Segles: XI - // XII - XIII // XIV - // XVII - XVIII // XIX Final - XX Inici
Descripció
L'aspecte actual del castell de Malgrat és fruit de les obres de restauració portades a terme a finals del segle XX. El recinte sobirà ocupava la part superior de l'aflorament rocós on es construí el castell. Destaca un gran edifici de planta trapezoïdal, que envolta una torre de planta quadrangular. L'aparell constructiu és de pedra de mides regulars excepte a les cantonades, fetes amb grans carreus de pedra. Consta de dos accessos, un a la façana oest, d'arc de mig punt adovellat amb diversos símbols heràldics possiblement de Solsona i de la família Malgrat, i un altre a l'est, de recent obertura i al qual s'accedeix per unes escales. Totes les façanes presenten espitlleres als dos nivells de la planta baixa, i la façana est també a la primera planta. Les finestres es situen majoritàriament al primer pis; la més antiga, situada a la façana nord, és una petita finestra d'arc de mig punt rodó i podria ser datada dins el segle XII o la primera meitat del XIII; a les façanes sud i est hi ha dos finestrals que recorden al tipus de finestral geminat gòtic, una finestra quadrada amb ampit motllurat sobresortint també a la façana est i una darrera finestra a la façana oest, amb la llinda lleugerament corbada. Sobre la porta d'accés a la torre hi ha un balcó amatacanat, afegit als segles XIV-XV i del qual són originàries les dues mènsules; la resta ha estat reconstruït. A la cantonada nord-oest del mur nord hi ha un contrafort atalussat que reforça aquesta zona. La torre central es conserva fins a la primera planta, on s'obre la porta original amb llinda plana; la resta de la torre fou sobrealçada durant les obres de rehabilitació.
Al nord-oest de la torre hi ha les restes d'un gran edifici d'època gòtica de planta en forma de "L" , el qual ha perdut el mur original de tancament sud i al que s'hi accedeix actualment per l'arc del pont que dóna accés a la torre per aquest sector. Probablement disposaria de dues plantes. Es conserven espitlleres als murs nord i oest, la part més fortificada de l'edifici, i diversos arrencaments d'arcs de diafragma. El parament és bastit amb carreus disposats a trencajunt i lligats amb argila. També en aquest sector trobem una cisterna de planta rectangular coberta amb volta de canó, que conserva restes d'arrebossat.
Al nord i a l'est del conjunt es conserva un gran fossat que presenta una secció en forma de "U" esglaonada, amb una amplada d'entorn els 3 m. a la part inferior i d'entre 7,60 m. i gairebé els 9 m. a la part superior.L'aspecte actual del castell de Malgrat és fruit de les obres de restauració portades a terme a finals del segle XX. El recinte sobirà ocupava la part superior de l'aflorament rocós on es construí el castell. Destaca un gran edifici de planta trapezoïdal, que envolta una torre de planta quadrangular. L'aparell constructiu és de pedra de mides regulars excepte a les cantonades, fetes amb grans carreus de pedra. Consta de dos accessos, un a la façana oest, d'arc de mig punt adovellat amb diversos símbols heràldics possiblement de Solsona i de la família Malgrat, i un altre a l'est, de recent obe...
Notícies històriques
La primera referència documental del castell és en un document de venda de l'any 1078.
El 1089 n'era senyor Berenguer Ramon. El seu fill el donà a l'església de Santa Maria de Solsona, domini que perdurarà fins a l'abolició dels senyorius, al segle XIX. Durant tot aquest periode, foren diverses les families feudataries del castell.
La intervenció arqueològica portada a terme entre els anys 2006 i 2007 al castell de Malgrat oferí una visió força concreta del seu origen i evolució i documentà estructures desconegudes fins aleshores. La primera fase del castell es remunta al segle XI, amb una torre de planta rectangular situada al centre del recinte sobirà, envoltada per una muralla perimetral i un fossat pels costats nord i est. A mitjans del segle XII o XIII es bastí la torre trapezoïdal, envoltant a la primera i integrant-la al seu interior. Al tercer quart del segle XIV es construí el cos de la banda nord-oest, de planta trapezoïdal, i la cisterna, que comportà l'anul·lació d'un tram del fossat original i la construcció d'un nou tram paral·lel a la paret de llevant del nou edifici, enllaçant amb l'antic, i l'enderroc de la cantonada nord-oest de la muralla per tal de facilitar la comunicació entre la torre i el nou edifici. Durant el segle XVII, el castell de Malgrat perd progressivament les seves funcions defensives i es transforma en un mas. La muralla perimetral s'enderroca definitivament i s'acaba d'amortitzar el fossat, on es construeixen diferents edificis relacionats amb l'emmagatzematge i l'activitat agrícola. Probablement és en aquest moment quan l'edifici perd la seva aparença de fortificació, es construeix una teulada a doble vessant i s'escapça la torre central. A finals del segle XIX o començaments del segle XX, l'edifici gòtic ja estaria totalment enrunat. La cisterna és reutilitzada com a celler de tines i a tocar de la cantonada nord-oest d'aquesta es construeix un cup de vi de grans dimensions i planta circular.
Probablement a mitjans del segle XX, el mas caigué en desús, quedant abandonat. A principis dels anys 90, quan el castell és adquirit per un nou propietari, tot el conjunt es trobava en molt mal estat de conservació. Les obres de restauració efectuades des de llavors li han donat al castell la seva fisonomia actual.La primera referència documental del castell és en un document de venda de l'any 1078.
El 1089 n'era senyor Berenguer Ramon. El seu fill el donà a l'església de Santa Maria de Solsona, domini que perdurarà fins a l'abolició dels senyorius, al segle XIX. Durant tot aquest periode, foren diverses les families feudataries del castell.
La intervenció arqueològica portada a terme entre els anys 2006 i 2007 al castell de Malgrat oferí una visió força concreta del seu origen i evolució i documentà estructures desconegudes fins aleshores. La primera fase del castell es remunta al segle XI, amb u...
Anys
Obra
2006-2007
Intervenció arqueològica
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
Salvadó, I.; Chorén , J. (2006-2007): Int. arq. i estudi arqueoconstructiu de l'edifici gòtic del Castell de Malgrat. 8206 (2v.)
)
)
)
)