CASTELL DE MATAPLANA I CAPELLA DE SANT JOAN DEL CASTELL
Localització:
Gombrèn (Ripollès)
Estil
Descripció
Romànic
Castell i capella
Gòtic
Castell
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Castell
Actual
En desús
En desús
Original
Defensiva-culte
Capella-Castell
Actual
Culte
Ermita
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 898-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: XI - XIV // XII - XIII
Descripció
A la Vall de l'Espluga, al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, queden notables restes de mur de l'antic castell, prop de la capella de Sant Joan de Mataplana. Les excavacions arqueològiques iniciades l'any 1986 sota la direcció de Manuel Riu han posat al descobert el conjunt fortificat.
Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug.
El segon castell data del segle XI i XIV i té com a peça bàsica la gran torre rectangular del costat oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que és possible endevinar que devia estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completat amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossà pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. La muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est.
Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.
Capella
L'església de Sant Joan del castell de Mataplana es troba a la vall de l'Espluga, isolada, davant de les restes del castell del qual n'era era la capella. És un edifici d'una sola nau trapezoïdal coberta amb volta de canó i absis semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant. La porta oberta a la façana de ponent és amb arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya. Els murs són de carreus vistos, ben treballats a l'exterior, i l'interior ha estat repicat però resten visibles petits elements de decoració mural pintats al fresc.A la Vall de l'Espluga, al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, queden notables restes de mur de l'antic castell, prop de la capella de Sant Joan de Mataplana. Les excavacions arqueològiques iniciades l'any 1986 sota la direcció de Manuel Riu han posat al descobert el conjunt fortificat.
Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigi...
Notícies històriques
Castell termenat documentat el 1076. El llinatge Mataplana, sovint representat per un individu de nom Hug, es troba instal·lat aquí al segle XI. Sembla que procedeix d'Hug Dalmau, baró del comtat de Cerdanya durant la segona meitat de la centúria esmentada. El comtat de Cerdanya no trigà a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona. Els vescomtes de Bergadà eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis. Vers el 1185, cert Huguet de Mataplana casat amb Sança, inicià una altra branca de la família Mataplana. Hug de Mataplana i muller Guillema de Sales (vers el 1200) "reproduïren en el seu castell les famoses Corts d'amor de la Provença". S'hi refreix un famós poema del trobador Ramon Vidal de Besalú. Creiem que el moment més esplendorós del casal dels Mataplana s'esdevingué en aquestes dates, quan la mansió, havia esdevingut punt de trobadors i de barons. "El castell de Mataplana era centre de reunió de dames i cavallers, de trobadors i joglars. Duraren aquestes festes fins que el baró Hug acompanyà el rei Pere a les guerres de Tolosa i caigué amb ell a la trista jornada de Muret" (Comerma). El 1246, el rei Jaume I vengué a Galveran d'Urg. (o d'Urtx), casat amb Blanca de Mataplana, el domini alodial que tenia el rei en aquest castell i que havia adquirit d'una germana de la referida Blanca. Al llarg del segle XIII, la família Mataplana habità al castell i el 1278 instà la població del lloc de "Gomsen" (Gombrèn). Cap al 1320, els senyors de Mataplana abandonaren definitivament aquesta residència castellana, i passaren a residir a la Pobla de Llillet.
Capella
Situada al costat de les restes del castell de Mataplana, n'era la capella. Sant Pere de Mogrony juntament amb el seu castell, era propietat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.
El seu estil és romànic, i la seva supervivència pot ser deguda a la devoció i ús dels habitants dels masos propers. Va ésser restaurada vers el 1970, i en l'actualitat depèn de Mogrony i té culte un cop l'any.Castell termenat documentat el 1076. El llinatge Mataplana, sovint representat per un individu de nom Hug, es troba instal·lat aquí al segle XI. Sembla que procedeix d'Hug Dalmau, baró del comtat de Cerdanya durant la segona meitat de la centúria esmentada. El comtat de Cerdanya no trigà a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona. Els vescomtes de Bergadà eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis. Vers el 1185, cert Huguet de Mataplana casat amb Sança, inicià una altra branca de la família Mataplana. Hug de Mataplana i muller Guillema de Sales (vers el 1200) "reprod...
Anys
Obra
1986 - 1993
Intervencions arqueològiques
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Memòria intervenció arqueològica
Arxiu DGPC Palau Moja
Riu, M. (1990). Informe de la cinquena campanya d'excavacions arqueològiques al castell i Barri de Mataplana. Mem. Núm.: 530
Memòria intervenció arqueològica
Arxiu DGPC Palau Moja
Riu, M.; Cabestany, J.F. (1986-1987-1989) Memòria de les tres primeres campanyes [...] a la Mota-Castell Mataplana Mem. Núm: 528
Memòria intervenció arqueològica
Arxiu DGPC Palau Moja
Raurich, X. et al. (1991) Inventari material arqueològic de la sisena campanya d'excavacions de Mataplana. Mem. Núm.:529
Memòria intervenció arqueològica
Arxiu DGPC Palau Moja
Maideu, E. (1986): Castell de Mataplana. Memorandum de les obres de protecció, tancament, desenrunament, [...] Mem. Núm.527
)
)
)
)