La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dues vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica polícroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.
La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de sis arcs rebaixats sobre columnetes de fust helicoïdal amb capitells florals.
El primer pis és centrat per una extraordinària balconada de ferro forjat que comprèn tres obertures amb guardapols molt ornamentat. A l'esquerra hi ha una finestra conopial doble i a la dreta una tribuna, que hom pot relacionar amb la de la casa Martí, de caire flamíger. L'interior d'aquet pis, únic al replà, és també remarcable, ple de detalls i ornaments escultòrics propis de l'estil de Puig i Cadafalch, el qual va dissenyar, a més, part del mobiliari. Cal destacar també el mosaic de terra, de tipus romà, d'elements aïllats que combinen el blanc i el negre, els diversos tipus de ceràmica que recobreixen les parets, i les vidrieres. S'accedeix en aquest pis per una escala independent, que arrenca d'un pati -a l'estil dels patis gòtics catalans- situat a la dreta del vestíbul d'entrada. Al fons d'aquest pati hi ha l'escala d'accés als altres pisos i l'ascensor.
La segona planta té un balcó d'arc conopial a cada extrem i dues finestres geminades al centre. La tercera planta està resolta amb una galeria d'arcs rebaixats similar a la de la planta baixa. Les obertures de les dues plantes més altes són d'arc conopial, independents i emmarcades per un guardapols senzill al quart pis, i en forma de galeria a les golfes.
La decoració escultòrica és obra d'Eusebi Arnau, que realitzà els elements que envolten la porta i els balcons i la tribuna del principal, així com també els interiors de la planta noble, amb una notable llar-de-foc.
Destaca també el saló de les golfes, amb decoració de fusta feta per Gaspar Homar.La casa Amatller té planta baixa, quatre pisos i golfes, sota la teulada a dues vessants que queda darrera el tester esglaonat, recobert de ceràmica polícroma. El nivell de la planta baixa és tot de pedra. La resta de la façana (de la primera a la quarta planta) és recoberta d'esgrafiats característics de l'arquitectura catalana.
La planta baixa té dues portes de reminiscències conopials, a l'esquerra (una de les quals servia d'accés als carruatges), i una a la dreta, d'entrada a la joiera Bagués, oberta a l'indret on hi havia dues finestres. El sector central és ocupat per una galeria de s...
Notícies històriques
La casa Amatller és el resultat d'una profunda reforma que Puig i Cadafalch va fer entre els anys 1898-1900 sobre un edifici ja existent. És situada al passeig de Gràcia entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, formant part de l'anomenada "Mansana de la discòrdia", que comprèn la casa Batlló de Gaudí, la casa Lleó Morera de Domènech i Montaner i dues cases d'Enric Sagnier.
Puig i Cadafalch torna a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb profusió de detalls decoratius modernistes.
L'any 1941, al pis principal que havia ocupat la família Amatller, l'arquitecte i historiador de l'art Josep Gudiol i Ricart fundà l'Institut Amatller d'Art Hispànic, que encara perdura.La casa Amatller és el resultat d'una profunda reforma que Puig i Cadafalch va fer entre els anys 1898-1900 sobre un edifici ja existent. És situada al passeig de Gràcia entre els carrers d'Aragó i de Consell de Cent, formant part de l'anomenada "Mansana de la discòrdia", que comprèn la casa Batlló de Gaudí, la casa Lleó Morera de Domènech i Montaner i dues cases d'Enric Sagnier.
Puig i Cadafalch torna a plantejar-se aquest edifici dins d'una línia neogòtica amb elements autòctons i d'altres de forans, en aquest cas dels Països Baixos (esglaonament de la línia superior de la façana) i amb p...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
)
)
)
)