El castell de Castellar es troba a prop del poble, a l'altra banda del riu Ripoll. El camí al castell es troba en el quilòmetre 26 de la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Sentmenat. El seu emplaçament equivalia a una defensa natural.
L'aspecte que presenta el castell actualment és fruit de la restaruació feta entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquesta restauració va fer servir una tipologia constructiva de característiques molt similars a les emprades en l'època alt-medieval. És de planta quadrada, deformada en trapezi, amb torres emplaçades a les cantonades coronades amb merlets, excepte la major, on els merlets queden coberts per una teulada. Al centre s'obre un pati on es troben les dues escales que condueixen a la planta noble del castell. A la façana hi ha, al primer pis, dues finestres gòtiques geminades, amb estilitzades columnes, i entre aquestes es troben els diferents escuts dels senyors del castell; al segon pis hi ha dues finestres amb arcs conopials. El parament és de carreus ben escairats i col·locats de forma alineada.
Davant de la façana principal es troba la capella gòtica de Santa Bàrbara, d'una sola nau i absis poligonal. La porta principal és d'arc de mig punt adovellada, amb un guardapols amb forma d'arc apuntat; per sobre hi ha una petita rosassa amb traceria de pedra. La teulada és a dues aigües amb acabaments coronats amb merlets. Els carreus estan mitjanament escairats. Adossat a una de les parets s'hi troba un atri d'arcades ogivals amb acabament decoratius de merlets.El castell de Castellar es troba a prop del poble, a l'altra banda del riu Ripoll. El camí al castell es troba en el quilòmetre 26 de la carretera de Sant Sadurní d'Anoia a Sentmenat. El seu emplaçament equivalia a una defensa natural.
L'aspecte que presenta el castell actualment és fruit de la restaruació feta entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Aquesta restauració va fer servir una tipologia constructiva de característiques molt similars a les emprades en l'època alt-medieval. És de planta quadrada, deformada en trapezi, amb torres emplaçades a les cantonades coronades a...
Notícies històriques
El castell es troba esmentat ja en un document del segle X (939). Va pertànyer al monestir de Sant Cugat i al de Sant Llorenç de Munt. L'any 1136 passa als Castellvell i al 1310 passà en emfiteusi a Pere de Clasquerí, família que al segle XV comprà tots els drets i la jurisdicció de Castellar. El castell va ser reconstruït al segle XIV.
Els Clasquerí anaven esdevenint els propietaris més poderosos de la rodalia. Pere de Clasquerí es casà amb una dama anomenada Sibil·la i s'establí al castell de Castellar. La preponderància de la família Clasquerí, durant el temps de Pere el Cerimoniós, s'infereix pel fet de comptar amb un prelat (Pere de Clasquerí) i amb un conseller de Barcelona (Francesc de Clasquerí). El llinatge s'establí tan sòlidament en el paratge que moltes vegades el castell fou conegut abans per "Castell de Clasquerí" que pel nom tòpic. Amb les vinculacions familiars de Meca-Sentmenat-Fontcuberta s'arriba a l'actual propietari Carles de Fontcuberta, que vetlla per la conservació de l'edifici. A finals del segle XIX i principis del XX, el castell es va restaurar.
En la capella de Santa Bàrbara s'hi celebraven els cultes religiosos de la família del castell. Quan la família deixà de residir-hi habitualment va perdre el privilegi o llicència de culte. L'any 1849, i accedint a la súplica del Il·lustríssim Senyor en Joaquim de Sentmenat, senyor del Castell de Clasquerí, en Francesc Bosch, vicari general de Barcelona i Governador (Sede Vacante), permeté que es celebrés a Santa Bàrbara el culte, sempre que ha estat convenient.El castell es troba esmentat ja en un document del segle X (939). Va pertànyer al monestir de Sant Cugat i al de Sant Llorenç de Munt. L'any 1136 passa als Castellvell i al 1310 passà en emfiteusi a Pere de Clasquerí, família que al segle XV comprà tots els drets i la jurisdicció de Castellar. El castell va ser reconstruït al segle XIV.
Els Clasquerí anaven esdevenint els propietaris més poderosos de la rodalia. Pere de Clasquerí es casà amb una dama anomenada Sibil·la i s'establí al castell de Castellar. La preponderància de la família Clasquerí, durant el temps de Pere el Cerimoniós, s'i...
Sense dades.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Arxiu d'Història
Castellar del Vallès
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
FERNANDO, A.
1983
El Parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac : història i arqueologia vistes per un excursionista
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental
VERGÉS, A.
1974
Història de Castellar del Vallès : segons el seu manuscrit del 1872, guardat a l'arxiu parroquial de Castellar i fins ara inèdit
)
)
)
)