Petita església situada a la partida de les Borgetes, a migdia d'un petit tossal a tocar de la cruïlla que es forma entre el camí d'Arbeca a Mollerussa i el camí de Sanaüja o de l'Aixaragall. És un temple d'estil tardoromànic, de planta rectangular i una sola nau amb l'absis carrat. Se situa en una zona de pendent de manera que una part del mur nord queda semisoterrat. D'acord amb l'estil romànic, la porta se situa en un lateral i presenta un arc adovellat de mig punt format per grans dovelles. Com a única obertura, il·luminant l'absis, l'edifici disposa d'una bella finestra adovellada a la mateixa façana que la porta. La coberta interior és en volta de canó i ve reforçada per tres grans i robustes columnes a l'exterior -una d'elles escapçada-, a manera de contrafort, a la façana de la porta. Tota la pedra, tot i no ser d'una especial grandària, és ben carreuada. La coberta de l'edifici és plana, reblerta de terra i poblada de vegetació. El paviment interior és fet de llambordes de pedra.
A la part més alta hi devia haver una fortificació de la qual no en resten vestigis. En temps recent s'hi construí un dipòsit d'aigua. Al vessant sud, hi ha restes de tàpia que podrien correspondre a una bestorre de planta rectangular.
Des que fou despoblat, el lloc va esdevenir erm. En acabar la tercera carlinada, l'ajuntament, faltat de diners, va subhastar la capella de les Borgetes i Santa Caterina i van ser comprades per la família de cal Ceba. Al 1980 aquesta família ho va cedir a un preu simbòlic a l'ajuntament. En un primer moment, es va colgar una bassa de recollida d'aigües de drenatge de finques circumdants i es va anivellar el terreny a prop del replà on era el poble. Cap als anys 1982-83 es van plantar pins a tot el voltant. A partir de 1988, a l'1 de maig, s'hi comença a celebrar l'aplec de les Borgetes, en substitució de l'anada a l'aplec de Sant Bonifaci a on s'acudia històricament. El canvi va venir motivat per l'accident de l'autocar en passar per un pas a nivell de tren anant a la Granja-escola de les Obagues, succeït dos mesos abans, i pel fet que per anar a l'ermita de Sant Bonifaci, també calia travessar un pas a nivell. A partir de llavors s'hi inicia la restauració: desenrunament, consolidació de la coberta i la volta, incorporant-hi nous blocs de pedra, la restauració del paviment, dipòsits... Actualment, al replà que hi ha al davant de l'edifici s'hi ha condicionat una zona de pícnic amb fogons i una font.Petita església situada a la partida de les Borgetes, a migdia d'un petit tossal a tocar de la cruïlla que es forma entre el camí d'Arbeca a Mollerussa i el camí de Sanaüja o de l'Aixaragall. És un temple d'estil tardoromànic, de planta rectangular i una sola nau amb l'absis carrat. Se situa en una zona de pendent de manera que una part del mur nord queda semisoterrat. D'acord amb l'estil romànic, la porta se situa en un lateral i presenta un arc adovellat de mig punt format per grans dovelles. Com a única obertura, il·luminant l'absis, l'edifici disposa d'una bella finestra adovellada a la ma...
Notícies històriques
L'edifici fou l'església de l'antic poblat de les Borgetes de Salena, llogaret depenent de la Baronia d'Arbeca i que en quedar despoblat, a finals del segle XV, s'agrega al municipi junt amb llur terme. D'aquell poblat, a part de l'església, sols n'han quedat unes sitges de gra de les cases i pels volts, s'ha trobat vestigis que poden remetre a un origen romà, com ara restes de ceràmica d'Arezzo i fragments de plats campanians. Tanmateix, la data escrita més antiga documentada és un establiment d'un forn de coure pa fet al 1193 per part de Ramon de Tarroja (senyor d'Arbeca) i la seva muller Sibil·la en favor de Guillem Company (...), amb la condició que, dels beneficis fes tres parts, dues per Company i una per ell, com a propietari ("Arbeca, història i record, J.M. Sans i A. Pau). Altrament, l'any 1915 l'historiador Mossèn Sanxo Capdevila escriu en la revista "Lo Pla d'Urgell": ".... d'un document de la segona meitat del segle XV, que obra en l'Arxiu Municipal d'Arbeca, hem deduït que la importància d'aquella població no fou prou per arribar a la categoria de Parròquia, ni tan migrada que llurs habitants tinguessin d'abandonar sempre son poble per a satisfer amb llurs obligacions de cristià; sinó que, segons l'esmentat document, l'autoritat eclesiàstica de Tarragona, a instància dels jurats de les Borgetes, disposà que un sacerdot d'Arbeca, anés a celebrar-hi la Missa senyalats dies festius". Segons aquest historiador la despoblació total no fou fins a principis del segle XVII.L'edifici fou l'església de l'antic poblat de les Borgetes de Salena, llogaret depenent de la Baronia d'Arbeca i que en quedar despoblat, a finals del segle XV, s'agrega al municipi junt amb llur terme. D'aquell poblat, a part de l'església, sols n'han quedat unes sitges de gra de les cases i pels volts, s'ha trobat vestigis que poden remetre a un origen romà, com ara restes de ceràmica d'Arezzo i fragments de plats campanians. Tanmateix, la data escrita més antiga documentada és un establiment d'un forn de coure pa fet al 1193 per part de Ramon de Tarroja (senyor d'Arbeca) i la seva muller Si...
)
)
)
)