El conjunt fortificat de Ferners es troba al sud-est del municipi de Saldes, a la vall formada pel pas del riu Aigua de Valls al peu del Pedraforca. S'hi accedeix des d'una pista que surt a l'esquerra de la carretera de Saldes a Gósol.
El conjunt està integrat per diferents habitatges, els porxos externs i la capella de Sant Antoni. L'estructura original del nucli és medieval però ha patit diverses transformacions al llarg del temps. Hi ha un grup central d'habitatges distribuïts en dues fileres paral·leles amb un passadís central tancat als dos extrems amb portes d'arc de mig punt adovellades. Des d'aquest corredor es podia accedir als habitatges i així els murs externs de les cases feien funció de muralla. En alguns murs trobem restes d'espitlleres de tipologia medieval a la planta baixa. Cada una de les cases disposa d'un porxo extern probablement construït a finals del segle XVII.
Distribució dels habitatges
Estructura dels habitatges és majoritàriament la següent: planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana.
A la banda de ponent trobem dos habitatges: cal Franquesa (en ruïnes) i cal Calderer (rehabilitada i habitada permanentment).
Al costat de llevant hi ha cal Musoi, cal Plata, cal Ponis i cal Caseta. S'accedeix a tots els edificis, excepte cal Franquesa, per la façana exterior del conjunt Entre els segles XVII i XVIII es van dividir els espais interiors i es va modificar la forma d'accedir als edificis. Els murs
Cal Calderer
Edifici, situat a l'angle nord-oest del conjunt, rehabilitat amb morter de calç que tapa el parament de pedra antic. Es tracta d'una segona residència.
Cal Franquesa
Aquest edifici es troba a l'angle sud-oest. Conserva les façanes originals en pedra -amb espitlleres i finestres petites al primer pis-. Els murs, més gruixuts a la base, són fets de pedra ben escairada i filades ben ordenades. La casa està abandonada i l'estat de conservació és molt dolent: murs esberlats i esfondrats, així com la teulada i els forjats. Conserva l'estructura constructiva originària amb les característiques de fortificació.
Cal Caseta
Aquest immonble, situat a l'angle sud-est del conjunt, ha estat rehabilitat recentment. Malauradament s'ha arrebossat amb ciment, la qual cosa trenca la unitat del conjunt.
Cal Punis i cal Plata
Es troben, entre cal Caseta i cal Musoi, al sector de llevant del conjunt. Originalment eren dos habitatges, han estat units en un de sol. L'aspecte és d'una sola casa, tot i que té dues portes, una amb llinda de fusta i l'altra d'arc rebaixat de maó, posat en forma de plec de llibre. La casa consta de planta baixa, pis i golfes, teulada a doble vessant amb carenera paral·lel a la façana principal. Conserva les façanes de pedra ben escairada i ben disposada
Cal Musoi
Aquesta casa és a l'angle nord-est del conjunt. Al davant de la façana se li ha afegit una ala en forma d'L, coberta amb un aiguavés.
Cal Vilaseca
Aquesta casa a l'extrem nord-est, davant del porxo de cal Punis, queda independent del conjunt. La seva tipologia, es tracta d'un edifici d'una sola planta, cobert amb una teulada a doble vessant, és similar a la dels porxos. Podria haver estat construïda entre finals del segle XVII i inici del segle XVIII. Una part de la casa es va esfondrar.
Gairebé tots els habitatges tenen un porxo que servia per guardar la palla i els animals de corral. L'estructura consta de planta baixa i assecador al primer pis, coberta de teula àrab a doble vessant i amb una era oberta davant la façana sud. El de cal Punis és diferent i els de cal Franquesa i cal Caseta estan en ruïnes. El cobert de cal Vilaseca fou construït posteriorment. És de maó i aprofita una antiga construcció.
Cobert de cal Vilaseca
És un petit cobert d'una planta amb murs de maó i pedra.
Porxo de cal Musoi
Es troba al costat sud del conjunt fortificat. Consta de planta baixa i pis amb cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia. En la rehabilitació s'ha emprat arrebossat de ciment per consolidar els murs de pedra. Al davant hi ha una era enrajolada. S'usa com a segona residència.
Porxo de cal Caseta
L'estructura és de planta i pis amb una teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal on hi ha la porta amb llinda de fusta.
Porxo de cal Franquesa
Està en ruïnes i només se'n conserva el perímetre. Segons un testimoni hi havia una casa, a més a més del porxo.
Porxo de cal Punis
És diferent de la resta. Està format per dos edificis allargats que formen angle recte tenen una era enrajolada davant que queda tancada amb un baluard. L'edifici principal és de planta i pis (que servia d'assecador de la palla), amb coberta a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre al migdia. L'altre edifici també és de planta i pis, però amb coberta a una sola vessant. El baluard és tancat amb un mur de pedra i té porta coberta amb teuladeta.
Capella de sant Antoni de Feners
Es tracta d'una església petita, d'una sola nau, amb presbiteri quadrat, coberta amb volta de canó interna i teulada a doble vessant de teula àrab. Segueix la tipologia de les capelles barroques de la zona de muntanya. Al mur de ponent trobem la porta, d'arc rebaixat amb dovelles i un ocul més amunt. Al costat de la porta hi ha una finestra i campanar d'espadanya. A l'interior es conserven pintures murals al presbiteri i al sostre i també un retaule neoclàssic d'estructura arquitectònic a que acull la imatge del sant.
Aquesta església fou construïda al segle XVIII, moment d'augment de la població tal com es posa de manifest amb la construcció des les pallisses.
El conjunt fortificat de Ferners es troba al sud-est del municipi de Saldes, a la vall formada pel pas del riu Aigua de Valls al peu del Pedraforca. S'hi accedeix des d'una pista que surt a l'esquerra de la carretera de Saldes a Gósol.El conjunt fortificat de Ferners es troba al sud-est del municipi de Saldes, a la vall formada pel pas del riu Aigua de Valls al peu del Pedraforca. S'hi accedeix des d'una pista que surt a l'esquerra de la carretera de Saldes a Gósol.
El conjunt està integrat per diferents habitatges, els porxos externs i la capella de Sant Antoni. L'estructura original del nucli és medieval però ha patit diverses transformacions al llarg del temps. Hi ha un grup central d'habitatges distribuïts en dues fileres paral·leles amb un passadís central tancat als dos extrems amb portes d'arc de mig punt adovell...
Notícies històriques
No es conserva documentació històrica dels orígens d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data coneguda documental l'any 1289 quan els barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc. Per tant, sabem que al segle XIII pertanyia als senyors de Pinós, i anteriorment als comtes de Cerdanya.
L'any 1316 són documentades les obres de fortificació del lloc, en les que participaren els habitants de Feners a canvi de l'exempció d'impostos durant un període de sis anys, així com també veïns de Gresolet, fet pel cavaller Pere de Santa Eulàlia, procurador de la Baronia de Pinós.
Al segle XIV hi havia els masos Feners, Isern, Novell i Ribelles, a més del molí. Els propietaris dels masos eren pagesos afocats, propis i solius. El 1439, hi ha notícia del mas Ribelles de Feners.
Al segle XVII era lloc pertanyent al Duc d'Alba, que van rebre part de l'herència dels Pinós al segle XVI en estroncar-se la línia generacional.
L'estructura medieval arquitectònica del conjunt fou alterada al segle XVII i XVIII en adaptar la construcció a les necessitats de les noves masies, moment en que es construeixen les pallisses i la capella de Sant Antoni amb estructura corresponent al segle XVIII.No es conserva documentació històrica dels orígens d'aquest vilatge fortificat, essent la primera data coneguda documental l'any 1289 quan els barons de Pinós, Galceran i la seva muller Berenguera, van confirmar la carta de franqueses atorgades anteriorment pels comtes de Cerdanya als habitants del lloc de Feners, especificant en aquest document l'existència d'un vilatge fortificat. En aquest document es reitera l'exempció per obres i treballs a la fortalesa dels dominis senyorials dels Pinós i al propi lloc, no fent esment de noves construccions al lloc. Per tant, sabem que al segle XIII pert...
)
)
)
)