Resta un notable conjunt situat a la banda N de l'església. Amb una part de l'antic castell per un casal tardà, a més d'un gran portal dovellat i part del mur de tanca. L'aspecte actual és d'un gran casal fortificat o casa pairal, el qual va aprofitar parts de l'antic castell medieval. L'edifici és de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovellatge, finestres de llinda monolítica (algunes amb dates del s. XVII) i escales de pedra, una d'elles exterior adossada a la façana del migdia. Entre aquest casal i l'església hi ha un pati, tancat a ponent per un alt mur amb un gran portal adovellat. A l'espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l'església, hi ha l'únic vestigi de la muralla, la meitat inferior d'una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada, construïda amb grans rebles devastats i carreus angulars.Resta un notable conjunt situat a la banda N de l'església. Amb una part de l'antic castell per un casal tardà, a més d'un gran portal dovellat i part del mur de tanca. L'aspecte actual és d'un gran casal fortificat o casa pairal, el qual va aprofitar parts de l'antic castell medieval. L'edifici és de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovellatge, finestres de llinda monolítica (algunes amb dates del s. XVII) i escales de pedra, una d'elles exterior adossada a...
Notícies històriques
Castell termenat. Documentat el 1170.
En un document del 980 hi ha notícia d'Albume; al s. XII apareix en una relació d'albergs del comte de Rosselló i la seva església de Sant Cugat s'esmenta a la segona meitat del s. XIII, si bé els elements arquitectònics demostren que ja existia en època alt-medieval. A principis del s. XIII la família Destorrent tenia el Castell d'Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. L'any 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells a,n l'infant Pere, i d'aquesta manera el lloc passà a la Corona. El 1311 el rei Jaume II vengué al comte Ponç V d'Empúries el domini d'Albons, que fou un dels molts motius de discòrdia entre aquests dos personatges. El rei que bastia el castell de Montgrí, prohibí al comte que continués les fortificacions d'Albons i Bellcaire. El 1322 el mateix rei feia donació del domini d'Albons a Bernat d'Orriols, els successors del qual continuaren posseint-lo durant segles, cognominats Foixà des de finals del segle XIV i Vallgornera a partir del segle XVI. D'aquest darrer llinatge en procedeix el dominicà Tomàs de Vallgornera, nat del poble (al castell) el 1595, autor d'obres filosòfiques i religioses.
Durant la dècada de 1980 fou rehabilitat i convertit en diversos habitatges.Castell termenat. Documentat el 1170.
En un document del 980 hi ha notícia d'Albume; al s. XII apareix en una relació d'albergs del comte de Rosselló i la seva església de Sant Cugat s'esmenta a la segona meitat del s. XIII, si bé els elements arquitectònics demostren que ja existia en època alt-medieval. A principis del s. XIII la família Destorrent tenia el Castell d'Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. L'any 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells a,n l'infant Pere, i d'aquesta manera el lloc passà a la Corona. El 1311 el rei Jau...
)
)
)
)