Torre de planta octogonal de 53 metres d'alçada i 10 metres de diàmetre construïda amb maó vist i pedra natural amb un dels primers ascensors elèctrics a l'interior. Situada sobre un gran pedestal cilíndric, s'utilitzava pel subministrament i emmagatzematge d'aigües.
Després del pedestal, la torre s'aixeca amb tres eixos horitzontals. Els dos primers ocupen el cos principal i el superior corona la torre amb dos miradors amb la barana de ferro forjat i una cúpula. Al cos principal i inferior es repeteix el mateix motiu decoratiu amb petites variacions: a la part inferior 8 petites obertures amb arc de mig punt estan emmarcades als laterals per pilastres i a sobre per una cornisa; al nivell superior les finestres tenen un ull de bou a dalt i dos arcs de mig punts cecs sustentats per les pilastres adossades que tanquen tot el conjunt.Torre de planta octogonal de 53 metres d'alçada i 10 metres de diàmetre construïda amb maó vist i pedra natural amb un dels primers ascensors elèctrics a l'interior. Situada sobre un gran pedestal cilíndric, s'utilitzava pel subministrament i emmagatzematge d'aigües.
Després del pedestal, la torre s'aixeca amb tres eixos horitzontals. Els dos primers ocupen el cos principal i el superior corona la torre amb dos miradors amb la barana de ferro forjat i una cúpula. Al cos principal i inferior es repeteix el mateix motiu decoratiu amb petites variacions: a la part inferior 8 petites obertures...
Notícies històriques
La torre va ser encarregada per la Societat promotora del Tibidabo i s'emmarca en el procés engegat contemporàniament d'oferir noves construccions i urbanitzacions al llarg del camí de Vallvidrera. L'edifici havia de servir per a emmagatzemar i bombejar les aigües de DosRius al Parc d'Atraccions i a les torres residencials. Amb aquesta torre Josep Amargós va guanyar el primer premi del Concurs Anual d'edificis artístics de 1905. Va ser el primer edifici visible a la silueta de la muntanya des de baix. Dos anys més tard es va construir l'Observatori Fabra