Castell de Sant Miquel, Santuari del Remei, Església de Sant Miquel del Castell
Localització:
Castellterçol (Moianès)
Estil
Descripció
Romànic
Basament dels murs.
Sense estil definit
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Castell
Actual
Habitatge
Habitatge unifamiliar
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 665-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: XI - XII // XIII - XIV // XVI - XVII
Descripció
El castell es troba al sud de la població, sobre un turó de 715 m. d'altitud al centre d'una petita vall drenada pel torrent del castell.
L'element central del castell és una construcció de planta lleugerament rectangular; el nivell de terra actual és a uns 4,20 m. del nivell que hi ha a l'exterior. Per les restes conservades no es pot saber com estava organitzat l'espai interior. Aquesta construcció es situa dins d'un recinte més ample de forma poligonal, amb 5 costats. Aquesta muralla exterior té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. Les parets són de pedra força ben escairada formant filades regulars.
A la part sud de l'espai tancat hi ha els habitatges d'època moderna, que aprofiten com a paret exterior el mur medieval; aquesta vivenda té una porta adovellada del segle XVI. Els finestrals són del segle XVII o de modificacions més tardanes. És possible que en el lloc que avui ocupa una torre moderna, situada a la paret nord de la masia, hi hagués a l'edat mitjana una torre circular.
Església de sant Miquel del castell
La capella queda al peu del castell pel costat de migdia. És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó seguit. L'absis és semicircular, amb volta de quart d'esfera, una finestra absidal tapiada i un arc en gradació. A la façana trobem la porta d'arc de mig punt amb dovelles i el campanar d'espadanya amb un sol forat. La coberta és a dues aigües amb un petit ràfec de llosa. El parament és de carreus de pedra regular. Al sud de l'església hi ha un cos afegit.El castell es troba al sud de la població, sobre un turó de 715 m. d'altitud al centre d'una petita vall drenada pel torrent del castell.
L'element central del castell és una construcció de planta lleugerament rectangular; el nivell de terra actual és a uns 4,20 m. del nivell que hi ha a l'exterior. Per les restes conservades no es pot saber com estava organitzat l'espai interior. Aquesta construcció es situa dins d'un recinte més ample de forma poligonal, amb 5 costats. Aquesta muralla exterior té, en la seva part inferior, nombroses sageteres. Les parets són de pedra força ben escairada f...
Notícies històriques
El castell va prendre el nom d'un personatge anomenat Terçol,o Terciolus, esmentat com a difunt el 898, en un document del monestir de Sant Benet del Bages. Des d'aquest moment el castell és constantment mencionat en la documentació del monestir.
Tedmar Mir o Miró de Castellterçol el 1093 va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. El domini total el van aconseguir l'any 1229, quan el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol.
Entre els segles XII i XIV hi hagué una família de castlans cognominats Castellterçol que acabà donant diferents fills com a canonges de l'Estany. Quan el castell passà a domini de l'Estany va perdre la seva significació militar i es va convertir en un mas.El castell va prendre el nom d'un personatge anomenat Terçol,o Terciolus, esmentat com a difunt el 898, en un document del monestir de Sant Benet del Bages. Des d'aquest moment el castell és constantment mencionat en la documentació del monestir.
Tedmar Mir o Miró de Castellterçol el 1093 va posar el castell sota el domini del monestir de l'Estany. El domini total el van aconseguir l'any 1229, quan el prior de l'Estany, Guillem de Montbui, va comprar el castell i tots els seus drets a Ramon Xetmar de Castellterçol.
Entre els segles XII i XIV hi hagué una família de castlans cognominats C...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental
)
)
)
)