A 20 km de Tarragona, a l'actual carretera de Barcelona a Tarragona
Localització:
Roda de Berà (Tarragonès)
Tipus d'ús
Original
Espais de comunicació
Monument commemoratiu
Actual
Cultura
Monument commemoratiu
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 2046-MH-ZA
Disposició: Reial Ordre
Data Disposició: 28/07/1926
Publicació: Gaceta
Data publicació: 30/07/1926
Èpoques
Segles: Romà -
Descripció
L'arc de Berà és situat a 20 Km de Tarragona, a l'actual carretera de Barcelona a Tarragona, l'antiga Via Augusta romana.
Presenta l'estructura i la composició característiques dels arcs de triomf d'un sol arc: dos cossos rectangulars iguals units per un arc, damunt dels quals descansa un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa de coronament. És un arc de gran simplicitat formal. Els elements decoratius es limiten pràcticament a les impostes interiors sobre les quals descansa l'arc, i a les pilastres estriades adossades als cossos laterals. Aquestes pilastres, que recolzen sobre un sòcol sobresortint i es coronen amb capitells corintis, simulen sostenir l'entaulament superior. Sols quatre d'aquests vuit capitells són originals.
Les dimensions del conjunt, construït amb grans carreus de pedra local, són de 12'28 m d'alçada total per 12 m d'amplada i 2'34 de gruix. L'arcada amida 10'14 m d'alt per 4'87 m d'ample.
Fins ben entrat el segle XX, la carretera de Barcelona a Tarragona passava per sota l'arc, d'acord amb el traçat de l'antiga Via Augusta. El 1937, com a conseqüència dels treballs de millora viària realitzats en aquesta zona, la carretera es va bifurcar i donà lloc a la configuració d'una plaça centrada pel monument, que d'aquesta manera queda més protegit i ofereix una perspectiva més bona.L'arc de Berà és situat a 20 Km de Tarragona, a l'actual carretera de Barcelona a Tarragona, l'antiga Via Augusta romana.
Presenta l'estructura i la composició característiques dels arcs de triomf d'un sol arc: dos cossos rectangulars iguals units per un arc, damunt dels quals descansa un entaulament amb arquitrau, fris i cornisa de coronament. És un arc de gran simplicitat formal. Els elements decoratius es limiten pràcticament a les impostes interiors sobre les quals descansa l'arc, i a les pilastres estriades adossades als cossos laterals. Aquestes pilastres, que recolzen sobre un sòcol ...
Notícies històriques
Durant molt de temps s'ha datat aquest monument a la primeria del segle II dC, basant-se en la següent inscripció: EX TESTAMENTO L. LICINI L.F. SERG. SURAE CONSERATUM.
Els darrers estudis, sobretot l'anàlisi estilística dels capitells i la seva comparació amb altres de paral·lels ben coneguts del món romà, permeten pensar que l'arc de Berà és en realitat una obra del darrer quart del segle I aC., probablement d'època d'August. La hipòtesi més plausible el dataria cap al 16-8 aC, coincidint amb la remodelació de la Via Herculea (que a partir de llavors es coneixeria com a Via Augusta) i essent, per tant, més o menys contemporani de l'arc romà del pont de Martorell. Segons aquesta mateixa teoria, l'arc de Berà no seria un arc de triomf, sinó territorial, és a dir que assenyalaria el límit NE del territori de la ciutat de Tàrraco.
Cal tenir en compte que hi manca tot l'àtic o cos superior, on solia haver-hi la inscripció commemorativa de la seva construcció.
La inscripció dedicada a Luci Licini Sura, important personatge de l'època de l'emperador Trajà i home de gran prestigi a Roma, que fins i tot va arribar a ser cònsol, podria fer referència a una restauració d'aquest monument, que devia fer-se per una clàusula testamentària de Sura, i que probablement portà a terme el seu llibert Luci Licini Segon, personatge així mateix influent a la província i conegut per diverses inscripcions de Barcelona i Tarragona.
Al llarg dels segles, el monument ha estat objecte de diverses restauracions. Cal destacar-ne les efectuades a finals del segle XVIII i el 1840, respectivament. El 1936 fou danyat per una bomba i restaurat per la Generalitat Republicana.Durant molt de temps s'ha datat aquest monument a la primeria del segle II dC, basant-se en la següent inscripció: EX TESTAMENTO L. LICINI L.F. SERG. SURAE CONSERATUM.
Els darrers estudis, sobretot l'anàlisi estilística dels capitells i la seva comparació amb altres de paral·lels ben coneguts del món romà, permeten pensar que l'arc de Berà és en realitat una obra del darrer quart del segle I aC., probablement d'època d'August. La hipòtesi més plausible el dataria cap al 16-8 aC, coincidint amb la remodelació de la Via Herculea (que a partir de llavors es coneixeria com a Via Augusta) i esse...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Dupré i Raventós, Xavier
1994
Arc romà de Berà
Dupré i Ravnetós, Xavier
1986
Els capitells corintis de l'Arc de Berà. A: Fòrum: temes d'història i d'arqueologia tarragonines
García y Bellido, Antonio
1974
Arcos honoríficos romanos en Hispania. A: Colloquio italo-spagnolo sul tema Hispania romana: Roma, 15-16 maggio 1972
Hauschild, Theodor
1983
L'arquitectura romana de Tarragona
Morant i Clanxet, Jordi
1987
L'Arc de Berà: símbol de la romanitat del nostre país
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de,; Goday i Casals, Josep
)
)
)
)