Dels murs i fortificaions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle XII, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV.
A més de l'antiga parròquia de Sant Vicenç, dels monestirs de Santa Maria i de Sant Pere i del pont sobre el Fluvià (monuments declarats tractats en textos a part) cal destacar, d'origen romànic, la façana de l'església de Sant Julià de l'antic hospital, la casa Cornellà o Llaudes al Prat de sant Pere, amb reformes posteriors (al mateix edifici consten les dates 1641 i 1783), i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro. Sembla que també d'època romànica és el "Miqvé" o banys rituals jueus, situat arran del riu, al si de l'antic call jueu. D'època gòtica ens ha arribat l'edifici de la plaça Major atribuït a la Cúria Reial, i la casa Cambó al carrer Major, recentment restaurada per la Direcció General de l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya i destinada a equipaments socials i culturals.
També a la plaça Major, porxada, urbanitzada els segles XVI-XVII, cal destacar l'edifici de l'Ajuntament, del segle XVII, restaurat.
Recentment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya ha redactat un pla especial de protecció i desenvolupament del centre històric de Besalú, que encara no ha estat aprovat.Dels murs i fortificaions del Besalú medieval queden restes esparses, sovint a l'interior d'edificis posteriors. Sabem que uns primers murs protegien el castell comtal i les seves dependències. N'és una mostra el portal de la Força al carrer del comte Tallaferro. El segle XII, un nou recinte rodejava el call jueu, l'església de Sant Vicenç i Vilarrobau, deixant a l'exterior el monestir de Sant Pere, que finalment quedà inclòs dins del darrer recinte fortificat del segle XIV.
A més de l'antiga parròquia de Sant Vicenç, dels monestirs de Santa Maria i de Sant Pere i del pont sobre el Fluvià (...
Notícies històriques
La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l'església de Santa Maria, s'estén cap al SW de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià.
El "pagus Bisuldunensis", que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle X, categoria que perdurà fins a l'any 1111, en què el comtat de Besalú s'incorporà al de Barcelona.
El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle XI es titulà de Santa Maria), el monestir benedictí de Sant Pere i el castell de Besalú, l'origen dels quals, però, podria ser més remot.
Del 1017 al 1020 existí un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l'empenta del comte Bernat Tallaferro, a la mort del qual, però, desaparegué.
La vitalitat de Besalú des de l'Alta Edat Mitjana fins a l'Època Moderna ha determinat un teixit urbà complex, format per un seguit d'edificacions tradicionals i cultes que responen a processos històrics de construcció, enderrocaments, ampliacions i substitucions, de manera que ben sovint és difícil datar els edificis i determinar-ne l'època i la tipologia.La vila de Besalú, nascuda entorn del turó ocupat pel castell comtal i l'església de Santa Maria, s'estén cap al SW de la confluència de la riera de Capellades amb el riu Fluvià.
El "pagus Bisuldunensis", que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle X, categoria que perdurà fins a l'any 1111, en què el comtat de Besalú s'incorporà al de Barcelona.
El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle XI es titulà de Santa Maria), el monestir bene...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Alonso de Medina i Alberich, Maria Assumpció; Cervera Flotats, Benet
1977
Guia de l'arquitectura popular de les comarques gironines.
Bolós i Capdevila, Maria de
1977
La comarca de Olot: estudio de geografía regional
Fauró i Mañà, Maria
1997
Besalú
Font i Rius, Josep Maria
1969-1983
Cartas de población y franquicia de Cataluña
Grabolosa, Ramon
1973
Besalú, un país aspre i antic
López i Carrera, Joan
1986
Besalú
Mir, Francesc J.
1995
El Centre històric de Besalú : estudi urbanístic
Puigvert i Gurt, Xavier; Teixidor Murlà, Mireia; Ávila Granados, Jesús
