L'edifici es va plantejar, en la línia de façana i en estricta simetria, com un trapezi regular amb el costat central convex i ensenyorit amb quatre columnes i cúpula gallonada al damunt, cosa que necessità d'una petita plaça al davant que deixés respirar l'edifici de l'entorn edificat, la plaça del Pintor Fortuny. Les ales laterals, coronades també amb cúpules al xamfrà, s'alineaven als carrers Ample i Prat de la Riba, i els focus en perspectiva provenien dels carrers de l'Amargura i Llovera, i fins i tot del carrer dels Recs.
Formalment, els nous llenguatges vinguts de França, de monumentalisme, balustrades, cúpules, i tot el repertori classicista del barroc i el neoclassicisme civil, li van ser de gran utilitat a Sagnier per expressar el sentiment i l'ambició de l'entitat en matèria d'identitat. La composició de les façanes es resol en tres cossos horitzontals clàssics, basament amb portals en arc adovellat deprimit còncau, fust o cos central de dos pisos d'alçada, amb balcons de balustres i galeria o pòrtic central de columnes, i entaulament, amb fris i cornisa. Hi ha elements constructius-ornamentals que acosten a Sagnier a l'art déco, com les baranes del pòrtic de columnes i alguna del terrat, i, a més, Eusebi Arnau, un dels escultors més importants del Modernisme català, hi va afegir relleus escultòrics als quatre pedestals de les columnes, al·legòrics a l'activitat i els ideals de la Caixa d'Estalvis: la infantesa i l'educació, el treball, la família i la vellesa; però també s'hi va fer una picada d'ull a la ciutat, ja que en un dels relleus es representa la silueta del campanar de l'església prioral de Sant Pere. L'edifici es va plantejar, en la línia de façana i en estricta simetria, com un trapezi regular amb el costat central convex i ensenyorit amb quatre columnes i cúpula gallonada al damunt, cosa que necessità d'una petita plaça al davant que deixés respirar l'edifici de l'entorn edificat, la plaça del Pintor Fortuny. Les ales laterals, coronades també amb cúpules al xamfrà, s'alineaven als carrers Ample i Prat de la Riba, i els focus en perspectiva provenien dels carrers de l'Amargura i Llovera, i fins i tot del carrer dels Recs.
Formalment, els nous llenguatges vinguts de França, de monu...
Notícies històriques
Enric Sagnier es pot definir com l'arquitecte del tombant dels segles XIX a XX que va solucionar més cantonades amb les seves aportacions de caire urbanístic i arquitectònic. A Barcelona, n'hi ha un bon grapat, entre edificis representatius d'institucions i entitats públiques o semipúbliques, d'habitatges o religiosos, però també a Manresa, Igualada, Reus... El director de la Caixa, Francesc Moragas i Barret, va proporcionar a l'arquitecte unes quantes ocasions per demostrar la seva destresa en resoldre problemes urbans on s'havia d'aixecar un edifici que donés prestigi a l'entitat. La Caixa d'Estalvis de Reus va constituir per a Sagnier un exercici d'arquitectura i d'urbanisme amb força dificultat. Calia encabir un edifici de simbologia inequívoca (el temple dels diners i de l'estalvi), i necessàriament monumental, al bell mig del nucli vell de Reus, en un solar municipal on hi havia hagut l'antiga presó, i tangent, però no frontal, a una antiga caserna l'enderroc de la qual propicià la creació de la plaça de la Llibertat abans que Sagnier projectés la Caixa de Reus; i també calia donar èmfasi urbà a una cruïlla de carrers que arribaven radialment a un punt concret, el que després seria la plaça Pintor Fortuny. Sagnier girà la cara a l'edifici i en lloc d'afrontar-lo a la caserna, que tard o d'hora es convertiria en l'ampli espai de la plaça de la Llibertat, el va disposar de manera que el monument fos visible des de perspectives múltiples i llunyanes, estretes però amb capacitat de "descobrir" un punt arquitectònic de referència interessant i de gran magnitud.
Les plantes superiors de l'edifici es van destinar a habitatges particulars.Enric Sagnier es pot definir com l'arquitecte del tombant dels segles XIX a XX que va solucionar més cantonades amb les seves aportacions de caire urbanístic i arquitectònic. A Barcelona, n'hi ha un bon grapat, entre edificis representatius d'institucions i entitats públiques o semipúbliques, d'habitatges o religiosos, però també a Manresa, Igualada, Reus... El director de la Caixa, Francesc Moragas i Barret, va proporcionar a l'arquitecte unes quantes ocasions per demostrar la seva destresa en resoldre problemes urbans on s'havia d'aixecar un edifici que donés prestigi a l'entitat. La Caixa d...
)
)
)
)