Del castell en resten fragments molt escadussers dels murs mig tapats per la vegetació a dalt del turó. Al cantó de ponent del turó hi ha un fragment de mur de 90 cm. d'ample i una llargada de 3 m. L'aparell és a base de grossos carreus escantonats.
Al cantó est es troba un altre fragment de mur, d'una alçada aproximada d'un metre i 60 cm de gruix. Els carreus no són gaire grossos, units amb morter pobre en calç i disposats en filades horitzontals.
En el punt més alt del turó i prop d'un dipòsit d'aigua hi ha un altre tros de mur, que per la seva situació podria molt bé ser el basament de la torre del castell, mentre que els altres trossos de mur esmentats podrien correspondre a fragments de la muralla. Ara bé, per la pobresa i petitesa de les restes ha d'entendre's això com una hipòtesi. El seu estat de conservació és de ruïna.Del castell en resten fragments molt escadussers dels murs mig tapats per la vegetació a dalt del turó. Al cantó de ponent del turó hi ha un fragment de mur de 90 cm. d'ample i una llargada de 3 m. L'aparell és a base de grossos carreus escantonats.
Al cantó est es troba un altre fragment de mur, d'una alçada aproximada d'un metre i 60 cm de gruix. Els carreus no són gaire grossos, units amb morter pobre en calç i disposats en filades horitzontals.
En el punt més alt del turó i prop d'un dipòsit d'aigua hi ha un altre tros de mur, que per la seva situació podria molt bé ser el basament ...
Notícies històriques
El castell apareix documentat des de 924. A través d'aquest document es pot confirmar que el castell que porta el topònim de Castellgalí fou en un principi el "Castell d'en Galí", fent referència al primer senyor del castell, anomenat Galí o "Galindo". Durant dos segles no en tenim cap notícia. Al 178 es documenta la venda del castell per part dels seus senyors al rei Alfons I. El rei concedí el castell a una família que es cognominà Castellgalí; aquesta, per tenir-ne el feu havia de fer servei d'armes, que presten el 1284 i el 1285. Durant el segle XIV els Castellgalí continuaren prestant acte d'homenatge als reis del Casal Català-Aragonés. La Pesta Negra estroncà la línia directa dels Castellgalí. Pere III ho aprofità per vendre al 1350 al seu conseller Bernat de Torres alguns drets reials. Els hereus, no conformes amb la venda, deixaren el castell en estat d'abandó. Al 1413 el noble Lluís de Rajadell n'adquirí la senyoria; al 1563 fou venut als Amigant, que en tingueren possessió fins la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.El castell apareix documentat des de 924. A través d'aquest document es pot confirmar que el castell que porta el topònim de Castellgalí fou en un principi el "Castell d'en Galí", fent referència al primer senyor del castell, anomenat Galí o "Galindo". Durant dos segles no en tenim cap notícia. Al 178 es documenta la venda del castell per part dels seus senyors al rei Alfons I. El rei concedí el castell a una família que es cognominà Castellgalí; aquesta, per tenir-ne el feu havia de fer servei d'armes, que presten el 1284 i el 1285. Durant el segle XIV els Castellgalí continuaren prestant act...
)
)
)
)