| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Culte |
Parròquia |
| Actual |
Culte |
Parròquia |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 155-MH-EN(P)
|
|
Disposició: Ordre
|
|
Data Disposició: 13/06/1979
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 10/08/1979
|
|
| Descripció |
L'església de Santa Cecília de Molló, situada al sector NE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc.
És una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l'amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l'exterior. A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l'exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l'absis en té una d'allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes. Al cap i al peu de la teulada hi ha uns campanarets de cadireta que són avisadors de missa.
Els paraments són llisos i regulars, amb carreus ben tallats, de proporcions variables segons la zona. A la part inferior, un fris de base, present en totes les façanes i recuperat als anys vuitanta, marca l'alçada del conjunt. La coberta és de teula àrab, amb una petita cornisa que fa la funció de ràfec, menys en la façana est. L'absis acaba a l'exterior amb un fris sostingut per mènsules.
A l'interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra. Al peu de la nau hi ha un cor d'època tardana i l'accés.
A l'extrem ponentí del mur de la part meridional, s'obre la portalada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s'acaba en un fris esculpit i petites mènsules -que representen els set pecats capitals- sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols. La porta és accessible per sis graons i és formada per arquivoltes llises en degradació. El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que varen desaparèixer durant la Guerra Civil. Es conserva l'antic forrellat, en el qual figura una serp.
El campanar, element que més destaca en tot el conjunt, és adossat a l'església pel costat nord. Es tracta d'una torre de cinc pisos d'alçada, amb una distribució d'alçada i d'obertures desigual en cadascun. Aquest campanar és fruit de dues èpoques de construcció. La base és del segle XI i la resta del XII. És de planta rectangular i presenta la mateixa decoració en cada cara, amb alguna petita diferència. Presenta un joc de lesenes amb arcuacions llombardes i fris dentat, que marquen els diferents nivells, i dos ulls de bou sota teulada. El fet que s'aprofités la base preexistent per a la construcció del campanar fa que el resultat sigui un campanar proporcionalment petit, en comparació amb el volum considerable de l'església, cosa que n'accentua la seva esveltesa.
L'església de Santa Cecília de Molló, situada al sector NE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc.
És una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l'amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l'exterior. A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l'exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l'absis en té una d'allar...
|
| Notícies històriques |
La parròquia de Molló o "Mollione" surt documentada l'any 936. Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal.
Ja entrat el segle XI, si bé no es sap si es va reformar tot l'edifici primitiu, sí que és segur que es va començar a aixecar la torre-campanar. Es va edificar la planta baixa, que arriba fins al nivell de la teulada de l'església actual. És possible que aquest campanar fos utilitzat, en un principi, amb finalitats bèl·liques. Ho demostraria un portal, amb parament petri de final del segle XI, que dóna a les voltes de l'església actual i que podia haver obert pas cap al teulat fortificat de l'església més antiga.
L'any 1141 el monestir de Santa Maria de Ripoll, que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme i, a partir de 1144, la possessió de la parròquia i dels seus drets, per cessió del bisbe de Girona. Aquesta possessió fou confirmada l'any 1167 per la butlla del papa Alexandre III a favor del monestir de Ripoll. Pocs anys després, cap al final del segle XII, es devia començar la construcció de l'església actual.
L'any 1955 es varen dur a terme unes obres de restauració que, entre d'altres, varen suposar l'eliminació de l'acabament emmerletat del campanar, que li era impropi, l'enderroc de l'antiga sagristia i la recuperació de la coberta original de l'àbsis.
Als anys 80. es realitzaren dos projectes de restauració relacionats entre si, que suposaren, entre d'altres, l'eliminació d'humitats i d'elements metàl·lics de la façana sud, substitució dels tirants metàl·lics del campanar i reparació de la coberta, així com l'adequació de l'entorn.
Els anys 2012-13 aquesta església ha estat objecte d'unes obres de restauració, dins el marc del programa Romànic Obert de la Caixa, en base a dos projectes. El primer ha suposat intervenir en el rosetó i en el cancell d'entrada, així com diferents actuacions a façanes i cobertes, amb eliminació de vegetació i posterior rejuntat, la restauració de la part inferior de la volta del cor i la restauració i implantació de malles anticoloms al campanar. El segon projecte ha comportat la restauració de la portalada.
La parròquia de Molló o "Mollione" surt documentada l'any 936. Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal.
Ja entrat el segle XI, si bé no es sap si es va reformar tot l'edifici primitiu, sí que és segur que es va començar a aixecar la torre-campanar. Es va edificar la planta baixa, que arriba fins al nivell de la teulada de l'església actual. És possible que aquest campanar fos utilitzat, en un principi, amb finalitats bèl·liques. Ho demostraria un portal, amb parament petri de final del segle XI, que dóna a les voltes de l'església actual i que podia haver obert ...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2012-2013 |
|
Restauració general de l'església |
| 2013 |
|
Restauració de la portalada |
| anys 80 |
|
Restauració |
| anys 80 |
|
Adequació de l'entorn |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| Arxiu CTPC Girona |
Serveis Territorials Girona |
VERGÉS ROIG, Sònia- Memòria del Projecte de restauració de l'església de Santa Cecília de Molló. Romànic Obert. 2012 |
| Arxiu Gavin, Inventari d'esglési |
Girona |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Birba, Llorenç |
1972 |
La vall de Camprodon |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Vigué, Jordi, dir. |
1987 |
Catalunya Romànica. Ripollès |
|
| |
|
)
)
)
)