Molí fariner situat al nucli d'Alfarràs, vora el Canal de Pinyana. L'aspecte actual correspon (tot i modificacions posteriors) a les reformes portades a terme al segle XV. És un edifici d'una sola nau, amb una sèrie d'obertures inferiors per a permetre el pas de l'aigua. Al costat de l'edifici del molí hi ha la bassa retallada a la roca. A la banda septentrional destaca una torre.
Notícies històriques
(Fonts orals). Va ser utilitzat com a molí fariner fins el segle XX. Al 1989 formava part de les filatures Viladés.
Abans de la conquesta del Segrià, Alfarràs era una petita caseria amb un molí fariner vora la sèquia que baixava del congost de Pinyana. Tant Alfarràs com la veïna almúnia d'Adaní foren conquerits l'any 1147. Segons l'historiador Lladonosa, el 1400, el lloc d'Alfarràs fou venut a Bernat de Boixadors, que havia estat paer en cap de la Paeria de Lleida. Consta que en el temps del seu fill, Miquel de Boixadors, vers el 1456, el molí d'Alfarràs fou engrandit i adquirí l'aspecte monumental que encara conserva. L'any 1702, Alfarràs esdevé marquesat. Els Boixadors foren senyors d'Alfarràs fins al segle XVIII, quan la baronia passà als Desvalls.(Fonts orals). Va ser utilitzat com a molí fariner fins el segle XX. Al 1989 formava part de les filatures Viladés.
Abans de la conquesta del Segrià, Alfarràs era una petita caseria amb un molí fariner vora la sèquia que baixava del congost de Pinyana. Tant Alfarràs com la veïna almúnia d'Adaní foren conquerits l'any 1147. Segons l'historiador Lladonosa, el 1400, el lloc d'Alfarràs fou venut a Bernat de Boixadors, que havia estat paer en cap de la Paeria de Lleida. Consta que en el temps del seu fill, Miquel de Boixadors, vers el 1456, el molí d'Alfarràs fou engrandit i adquirí l'aspecte m...
)
)
)
)
)
)
)