Gran masia coberta a dos aigües, situada prop del Monestir de Crespià, al costat de la carretera que va de Banyoles a Figueres. L'edifici presenta una planta quadrangular romboïdal (lleugerament). Té per damunt de la planta baixa, dos plantes i golfes. Presenta una distribució d'obertures molt ordenada, gairebé simètrica a la façana principal que s'orienta al sud, perpendicular a l'eix del carener.
Destaca l'impressionant enjardinament que envolta la casa, format per una alta muralla coberta d'heures i amples espais enjardinats a l'interior. També és notable l'acabat de les façanes, formant un esgrafiat imitant carreus escairats guarnits interiorment amb motius geomètrics. A l'interior presenta magnífiques i espaioses sales arranjades amb gust exquisit. Gran masia coberta a dos aigües, situada prop del Monestir de Crespià, al costat de la carretera que va de Banyoles a Figueres. L'edifici presenta una planta quadrangular romboïdal (lleugerament). Té per damunt de la planta baixa, dos plantes i golfes. Presenta una distribució d'obertures molt ordenada, gairebé simètrica a la façana principal que s'orienta al sud, perpendicular a l'eix del carener.
Destaca l'impressionant enjardinament que envolta la casa, format per una alta muralla coberta d'heures i amples espais enjardinats a l'interior. També és notable l'acabat de les façanes, forma...
Notícies històriques
Aquest casal ja ve noticiat l'any 1289 amb el nom de Can Pifarrer. Els Ordis procedien d'Usall i el primer documentat d'aquest cognom és Guillem Ordis, de Cutsac (1260-1328). Can Pifarrer fou incorporat al patrimoni Ordis el segle XVIII per entroncament matrimonial, traslladant-se a Crespià. D'ençà Ca n'Ordis ha vingut passant per línia masculina directa fins arribar al propietari Pere Ordis i Llach, casat amb n'Antoñita Dalmau, que exploten directament la finca.
)
)
)
)