Les restes de les muralles de Balaguer que es conserven actualment ocupen la part alta del cingle per sobre de la vila vella de Balaguer i en alguns trams s'integren en aquest. Els primers trams emmurallats de la vila tindrien a veure amb l'establiment musulmà del Pla d'Almatà del que encara en queden restes visibles però no restaurades ni visitables. A mesura que la població va anar canviant de localització per situar-se a la vessant est del Pla d'Almatà i a la riba esquerra del riu Segre, la muralla també es va desplaçar per cobrir aquests espais, sobretot a partir del segle XI, però sobretot als segles XIII i XIV. Els diferents aparells emprats i que encara es poden observar avui en dia, testimonien les nombroses remodelacions i refaccions. Una sèrie de portals i torres controlaven el pas i encara avui en resten vestigis.
Actualment, els trams visitables i millor conservats es localitzen entre el cementiri i el carrer de la Muralla, el tram del carrer del Bombo, a tocar del castell Formós, també a tocar del carrer dels Arços i el tram proper del carrer del Riu Sió. El portal més remarcable conservat és el del gel així com la torre del Bombo.
La descripció més clara que es pot fer de gran part dels murs és el que encarregaren els comtes d'Urgell el 1189, que convingueren amb els prohoms de Balaguer per a la conservació de les muralles, "per a que les construeixin i conservin en bon estat, amb una alçària de tres tàpies i d'un gruix de quatre pams les dues inferiors i d'uns tres pams les de dalt".Les restes de les muralles de Balaguer que es conserven actualment ocupen la part alta del cingle per sobre de la vila vella de Balaguer i en alguns trams s'integren en aquest. Els primers trams emmurallats de la vila tindrien a veure amb l'establiment musulmà del Pla d'Almatà del que encara en queden restes visibles però no restaurades ni visitables. A mesura que la població va anar canviant de localització per situar-se a la vessant est del Pla d'Almatà i a la riba esquerra del riu Segre, la muralla també es va desplaçar per cobrir aquests espais, sobretot a partir del segle XI, però sobreto...
Notícies històriques
L'origen del recinte emmurallat actual cal buscar-lo en el naixement del nucli urbà durant els segles X i XI, en els darrers segles de l'ocupació andalusina de la nostra ciutat. En aquella època el traçat era més reduït que l'actual i tenia com a límits la plaça Mercadal, al sud, l'actual barri del Firal, a l'oest, el riu, a l'est, i el Castell Formós al nord.
L'any 1333 el comte rei Alfons III, el Benigne, manà als jueus que sortissin de la ciutat per establir-se a l'indret que avui ocupen els carrers dels Teixidors, de Sant Josep, on s'hi troba l'Arxiu Comarcal de la Noguera i el Museu de la Noguera i l'Oficina de Turisme i el carrer del Miracle on hi ha l'església del mateix nom la qual fou l'antiga sinagoga jueva i que ara venera la patrona de la ciutat que és la Verge del Miracle. D'aquesta manera neix la jueria a l'actual marge sud de la plaça Mercadal. Naturalment, a causa d'això, calgué emmurallar la part de la nova població per tal de posar-la a l'abric de qualsevol agressió exterior.
Amb posterioritat hi ha poques referències de les muralles, però sabem que acompliren un paper defensiu important durant les diferents lluites en què es va veure immersa la ciutat.L'origen del recinte emmurallat actual cal buscar-lo en el naixement del nucli urbà durant els segles X i XI, en els darrers segles de l'ocupació andalusina de la nostra ciutat. En aquella època el traçat era més reduït que l'actual i tenia com a límits la plaça Mercadal, al sud, l'actual barri del Firal, a l'oest, el riu, a l'est, i el Castell Formós al nord.
L'any 1333 el comte rei Alfons III, el Benigne, manà als jueus que sortissin de la ciutat per establir-se a l'indret que avui ocupen els carrers dels Teixidors, de Sant Josep, on s'hi troba l'Arxiu Comarcal de la Noguera i el Museu de...
)
)
)
)