixements sobre aquesta fortificació.
El motiu pel qual es va construir aquest castell en una zona relativament aïllada el trobem, en primer lloc, en la seva situació estratègica, amb un bon control dels passos pirinencs. En segon lloc, cal destacar la importància minera de la zona des de l'antiguitat. Per últim, aquest castell permetia protegir una de les valls agrícoles més productives de la zona per les seves condicions climàtiques.
La primera referència documental referida a un senyor de Rocabruna data de l'any 986, quan Pere de Rocabruna acompanya al comte de Besalú, Oliva Cabreta, en una expedició. Posteriorment, no tornem a trobar referències documentals fins el 1017, quan Arnau Arnau de Llers jurà fidelitat per aquest castell al comte Bernat II de Besalú. Aquest castell era important a l'època, tal i com demostra el fet que Guillem Gausfred, senyor de Rocabruna, actuà com a marmessor del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.
La primera dada relativa a l'existència d'una capella castral, advocada a Sant Llorenç, data de l'any 1209. A mitjan segle XIII es produí un canvi de senyoria del castell, atès que l'any 1262 es té notícia que Ramon de Milany l'havia comprat a Ermengol de Cervià. Novament, l'any 1322 es produí un nou canvi en la propietat, adquirida pel cavaller Ramon Desbac.
En un context de conflicte amb el nou Regne de Mallorca que abastava, a banda de les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, així com alguns petits enclavaments del sud de França, l'any 1292 tenim notícia que aquesta fortificació tenia una guarnició de 30 homes, als qual cal afegir les seves famílies i criats. Així doncs, la població del castell devia ser força nombrosa.
Durant el segle XIV i principi del XV pràcticament no tenim notícies del castell. Això no obstant, durant aquesta època s'hi degueren realitzar importants reformes estructurals, que li donaren el seu aspecte definitiu. Es té constància que, l'any 1463, Pere Desbac va sol·licitar permís al bisbe per edificar una nova capella, ara advocada a Santa Bàrbara, que havia de substituir la destruïda pels terratrèmols que varen afectar aquesta zona al segle XV.
El castell tingué una importància estratègica considerable durant la Guerra Civil Catalana, que enfrontà, a mitjan segle XV, el rei Joan II amb els estaments privilegiats de la societat catalana, representats per la Generalitat. Al llarg d'aquest conflicte, Pere Desbac esdevingué un dels principals valedors del rei a Catalunya i col·laborà amb els pagesos remences.
Aquestes lluites varen afectar fortament la zona i varen provocar l'abandonament de diverses poblacions. Juntament amb els estralls que havia provocat durant el segle anterior la Pesta Negra, la davallada demogràfica i econòmica de la zona després de la Guerra Civil va provocar l'inici de la decadència del Castell de Rocabruna. L'abandó definitiu de la fortalesa es situa, a la vista de les troballes arqueològiques recents, entre el final del segle XVI i el principi del XVII. Això concordaria amb l'estat de les seves estructures, que presenten les marques d'haver estat objecte d'una voladura. Aquest abandó s'emmarcaria en el context dels conflictes amb França que afectaren el nord del Principat a mitjan segle XVII. La monarquia hispànica intentà crear una xarxa de fortificacions frontereres, basades en castells i fortaleses preexistents, que foren sistemàticament derruïdes i dinamitades per l'exèrcit francès.
A partir de l'any 2006 la Diputació de Girona ha realitzat diverses campanyes de neteja, excavació, consolidació i estudi de les restes del Castell de Rocabruna. Durant les excavacions s'han fet importants troballes de material bèl·lic i ha augmentat notablement el coneixement d'aquest monument. D'altra banda, s'han condicionat les restes per facilitar-ne la visita com a recorregut excursionista.
Castell termenat.
Les dades històriques sobre el Castell de Rocabruna són escasses. Fins a la realització de les excavacions arqueològiques dels darrers anys, es limitaven a dades disperses que detallaven el traspàs de la propietat del castell a diversos llinatges: Rocabruna, Llers, Desbac, Decatllar, etc. L'estudi de les nombroses troballes arqueològiques descobertes permetrà ampliar notablement els coneixements sobre aquesta fortificació.
El motiu pel qual es va construir aquest castell en una zona relativament aïllada el trobem, en primer lloc, en la seva situació estratègica, amb un ...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2006 |
|
Neteja vegetació i aixecament parcial |
| 2006-2007 |
|
Consolidació parets recinte jussà i inici excavacions recinte sobirà amb una part de consolidació |
| 2008-2013 |
|
Excavació i consolidació del recinte sobirà. Condicionament per a la visita |
| 2014 |
|
Excavació perímetre oest i sud del recinte jussà. Continuació excavació edficii rectangular del recinte jussà. Consolidació |
| 2017 |
|
Consolidació del castell de Rocabruna, fase 2017 |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| CTPC Girona |
ST Girona |
Memòria del projecte de consolidació del Castell de Rocabruna. Servei Monuments Diputació Girona. 2014 |
| Memòria intervenció arqueològica |
Arxiu DGPC Palau Moja |
Agustí Farjas, B. (2011): Porjecte consolidació castell Rocabruna. Memòria intervenció arqueològica 2010-2011. Mem. Núm.: 9566 |
| Memòria intervenció arqueològica |
Arxiu DGPC Palau Moja |
Agustí, B. (2009): Projecte de consolidació del Castell de Rocabruna. Memòria arqueològica 2008-2009. Mem. núm.: 9647 |
| Memòria intervenció arqueològica |
Arxiu DGPC Palau Moja |
Agustí, B. (2009). Memòria arqueològica: Intervenció arqueològica al Castell de Rocabruna (Camprodon, Ripollès). Núm. Mem.:10998 |
| Memòria intervenció arqueològica |
Arxiu DGPC Palau Moja |
Agustí, B.(2007): Projecte de consolidació del Castell de Rocabruna. Memòria intervenció arqueològica, 2007. Mem. Núm.: 8348 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Vigué, Jordi, dir. |
1987 |
Catalunya Romànica. Ripollès |
|
| |
|
)
)
)
)