Espai aïllat de 190m de longitud emmarcat per una paret que l'envolta. La part interior està ordenada a tots dos costats del passeig central que el divideix en dos. Tot l'espai del voltant és ple de tombes. A la meitat de l'espai interior hi ha blocs paral·lels de tombes de tres pisos de nínxols. A la part central hi ha panteons monumentals i escultures de marbre, disposats simètricament. L'urna del General Prim, és un pavelló poligonal, on vuit columnes suporten una coberta reticulada. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt i una sèrie de finestres amb timpà decorat, cornisa i balustrada per damunt de tota la façana. Aquest mateix mur del conjunt, s'obre a l'interior del recinte amb una galeria correguda, arcades de mig punt, balustre i testos de pedra.
Capella de la Família Margenat: (obra de Lluís Domènech i Montaner (1905))
Capella funerària de planta quadrada i reduïdes dimensions, coberta amb una volta de creueria. La part baixa dels murs és ocupada per un arrambador de marbre, mentre que a la part superior hi trobem una decoració amb mosaics. El paviment combina lloses de marbre amb el treball de mosaic romà representant motius florals i el nom de la família titular. Repartida per tota la capella hi trobem decoració escultòrica amb motius naturalístics i religiosos. Espai aïllat de 190m de longitud emmarcat per una paret que l'envolta. La part interior està ordenada a tots dos costats del passeig central que el divideix en dos. Tot l'espai del voltant és ple de tombes. A la meitat de l'espai interior hi ha blocs paral·lels de tombes de tres pisos de nínxols. A la part central hi ha panteons monumentals i escultures de marbre, disposats simètricament. L'urna del General Prim, és un pavelló poligonal, on vuit columnes suporten una coberta reticulada. A la façana principal hi ha una porta d'arc de mig punt i una sèrie de finestres amb timpà decorat, cornisa...
Notícies històriques
Aquest cementiri és el quart que ha tingut Reus. Segons Bofarull, les primeres notícies d'un cementiri a la ciutat són del 1450 i era al costat de l'església, a la plaça on es celebrava el mercat. El segon va ésser al Fossar Vell i el tercer a l'Ermita del Roser. Els terrenys per a l'actual cementiri van ser cedits per J. Sardà i Cailà. Les obres començaren a finals del 1869, segons un projecte de Taixes. Fou el primer cementiri laic i municipal de l'Estat espanyol. Conté panteons d'interès, destacant els dels Boule, Rue-Cardona i Abelló amb escultures de Roig i Soler. A partir de 1941 s'hi realitzaren obres d'ampliació amb projecte de l'arquitecte Sardà. Aquest cementiri és el quart que ha tingut Reus. Segons Bofarull, les primeres notícies d'un cementiri a la ciutat són del 1450 i era al costat de l'església, a la plaça on es celebrava el mercat. El segon va ésser al Fossar Vell i el tercer a l'Ermita del Roser. Els terrenys per a l'actual cementiri van ser cedits per J. Sardà i Cailà. Les obres començaren a finals del 1869, segons un projecte de Taixes. Fou el primer cementiri laic i municipal de l'Estat espanyol. Conté panteons d'interès, destacant els dels Boule, Rue-Cardona i Abelló amb escultures de Roig i Soler. A partir de 1941 s'hi ...
)
)
)
)