Les restes de la torre de telegrafia òptica es troben dalt d'un turó de 388 metres d'altitud i prop del barri de la Guàrdia. La torre és de planta quadrada, d'uns dos metres d'alçada, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció. A causa del seu estat d'abandonament està coberta per vegetació i amagada entre els pins. En l'actualitat hi ha un monòlit d'un vèrtex geodèsic anomenat la Torre.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior desapareguda de Vilafranca del Penedès, situada a 9,2 km. Anterior a aquesta, a 11,8 km, hi havia la torre de Gavatx (l'Arboç) també desapareguda. Aquesta última torre desapareguda tenia com a torre anterior la Torre dels Masos del Vendrell, a 11,2 km. Per l'altra banda, la torre posterior de la torre de la Guàrdia era la de l'Ordal, situada a 7,2 km de distància.Les restes de la torre de telegrafia òptica es troben dalt d'un turó de 388 metres d'altitud i prop del barri de la Guàrdia. La torre és de planta quadrada, d'uns dos metres d'alçada, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció. A causa del seu estat d'abandonament està coberta per vegetació i amagada entre els pins. En l'actualitat hi ha un monòlit d'un vèrtex geodèsic anomenat la Torre.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior desapareguda de Vilafranca del Penedès, situada a 9,2 km. Anterior a a...
Notícies històriques
Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre. Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats, creiem que les restes actuals, malgrat el topònim de la Guàrdia, pertanyen a una obra d'època molt més recent. En els vestigis de la torre resten traces en construcció moderna, almenys del segle XIX.
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre. Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de Subirats, creiem que les restes actuals, malgrat el topònim de la Guàrdia, pertanyen a una obra d'època molt més recent. En els vestigis de la torre resten traces en construcció moderna, almenys del segle XIX.
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jon...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)