RUÏNES DE L'AMFITEATRE I DE L'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL MIRACLE
Adreça:
Parc de l'anfiteatre, s/n
Localització:
Tarragona (Tarragonès)
Estil
Descripció
Romà
Amfiteatre
Romànic
Església de Santa Maria del Miracle
Tipus d'ús
Original
Lleure
Lleure
Actual
En desús
En desús
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Mitjà
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 208-MH
Disposició: Reial Ordre
Data Disposició: 05/08/1924
Publicació: Gaceta
Data publicació: 09/08/1924
Èpoques
Segles: Romà - // XII -
Descripció
L'amfiteatre romà es troba a l'est de la ciutat, fora del recinte emmurallat, a la vessant del turó que baixa cap al mar. La planta de l'amfiteatre és el·líptica, i les seves dimensions màximes de 130 x 102 m. Consta de dues parts fonamentals: l'arena, al centre, on encara s'aprecia una fossa i dependències soterrànies, i que és on desenvolupaven els espectacles, i la graderia, destinada al públic. La construcció de les graderies del sector NW es va fer aprofitant el pendent del turó, amb les grades tallades a la roca, mentre que la resta de l'edifici és obra de formigó, amb carreus de pedra.
Les grades eren separades de l'arena per un pòdium de protecció, fet de carreus, i es trobaven dividides en tres sectors, en els quals se situaven els espectadors d'acord amb la seva categoria social. L'amfiteatre disposava també de diversos passadissos, tant exteriors com interiors, a fi que el públic pogués desplaçar-se amb fluïdesa. Les portes d'accés són formades per grans arcs de mig punt.
Enmig de l'arena hi ha les ruïnes de l'església romànica de Santa Maria del Miracle, una construcció del segle XII, de planta de creu llatina, que tenia una cúpula vuitavada sostinguda per trompes còniques. Avuin resten només els murs perimetrals, fins a mitja alçada.L'amfiteatre romà es troba a l'est de la ciutat, fora del recinte emmurallat, a la vessant del turó que baixa cap al mar. La planta de l'amfiteatre és el·líptica, i les seves dimensions màximes de 130 x 102 m. Consta de dues parts fonamentals: l'arena, al centre, on encara s'aprecia una fossa i dependències soterrànies, i que és on desenvolupaven els espectacles, i la graderia, destinada al públic. La construcció de les graderies del sector NW es va fer aprofitant el pendent del turó, amb les grades tallades a la roca, mentre que la resta de l'edifici és obra de formigó, amb carreus de pedra.
...
Notícies històriques
Les investigacions arqueològiques han permès de fixar la cronologia de l'amfiteatre a la segona meitat del segle I dC. La seva construcció palesa la importància assolida per Tàrraco dins de les colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre, tenint a més un circ i un teatre, privilegi de què només gaudien les principals ciutats de l'Imperi.
L'any 259 el bisbe de Tarragona, sant Fructuós, fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre. En commemoració del martiri, al segle VI hom va construir al lloc del martiri una basílica visigòtica, de tres naus i absis de ferradura, a la qual se superposà l'església romànica del segle XII.
Després d'experimentar noves modificacions durant el període gòtic, l'any 1576 el temple fou cedit per l'arquebisbat de Tarragona als frares trinitaris, que hi varen bastir un convent amb un gran pati emmurallat. Entre els anys 1780 i 1911 l'Estat va ser el propietari del conjunt, i durant aquest període va tenir diversos usos que van ocasionar noves intervencions arquitectòniques. El 1911 la propietat va passar a l'Ajuntament. Les excavacions arqueològiques van començar cap als anys cinquanta, i una bona part de les graderies visibles van ser reconstruïdes.Les investigacions arqueològiques han permès de fixar la cronologia de l'amfiteatre a la segona meitat del segle I dC. La seva construcció palesa la importància assolida per Tàrraco dins de les colònies de l'Imperi. De fet, Tàrraco va ésser una de les poques ciutats d'Hispània on es va construir un amfiteatre, tenint a més un circ i un teatre, privilegi de què només gaudien les principals ciutats de l'Imperi.
L'any 259 el bisbe de Tarragona, sant Fructuós, fou cremat viu juntament amb els seus diaques a l'arena de l'amfiteatre. En commemoració del martiri, al segle VI hom va construir al ll...
)
)
)
)