La Torre d'Aigües de Macosa es troba ubicada a la plaça de Ramon Calsina, al barri de Sant Martí. Es tracta d'una torre de planta circular construït en maó ceràmic massís que queda a la vista. La torre està dividida en quatre parts separades entre elles per una cornisa formada per varies anelles superposades. El nivell inferior té el mur decorat amb uns grans arcs cecs i unes bandes llises que recorren tot el mur; a la part inferior d'obren algunes portes d'arc de mig punt i ulls de bou. El següent tram, el més llarg de tots, té la mateixa decoració mural i a més s'obren finestres d'arc de mig punt i ulls de bou. El tercer nivell és el que es correspon amb el dipòsit d'aigua, que té capacitat per 12.000 m3 d'aigua; aquí es troba el mateix tipus de decoració i obertures però també hi ha una escala exterior realitzada amb volta catalana que s'aguanta en mènsules metàl·liques. L'últim tram, el més petit, té el parament llis i en lletres metàl·liques es pot llegir "BESOS." La torre està coronada per una cornisa i un mur que fa de tancament al terrat que té al centre una petita construcció circular amb teulada cònica que guarda l'escala. A l'interior de la torre hi ha una escala helicoïdal amb contraforts de volta catalana.
Adossada a la torre hi ha la Casa de les Vàlvules que és de planta basilical, sense absis, i la teulada a dues vessants. El material de construcció és el mateix que el de la torre i a l'igual que la decoració mural, a base de bandes llises, però aquí desapareixen els arcs cecs. En els extrems curts s'obre una gran finestra d'arc de mig punt per banda. El costat llarg oposat a la torre és la façana principal; la porta, de grans dimensions, és d'arc de mig punt i queda emmarcada per dues pilastres amb la mateixa decoració de bandes llises que la resta de murs. Tot l'edifici està coronat per una gran cornisa.La Torre d'Aigües de Macosa es troba ubicada a la plaça de Ramon Calsina, al barri de Sant Martí. Es tracta d'una torre de planta circular construït en maó ceràmic massís que queda a la vista. La torre està dividida en quatre parts separades entre elles per una cornisa formada per varies anelles superposades. El nivell inferior té el mur decorat amb uns grans arcs cecs i unes bandes llises que recorren tot el mur; a la part inferior d'obren algunes portes d'arc de mig punt i ulls de bou. El següent tram, el més llarg de tots, té la mateixa decoració mural i a més s'obren finestres d'arc de mig...
Notícies històriques
L'any 1880, Xavier Camps va començar a construir aquesta torre per satisfer la forta demanda d'aigua de boca de la ciutat de Barcelona que estava en ple procés d'expansió. Un sistema de bombeig portava l'aigua de la llera del riu Besòs a un diposit situat a uns 50 metres d'alçada i que gràcies a això tenia prou pressió per fer la distribució. En el projecte original la torre era més alta, havia de fer 124 metres d'alçada i tenir un segon dipòsit a uns 80 metres. Per dur a terme aquesta empresa es va crear la societat anònima Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Besós, però aquesta va fer fallida l'any 1888 perque en èpoques de sequera el bombeig provocava la infiltració d'aigua de mar i augmentava la salinitat fent-la no apte pel consum.
L'any 1895, la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB) la va adquirir amb la idea de donar-li un ús industrial, si bé la major part de les fàbriques de l'entorn ja s'abastien dels seus propis pous. Finalment, l'any 1922 la família Girona va comprar la torre i els terrenys dels voltants per a integrar-los en la seva foneria, fabricant d'estructures de metall i maquinària ferroviària (més endavant rebatejada com a Material para Ferrocarriles y Construcciones SA, Macosa). Durant setanta anys la Torre de les Aigües va proveir d'aigua el sistema de refrigeració dels dos trens de laminació amb el parèntesi de la guerra, quan l'empresa metal·lúrgica va ser col·lectivitzada i reconvertida en fàbrica d'armament, i la torre va ser un improvisat magatzem d'armes coronat per una bateria antiaèria.
Macosa va desaparèixer l'any 1989 quan es va fusionar amb l'empresa Maquinista Terrestre y Maritima i la francesa GEC-Alstom. Al 1993 la producció es va portar a Santa Perpetua de la Mogoda i la torre va quedar abandonada.
L'any 2010, una inversió de 3,5 milions d'euros d'Agbar i l'Ajuntament han permès la rehabilitació, que ha durat tres anys i que ha volgut respectar l'obra original. El projecte de restauració l'han dirigit els arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó, amb la col·laboració de la geògrafa i historiadora Mercè Tatjer. S'ha fet una petita musealització de l'espai i es preveu que l'Arxiu Històric del Poble Nou traslladi allà la seva seu. A la Casa de les Vàlvules s'ha instal·lat una escultura de Blinky Palermo.L'any 1880, Xavier Camps va començar a construir aquesta torre per satisfer la forta demanda d'aigua de boca de la ciutat de Barcelona que estava en ple procés d'expansió. Un sistema de bombeig portava l'aigua de la llera del riu Besòs a un diposit situat a uns 50 metres d'alçada i que gràcies a això tenia prou pressió per fer la distribució. En el projecte original la torre era més alta, havia de fer 124 metres d'alçada i tenir un segon dipòsit a uns 80 metres. Per dur a terme aquesta empresa es va crear la societat anònima Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, Ladera Derecha del Be...
Anys
Obra
2010-2013
Rehabilitació
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu del COAC
Barcelona
Projecte de rehabilitació del conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs i l'antiga Casa de Vàlvules (1880-1882).
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Basiana, Xavier; Checa Artasu, M.; Orpinell, Jaume
)
)
)
)