Estil |
|
Sense estil definit |
|
Tipus d'ús |
|
|
Original |
Defensiva |
Muralla |
Actual |
Cultura |
Monument |
|
Protecció: BCIN |
Classificació: Monument històric
|
Núm. Registre / Catàleg: 4387-MH
|
Disposició: Decret
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
Publicació: BOE
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
Èpoques |
Segles: Medieval - // XVII - XVIII
|
|
Descripció |
El segon recinte murat es va construir a la segona meitat del s. XIV, per ordre de Pere III el Cerimoniós, per englobar els diferents burgs que havien crescut fora de l'antic recinte emmurallat, com: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l'Areny, Vilanova i el Mercadal. Es van edificar torres de planta quadrada i circulars en llocs considerats estratègics i es van refer altres ja existents.
La muralla del Mercadal es va construir a la primera meitat del s. XV i posteriorment se li van afegir divuit torres semicirculars, separades entre si de 50 a 70 metres.
Al s. XVII es van reforçar les muralles amb baluards i fossats, seguint les pautes del sistema Vauban. Al costat dret de l'Onyar es van fer els baluards de Sant Pere, de les Sarraïnes, de Sant Cristòfol, de la Mercè, de l'Areny i de Sant Narcís i a la muralla del Mercadal els de Figuerola, de la Santa Creu, del Governador, de Santa Clara, de Sant Francesc i un petit baluard exterior anomenat de Bournonville. Quan es van construir els baluards del Mercadal van quedar al seu interior sis de les torres medievals, deixant a la vista només dotze.
Del segon recinte murat al costat dret de l'Onyar es conserven importants restes. A la plaça de Sant Feliu hi ha un mur del baluard de Sant Narcís, construït al s. XVII. Seguint pel carrer Jaume Pons Martí, hi ha un portal tapiat flanquejat per dues espitlleres i, més endavant, el portal de la Barca, construït entre 1367 i 1380. El recorregut de la muralla continuava pel carrer Sant Pau on es pot veure un mur amb espitlleres, enganxat a les vies del tren, que son les úniques restes conservades del baluard de Sant Pere. El portal de França s'obria a l'actual plaça de Sant Pere però aquest va ser enderrocat al 1909 i només es conserva el cos de guàrdia a la seu del Centre Jove de Salut Integral. A partir d'aquest punt comença l'anomenada cortina de Santa Llúcia, un tram de muralla amb molt bon estat de conservació i per on es pot seguir el camí de ronda. Aquest mur a l'alçada dels jardins de John Lennon fa un gir de 90º, punt on hi havia un torre avui desapareguda, per continuar cap al sudoest fins arribar a Sant Pere de Galligants. Aquí la muralla continuava en les parets de l'església, la qual fou totalment fortificada. En aquest punt també es trobava el portal del Sant Daniel, del qual queden escasses restes. A continuació de l'església la muralla continuava, creuava el riu Galligants i, a l'altre costat, s'obria el baluard de les Sarraïnes el qual enllaçava amb la muralla de la Força Vella. Les restes d'aquest baluard es troben al Passeig Arqueològic. Adossat al mur de la Força, l'any 1725 es va construir el baluard de Sant Cristòfol per defensar el sector de Galligants.
Des de la torre del Telègraf arrenca la muralla del sector sud del nou recinte. Una porta oberta a la mateixa torre dona accés a la muralla medieval, de la qual destaca el poc gruix i l'elevada alçada. El mur avança pel pàrquing de la universitat de manera ascendent fins arribar al punt més alt on fa un gir de 135º i comença a descendir en direcció al riu. A l'angle es conserva la torre dels Predicadors, de planta circular, construïda entre el 1376 i 1380 sota la direcció del mestre d'obres Pere Sacoma. Continuant el recorregut de la muralla s'arriba a un baluard construït en època carlina aprofitant una bretxa en el mur. Des d'aquí s'arriba a la torre del General Peralta, de planta quadrangular, passant per un pont metàl·lic; sota aquest pont antigament hi havia el portal de Sant Domènec.
La muralla continua pel passeig Fora Muralla on es troben algunes torres i portals. La torre i portal dels Socors és un grup format per una torre quadrangular amb espitlleres i la porta d'arc rebaixat defensada per un tambor de planta rectangular amb espitlleres. La següent torre és la del portal Nou; aquesta és de planta quadrada i té al costat una porta oberta a principis del s. XX. Més endavant la muralla fa un gir i en aquest punt es va construir una garita de vigilància. A continuació hi ha el baluard de la Mercè, o bastió del Carme, que protegia l'entrada sud de la ciutat; ocupava el terreny on actualment hi ha els jardins de les Pedreres i d'ell només es conserven algunes filades de pedres. Un cop passat l'espai del baluard hi ha el portal de les Beates, obert al 1984 per facilitar l'accés al Centre Cultural de la Mercè; en aquest punt acaba el camí de ronda transitable i les restes de la muralla són escasses.
Si es continua en línia recta fins al límit del riu, en aquell indret hi havia el portal del Carme que es va enderrocar al 1901. A partir d'aquí la muralla feia un gir i continuava resseguint l'antic marge de l'Onyar; aquest tram, que arribava fins a l'actual pont de Pedra, rebia el nom de muralla del Pes de la Palla però no queda cap resta visible. A partir del pont, la muralla continuava per la Rambla de la Llibertat i, en l'espai que actualment ocupa l'edifici de la Oficina de Turisme, hi havia el baluard de l'Areny. Aquest tram és la muralla del riu, construïda al s. XIV, i consistia en la part baixa de les cases que donaven a l'Onyar que estaven obligades a tancar totes les obertures de cara al riu en temps de guerra i d'aquesta manera es convertia en un mur defensiu. A l'alçada del pont de Sant Agustí es conserven restes de la torre d'en Vilella, feta per protegir el portal d'en Renart. Aquesta muralla continuava fins enllaçar amb el baluard de Sant Narcís.
De la muralla del Mercadal, al costat esquerre del riu Onyar, només es conserva l'angle de l'antic baluard de Sant Francesc que serveix de base del monument del Lleó a la plaça Calvet i Rubalcaba, i al pàrquing que hi ha sota la plaça. L'antic recorregut de la muralla seguia la Gran Via de Jaume I, des de la plaça de la Independència fins al Mercat Municipal, i es tancava a la part del riu.
De la lluneta de Bournonville tampoc queda cap resta. Era un petit baluard aïllat de la muralla amb forma triangular i protegit per un fossat i una banqueta.
El segon recinte murat es va construir a la segona meitat del s. XIV, per ordre de Pere III el Cerimoniós, per englobar els diferents burgs que havien crescut fora de l'antic recinte emmurallat, com: Sant Feliu, Sant Pere, Santa Eulàlia, l'Areny, Vilanova i el Mercadal. Es van edificar torres de planta quadrada i circulars en llocs considerats estratègics i es van refer altres ja existents.
La muralla del Mercadal es va construir a la primera meitat del s. XV i posteriorment se li van afegir divuit torres semicirculars, separades entre si de 50 a 70 metres.
Al s. XVII es van reforçar les...
|
Notícies històriques |
L'origen d'aquestes muralles es remunta al S. XIV, quan Pere el Cerimoniós construeix una nova muralla que engloba els nous barris construïts fora de l'antic recinte murat d'origen romà. A més a més, també reforça l'antiga muralla per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat.
Al 1418 es van iniciar les obres de la muralla del Mercadal i es va acabar a mitjans del s. XV. Aquesta tenia els murs més baixos però més gruixuts que la de la dreta de l'Onyar.
Al S. XVII es van reforçar les muralles amb baluards i fossats, seguint les pautes del sistema Vauban
L'any 1814, a la fi de l'ocupació de la ciutat de Girona pels francesos, es va produir la voladura de les fortificacions més significatives, com la Torre Gironella. A partir de principis del S. XX, es van començar a enderrocar els trams de muralla que dificultaven el creixement de la ciutat mantenint aquells que no molestaven.
L'origen d'aquestes muralles es remunta al S. XIV, quan Pere el Cerimoniós construeix una nova muralla que engloba els nous barris construïts fora de l'antic recinte murat d'origen romà. A més a més, també reforça l'antiga muralla per convertir-la en una fortalesa dins de la ciutat.
Al 1418 es van iniciar les obres de la muralla del Mercadal i es va acabar a mitjans del s. XV. Aquesta tenia els murs més baixos però més gruixuts que la de la dreta de l'Onyar.
Al S. XVII es van reforçar les muralles amb baluards i fossats, seguint les pautes del sistema Vauban
L'any 1814, a la fi de l'...
|
|
Informació no disponible. |
|
Referències bibliogràfiques
Autor |
Any |
Títol |
Iglésias i Franch, David |
2003 |
La Muralla de Girona: dels orígens a l'enderrocament |
Prat i Pons, Jaume; Pericot i Dilmé, Jordi |
2008 |
La muralla de Girona. Recorreguts per les muralles, castells, torres, baluards, forts, reductes i portals |
|
|
|