El castell Formós o castell de Balaguer es troba encimbellat sobre la vila de Balaguer, al sud-est del jaciment del Pla d'Almatà i molt proper al Sant Crist. Es tracta d'un conjunt fortificat aïllat, en cert contacte amb part de les muralles de Balaguer.
El castell compta amb una dilatada història arquitectònica, fruit de la seva utilització en diferents moments històrics. Amb un origen a finals del segle IX com a fortalesa islàmica, es converteix en residència palau (també musulmana) a partir de la segona meitat del segle XI. Des de la conquesta cristiana de 1105 fins al 1304 esdevé residència temporal de successius comtes d'Urgell fins que durant la següent centúria esdevé residència permanent, factor que afecta en gran manera l'estructuració del castell en palau. El setge de 1413 inutilitza el castell.
Les restes que actualment poden observar-se del recinte del castell mostren una planta de tendència rectangular poligonal irregular, que s'adapta al terreny. Té una llargada màxima d'uns 140 m i una amplada màxima d'uns 70 m. Les bandes est, sud i parcialment oest es trobaven penjades en sengles penyes que funcionaven com a defensa natural. No obstant això, la cara nord, la més feble des del punt de vista defensiu, es resolgué amb la construcció de cinc torres quadrades parcialment massisses, una represa i un fossat. Es construïren dues torres més, una a la cara oest i una a la cara est. Totes elles presenten característiques constructives idèntiques. La fonamentació està atalussada, excavada en la terrassa natural. Es conserven els fonaments i les primeres filades de grans carreus de gran part del conjunt. Pel que fa a l'interior del castell, s'hi ha documentat (arqueològica i documentalment) l'existència de la mesquita major de la ciutat, una gran cisterna d'aigua i el palau dels governadors, convertit posteriorment en palau comtal. Molts dels materials recuperats en excavacions arqueològiques es poden observar al Museu de la Noguera.El castell Formós o castell de Balaguer es troba encimbellat sobre la vila de Balaguer, al sud-est del jaciment del Pla d'Almatà i molt proper al Sant Crist. Es tracta d'un conjunt fortificat aïllat, en cert contacte amb part de les muralles de Balaguer.
El castell compta amb una dilatada història arquitectònica, fruit de la seva utilització en diferents moments històrics. Amb un origen a finals del segle IX com a fortalesa islàmica, es converteix en residència palau (també musulmana) a partir de la segona meitat del segle XI. Des de la conquesta cristiana de 1105 fins al 1304 esdevé residè...
Notícies històriques
La primera notícia escrita que fa referència al Castell és un document àrab que ens informa d'una campanya contra el Comte de Barcelona i l'inici de la construcció del Castell. Fou l'any 897-898 quan Lubb b. Muhammad derrotà a Guifré el Pilós i començà a aixecar la fortificació. Sota Abd al-Rahman el Castell de Balaguer, esdevé una important fortalesa fronterera.
Durant el segle XI el Castell passarà de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en una residència senyorial. El nom de Suda, apel·latiu que agafarà a partir d'aquells moments, indica clarament aquesta doble funció. Les restes arqueològiques també han confirmat aquest fet: les guixeries que avui guarda el Museu de la Noguera són el màxim exponent del palau andalusí que, als voltants de l'any 1046 - 1047 aixecarà Ysuf al-Muzaffar.
Amb la conquesta de Balaguer (1105) per les tropes d'Ermengol VI, el Castell entra en la fase cristiana, i passa a ser residència temporal dels successius comtes d'Urgell fins a l'any 1314, moment en què Alfons d'Aragó converteix Balaguer en capital del comtat i el castell en seu permanent. Això significarà que el castell es veurà immergit en grans reformes constructives de caràcter palatí. D'aquí el nom de Castell Formós.
Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, fou el responsable de la desaparició del castell (setge del 1413) a mans de les tropes de Ferran d'Antequera, i també de la fi del Comtat d'Urgell amb l'últim comte, Jaume II, el Dissortat.
Durant les dècades de 1960 i 1970 es van portar a terme diferents restauracions, reconstruccions i excavacions arqueològiques. L'any 1982 el Museu de la Noguera inicià un programa d'intervencions i, a més de documentar diferents espais, es posà al descobert l'única sala intacta del castell: una sala soterrada, de planta rectangular lleugerament irregular i amb coberta d'arc de mig punt, orientada nord-sud i a la que s'accedeix per una escala oriental, datada cap a finals del segle XVI o principis del segle XVII. Aquesta sala va destruir totalment una sèrie de cambres de l'antic castell i que, probablement, fou utilitzat com a polvorí. També es documentà una bassa, construïda durant una remodelació del segle XI i aprofitada fins al segle XV.
L'any 2012 es va aprovar el Pla Director del Castell Formós per garantir la recuperació i el manteniment de les restes arqueològiques i aprofundir en el coneixement del castell. La primera intervenció arqueològica portada a terme després de les de la dècada de 1980 va recuperar els nivells arqueològics d'aquells anys, comprovant el procés de degradació provocat pel pas del temps i l'acció antròpica. A més, es va recuperar una gran quantitat de material del segle XIV a l'àmbit de la bassa.La primera notícia escrita que fa referència al Castell és un document àrab que ens informa d'una campanya contra el Comte de Barcelona i l'inici de la construcció del Castell. Fou l'any 897-898 quan Lubb b. Muhammad derrotà a Guifré el Pilós i començà a aixecar la fortificació. Sota Abd al-Rahman el Castell de Balaguer, esdevé una important fortalesa fronterera.
Durant el segle XI el Castell passarà de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en una residència senyorial. El nom de Suda, apel·latiu que agafarà a partir d'aquells moments, indica clarament aquesta doble funció. Les restes...
Anys
Obra
2012
Intervenció arqueològica
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
Subirada, M.; Alòs, C.; Solanes, E. (2012): "Excavació arqueològica al Castell Formós. Zona enjardinada-Alberca". Mem. 10812.