el Castellet, Castell nou, Castell carlí o carlista
Adreça:
Al nord-est del nucli urbà, pel camí del cementiri i del castell
Localització:
Flix (Ribera d'Ebre)
Estil
Sense estil definit
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Castell
Actual
Cultura
Monument
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 851-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: XIX Mitjan -
Descripció
Situat al nord-est del nucli urbà de la població de Flix, dalt d'un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.
Fortificació emmurallada de planta irregular formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l'extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Presenta un ample diàmetre, poca alçada, els paraments atalussats i una única espitllera orientada al camí d'accés des del poble. La part superior està rematada per una cornisa damunt la que s'assenta el coronament. A l'interior, la torre està coberta per una volta esfèrica bastida en maons i s'hi accedeix mitjançant tres obertures rectangulars, situades a l'interior del recinte de la fortificació. Les altres dues torres, de guaita i situades al nord i nord-est del recinte, no són tant grans com la primera i no presenten els paraments atalussats. Tot i així presenten filades d'espitlleres a diferent nivell bastides en pedra, i conserven bona part del revestiment original exterior. Els murs exteriors que delimiten el recinte i uneixen les torres presenten filades d'espitlleres a la part superior del parament, majoritàriament bastides en maons. El llenç de ponent, orientat al riu, presenta el basament atalussat, de la mateixa manera que la torre més gran. A l'interior del recinte del castell, el pati està delimitat per murs espitllerats. Hi ha altres paraments que conserven part dels enlluïts originals i també els arrencaments d'algunes de les voltes que cobrien les estances, sobretot al sector sud-est.
La construcció està bastida en pedra sense treballar de mida similar, disposada en filades força regulars i lligada amb abundant morter.Situat al nord-est del nucli urbà de la població de Flix, dalt d'un turó situat dins del meandre que conforma el riu Ebre, a la riba dreta, i prop del nucli urbà i del cementiri.
Fortificació emmurallada de planta irregular formada per tres torres circulars, unides per trams de murs espitllerats, i amb una zona de pati al mig del recinte que integra una gran cisterna de planta ovalada. La torre que predomina és la de l'extrem sud-oest, i correspon al tipus de fort de Vauban. Presenta un ample diàmetre, poca alçada, els paraments atalussats i una única espitllera orientada al camí d'accés de...
Notícies històriques
Els orígens del castell de Flix són incerts, i alguns autors suggereixen que sota l'estructura del castell s'hi troben vestigis d'època romana i fins i tot hom diu que fou bastit sobre les restes d'un far o talaia ibèrica. Les últimes excavacions arqueològiques semblen desmentir aquest fet.
Després de la destrucció del castell d'origen sarraí, l'anomenat Castell Nou fou bastit el 1837, en un lloc diferent que el sarraí. Aquest fou construït a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l'utilitzà durant la primera guerra Carlina per protegir la dreta de l'Ebre. Per això els seus murs el protegiren quan ell i el seu exèrcit creuaren el riu en la seva retirada, camí de l'exili el 2 de juny de 1840.
Vers el 1872 i 1873, durant la tercera guerra, el castell fou restaurat. El 19 de juny de 1875 va ser assaltat per les tropes del general Eduardo Gamir, i s'hi instal·là una guarnició liberal fins el 28 de juny de 1876. A partir d'aquest moment va ser abandonat.
L'Institut Català del Sòl (INCASÒL), en el marc de l'acord entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, va iniciar les obres de restauració de la zona perimetral i l'àmbit interior del Castell de Flix el juliol de l'any 2009. Aquestes obres es dividiren en dues fases dutes a terme a través del protocol de l'1% cultural.
Els treballs es centraren bàsicament en els coronaments dels murs, refent-se només en cas de risc d'ensorrament, restaurant-los amb una actuació homogènia amb els murs originals. Els revestiments es mantingueren en la mesura del possible, com també els impactes dels projectils existents. També es va reconstruir la base de la torre enderrocada per tal de poder entendre com era originàriament, i s'excavaren els fossats fins a la cota original. S'instal·laren dues plataformes de fusta amb la funció de mirador, una a la part interior del castell i una segona a sobre de la torre, a la que s'accedeix a través d'una escala també de nova construcció. Així mateix es dotà la fortificació d'il·luminació exterior i interior. A la zona interior del castell hi un nucli de serveis destinats als visitants, i el projecte preveu també la reconstrucció de la cisterna que abastia d'aigua tota la fortificació, si el seu estat actual en permet la reutilització. La inauguració de la primera fase de la restauració del castell es dugué a terme el setembre de 2010.Els orígens del castell de Flix són incerts, i alguns autors suggereixen que sota l'estructura del castell s'hi troben vestigis d'època romana i fins i tot hom diu que fou bastit sobre les restes d'un far o talaia ibèrica. Les últimes excavacions arqueològiques semblen desmentir aquest fet.
Després de la destrucció del castell d'origen sarraí, l'anomenat Castell Nou fou bastit el 1837, en un lloc diferent que el sarraí. Aquest fou construït a instàncies del comte de Morella, Ramon Cabrera, que l'utilitzà durant la primera guerra Carlina per protegir la dreta de l'Ebre. Per això els seus mu...
Anys
Obra
1872-1873
Restauració
2010
Restauració
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
Salonia, A. (2010): Memòria dels treballs arqueològics al Castell de Flix. Núm. mem. 11365