El conjunt fortificat de Seró es troba ubicat a la part més elevada de Seró, petit nucli agregat d'Artesa de Segre. El conjunt es troba format pel castell i pel portal i les restes de muralles perimetrals. A la part més encimbellada de la vila s'hi localitza un casalot barroc aïllat, edificat on hi hauria hagut el castell original medieval; en canvi, els trams de muralla conservats i el portal es troben entre mitgeres, formant part de les cases actuals de la vila.
El casal del segle XVIII és un edifici quadrangular de planta baixa, dos pisos i golfes, molt alterat per notables refaccions i que actualment no sembla estar en ús. A llevant i a prop es documenta un pany de muralla sense connexió amb el casalot que podria correspondre's amb les antigues restes del castell. Destaca la porta parcialment adovellada amb arc rebaixat que presenta un blasó sobre les dovelles, la peça del blasó és l'ampit de la finestra encerclada de carreus encoixinats. Per sobre la clau s'hi observa un escut, on hi ha una figura humana a cada costat emmarcant les més petites centrals coronades pel ràfec inferior de la finestra. L'aparell constructiu de l'edifici és molt heterogeni, amb grans carreus regulars i altres de mitjans ben escairats i regulars, inclòs amb alguns encoixinats. La teulada és a doble vessant, amb teula àrab. La façana oposada compta amb una obertura moderna, possiblement una porta de servei, al costat de la qual neix un mur sense continuïtat amb un aparell arcaic i que es correspondria amb una part del casalot del qual no en coneixem dades.
El portal de la vila antiga de Seró presenta arc carpanell construït amb dovelles regulars. A la cara interior de l'arc no s'observen acabats ni trets arquitectònics perquè els murs són arrebossats. El tram central està cobert de bigues de fusta que formen el forjat de la primera planta d'una casa.
Per últim, els trams de muralla perimetral del nucli originari de Seró s'observen només esporàdicament, ja que es troben visibles només en panys puntuals. Es tracta de paraments regulars que presenten grans blocs escairats a les parts baixes i de carreus mitjans a mesura que es guanya alçada, lligats amb morter de calç groguenc. Crida l'atenció la presència a prop del castell d'una mena de torre baixa que sembla completament creada ex novo i que forma part d'una casa particular.
Tot i alguns trams de mur conservats del que podria ser el castell medieval a llevant, prop de l'església parroquial de Santa Maria de Seró, actualment es localitza només el casalot modern al cim del turó de Seró, construït el 1723.El conjunt fortificat de Seró es troba ubicat a la part més elevada de Seró, petit nucli agregat d'Artesa de Segre. El conjunt es troba format pel castell i pel portal i les restes de muralles perimetrals. A la part més encimbellada de la vila s'hi localitza un casalot barroc aïllat, edificat on hi hauria hagut el castell original medieval; en canvi, els trams de muralla conservats i el portal es troben entre mitgeres, formant part de les cases actuals de la vila.
El casal del segle XVIII és un edifici quadrangular de planta baixa, dos pisos i golfes, molt alterat per notables refaccions i ...
Notícies històriques
Les primeres notícies de Seró es coneixen de 1065, quan el comte d'Urgell Ermengol IV féu donació a l'abadia d'Àger de la quarta part de la parròquia de Seró. El castell de Seró, en canvi, apareix citat per primer cop el 1133, tot i que el llinatge anomenat Seró ja apareix citat al final del segle XI, amb Ramon de Seró (1094). No se'n coneixen més detalls fins al segle XVI, quan es trobaria sota domini dels Alentorn i d'aquests passà als Pinós, marquesos de Barberà des del 1702, que en conservaren la senyoria fins al segle XIX. També és remarcable que el castell de Seró fou escenari d'operacions bèl·liques durant la primera guerra Carlina.Les primeres notícies de Seró es coneixen de 1065, quan el comte d'Urgell Ermengol IV féu donació a l'abadia d'Àger de la quarta part de la parròquia de Seró. El castell de Seró, en canvi, apareix citat per primer cop el 1133, tot i que el llinatge anomenat Seró ja apareix citat al final del segle XI, amb Ramon de Seró (1094). No se'n coneixen més detalls fins al segle XVI, quan es trobaria sota domini dels Alentorn i d'aquests passà als Pinós, marquesos de Barberà des del 1702, que en conservaren la senyoria fins al segle XIX. També és remarcable que el castell de Seró fou escenari d'operacio...