Església parroquial de la vila de Guissona construïda a finals del segle XVIII, tot i que incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors.
Dominen les línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda molt a la façana de la Universitat de Cervera.
La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corinties i damunt un entaulament, en el qual s'obra una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per pilastres i volutes, coronada per un entaulament amb gerros als costats i un floró al centre. Aquesta estructura es mostra a manera de retaule amb aires molt barrocs. El coronament de l'edifici es resol amb una cornisa curvilília més elevada a la nau central i que decau en els extrems.
L'espai interior és de tres naus, la central coberta amb volta de creueria i les laterals amb voltes de llunets, sustentades per grans pilastres octogonals amb capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer. Al presviteri hi ha en una fornícula la imatge de la Verge Maria, a la qual està dedicada l'església. En els murs laterals s'obren tres capelles molt fondes per banda, com per exemple la Capella dedicada a la Verge del Claustre, patrona de Guissona o la de Sant Plàcid. En el mur de migjorn la segona capella està tapiada i s'hi ubicacia el campanar.
El campanar, que fou construït en 1688, és una torre quadrangular de grans dimensions, aixecada a base de grans carreus de pedra. Consta de tres cossos verticals que estan delimitats per línies d'imposta. Al segon cos de la torre hi ha instal·lat el rellotge i al tercer quatre finestres d'arc de mig punt amb balustrada de pedra. A la part superior hi ha una barana moderna i quatre gàrgoles amb figures antropomorfes. També hi podem veure un cos quadrangular a manera de llanternó construït recentment.
Tota la construcció ha estat aixecada amb grans carreus de pedra regular i l'interior està arrebossat i pintat amb color salmó.
A la façana posterior de l'església hi ha una figura femenina de pedra d'estil romànic. La figura presenta una forma hieràtica i rígida, està dempeus i amb les mans plegades. Sembla procedir d'un antic sarcòfag ja que té sota el cap un coixí i porta una vestimenta religiosa. Als peus, hi consta un relleu amb dos caps de lleó o algunes petites figures molt erosionades.
Al mur lateral de l'església hi ha un alt relleu que representa l'escena de l'anunciació a la Verge; es veu en un costat a l'angel i a l'altre la verge separats per un gerro amb unes flors que es troba al centre. Als costats, hi apareixen les figures de dos Sants en fornícules llaurades a la pedra. Aquest conjunt sembla haver estat adossat al mur procedent d'algun sarcòfag o retaule.Església parroquial de la vila de Guissona construïda a finals del segle XVIII, tot i que incorpora elements com el campanar i les capelles del Sant Crist d'èpoques anteriors.
Dominen les línies neoclàssiques, tot i que la façana presenta una composició molt barroca que ens recorda molt a la façana de la Universitat de Cervera.
La portada de l'església és d'arc de mig punt, flanquejada amb dos columnes corinties i damunt un entaulament, en el qual s'obra una fornícula amb motllures que acull la imatge de la Verge, que està acompanyada per dos sants; damunt una finestra flanquejada per p...
Notícies històriques
L'església de Santa Maria s'aixeca damunt d'una primera edificació del segle V, fundada per monjos agustins. Després de la dominació àrab al segle X, es torna a edificar. Encara es va aixecar una tercera església consagrada el 1099 pel bisbe Ot d'Urgell. L'actual edifici, fou bastit al darrer quart del segle XVIII per l'arquitecte Feliu Borràs, a partir d'un projecte de Marià Enrich i Josep Burrià. L'edifici fou començat el 1776 i consagrat el 1800.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Camps Cava, Eduard; Santaeulària Pujol, Joan
1982
Guissona
Martinell, Cèsar
1963
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya: Barroc Academic (1731-1810)
Triadó, Joan Ramon
1984
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII