Es tracta d'una fàbrica de maons i teules que també se la coneixia com a forn de la Manxa. És una construcció de tipus industrial de planta circular -d'uns 24 m de diàmetre-, amb una xemeneia central de planta quadrada, part superior octogonal, cornisa i remat cilíndric. El forn es troba semienterrat i té una sèrie de boques radials i una galeria de circulació perimetral. La coberta de la cambra circular era feta amb una teulada amb cabirons de fusta sostinguts amb pilars de maons.
Notícies històriques
La fàbrica apareix documentada en un expedient municipal l'any 1906 que es titula "Relación de hornos ladrilleros y alfarerías de Reus. L'any 1848 l'Ajuntament autoritza la construcció de la fàbrica. No se sap, però, amb certesa en quin moment es construeix l'edifici.
Al 1919 la bóbila era propietat de Joan Sugranyés Miquel. El successor fou Antoni Sugranyés Olivé. Se sap que l'any 1934, en temps de la Guerra Civil, la fàbrica no funcionava però que va reempendre l'activitat posteriorment. A la dècada de 1960 la fàbrica va tancar definitivament i s'inicià la degradació de l'edifici.
)
)
)
)