L'edifici, de planta triangular, està situat en una gran parcel·la amb dues o tres cases més, quedant adossat per ponent a les cases veïnes a través d'una paret mitgera. L'immoble conforma una de les façanes de la plaça Catalunya, on el vèrtex agut del triangle s'arrodoneix per formar el gir de cantonada cap al raval de Santa Anna, mentre que pel cantó del carrer del Doctor Robert marca una aresta viva.
Tot i que el tipus de planta obliga a descentrar alguns elements arquitectònics, la composició de l'edifici segueix el cànon de basament, cos central i teulada. La planta baixa i l'entresòl constitueixen el basament, amb obertures a doble alçada compartides i separades per pilastres amb mènsules; els altres tres pisos integren el cos central, i és aquí on s'observa el major moviment i joc de volums; pel que fa a l'acabament, aquest està format per una cornisa motllurada sobre mènsules i permòdols, i una barana calada reforçada amb pinacles i gerros ornamentals, la qual flanqueja, en la cantonada, un edicle de tres finestrals entre pilastres de capitell jònic que es corona amb cresteria i pinacles.
Per solucionar la cantonada xamfrà, a la curvatura que forma l'immoble hi ha una gran tribuna que forma part de la planta principal, amb unes obertures que s'enllacen amb arcs carpanells sobre parelles de columnes i carcanyols amb medallons rococó, fet que crea un conjunt de procedència serliana. La cobertura de l'immoble està formada per un terrat pla a la catalana.
La composició classicista i barroca, així com la verticalitat dels elements compositius, combina amb una gran profusió de franges esgrafiades que adornen els panys cecs. A tot això cal sumar-hi l'encoixinat, els frontons, els balustres i els pinacles que, juntament amb la gran riquesa de timpans, mènsules i arcs motllurats que ornen finestres i balcons, formen un conjunt molt academicista Beaux Arts.L'edifici, de planta triangular, està situat en una gran parcel·la amb dues o tres cases més, quedant adossat per ponent a les cases veïnes a través d'una paret mitgera. L'immoble conforma una de les façanes de la plaça Catalunya, on el vèrtex agut del triangle s'arrodoneix per formar el gir de cantonada cap al raval de Santa Anna, mentre que pel cantó del carrer del Doctor Robert marca una aresta viva.
Tot i que el tipus de planta obliga a descentrar alguns elements arquitectònics, la composició de l'edifici segueix el cànon de basament, cos central i teulada. La planta baixa i l'entresòl ...
Notícies històriques
El financer Evarist Fàbregues i Pàmies va encarregar la construcció d'aquest immoble a Josep Simó, un arquitecte format a l'École Spéciale d'Architecture de París, fet que explica que l'edifici tingui un estil més semblant a l'arquitectura de Beaux Arts que a la faceta més italianitzant del Noucentisme català.
Fàbregues i Pàmies fou un ric comerciant i banquer nascut a Reus l'any 1868 i fundador del Banc de Catalunya. Va ser mecenes de moltes activitats de cultura i beneficència, entre les què destaca la seva contribució econòmica per a les obres del Centre de Lectura. L'abatiment de la seva banca (Fàbregas i Recasens) durant la dècada dels anys trenta va arruïnar el Banc de Reus i va tenir una profunda repercussió en la ciutat.El financer Evarist Fàbregues i Pàmies va encarregar la construcció d'aquest immoble a Josep Simó, un arquitecte format a l'École Spéciale d'Architecture de París, fet que explica que l'edifici tingui un estil més semblant a l'arquitectura de Beaux Arts que a la faceta més italianitzant del Noucentisme català.
Fàbregues i Pàmies fou un ric comerciant i banquer nascut a Reus l'any 1868 i fundador del Banc de Catalunya. Va ser mecenes de moltes activitats de cultura i beneficència, entre les què destaca la seva contribució econòmica per a les obres del Centre de Lectura. L'abatiment de la sev...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Lacuesta Contreras, R.
2016
Joies del Noucentisme
Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres).
)
)
)
)