És un dels punts més cèntrics de la ciutat. Al mig hi ha l'estàtua eqüestre del militar i polític reusenc Joan Prim i Prats (Reus 1814-1870).
La seva cara nord està porticada. De la plaça surten els carrers Llovera, Sant Joan, Sant Llorenç i Monterols, i els ravals de Jesús i de Santa Anna.
Se la conegué inicialment per la Plaça de les Monges. Desaparegut el convent se l'anomenà de la Revolució fins que li fou imposat el nom del general, el 1882. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) se la va retolar oficialment Plaça Roja.
El nom actual es deu a l'Alcalde Joan Grau i Ferrer, així consta en l'Acta Municipal del 14 de novembre de 1882. És un dels punts més cèntrics de la ciutat. Al mig hi ha l'estàtua eqüestre del militar i polític reusenc Joan Prim i Prats (Reus 1814-1870).
La seva cara nord està porticada. De la plaça surten els carrers Llovera, Sant Joan, Sant Llorenç i Monterols, i els ravals de Jesús i de Santa Anna.
Se la conegué inicialment per la Plaça de les Monges. Desaparegut el convent se l'anomenà de la Revolució fins que li fou imposat el nom del general, el 1882. Durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) se la va retolar oficialment Plaça Roja.
El nom actual es deu a l'Alcalde Joan Grau i F...
Notícies històriques
Hi ha un plànol amb data del 3 de novembre de 1881 signat per l'arquitecte provincial Francisco Barba Masip. Llavors es deia "Plaza de la Revolución".
De la plaça sortien els ravals de Santa Anna i de Jesús, el carrer de S. Pedro Alcantara (ara de Llovera) i els actuals carrers de Sant Joan i Sant Llorenç.
Segons el llibre d'Eufemià Fort i Cogul, "El Convent de Sant Rafael de Carmelites Descalços, de la Selva del Camp", a la pàgina 122 es llegeix: "Aquest convent s'establí a la veïna ciutat de Reus precisament on ara hi ha la famosa Plaça de Prim".
)
)
)
)