A la casa Macaya, Puig i Cadafalch segueix la manera de fer iniciada a la casa Amatller. L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs. Tota la façana, tret del sòcol de pedra, és estucada en blanc i recoberta d'esgrafiats.
La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esquerra, la gran balconada i la tribuna de la planta noble, els balcons de la segona planta, la triple obertura de les golfes de les torres.
L'ornamentació escultòrica de l'edifici, obra d'Eusebi Arnau, es concentra als pinacles adossats a les portes d'accés, en la decoració floral del balcó i de la tribuna de la planta noble, i en la resta d'obertures.
El pati on hi ha l'escala d'accés a la planta segueix també el patró de la casa Amatller, bé que aquí els elements decoratius són de caire arabitzant. L'escala és coberta per una galeria d'arcs rampants amb voltes de maó de pla.
Les superfícies llises estucades, que acusen un barroquisme latent d'arrel catalana, i la mateixa estructura de la façana acusen una influència mediterraneista que arribarà a ser una de les característiques de gran part de les cases senyorials de l'arquitecte.A la casa Macaya, Puig i Cadafalch segueix la manera de fer iniciada a la casa Amatller. L'edifici consta de semisoterrani, planta baixa, dos pisos i golfes. La façana, plana, és emmarcada per dues torres, que tenen un pis més d'alçada, i el coronament es resol amb grans ràfecs. Tota la façana, tret del sòcol de pedra, és estucada en blanc i recoberta d'esgrafiats.
La distribució de les obertures repeteix el patró de la casa Amatller: dues galeries d'arcs rebaixats seguits (a la planta baixa i a les golfes), la porta d'accés, de regust conopial, amb una porta de serveis més petita a l'esque...
Notícies històriques
La casa Macaya va ser encarregada l'any 1898 per Romà Macaya i Gibert a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i s'acabà l'any 1901, poc després de la casa Amatller.
L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona.
En la realització de l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·lí Gelabert, els forjats de Manel Ballarín, i les escultures d'Eusebi Arnau i Alfons Juyol.
L'any 1924 Puig i Cadafalch va fer els plànols per a un pla d'ampliació i remodelatge que no es dugué a terme.
L'edifici va ser adquirit per la Caixa de Pensions i d'Estalvis de Barcelona després de la Guerra Civil i, des de l'any 1979, la casa Macaya és seu del Centre Cultural de Barcelona, de la Fundació "la Caixa". L'any 1995 s'hi han realitzat obres d'ampliació, amb la incorporació d'una finca que anteriorment ocupava un garatge. La reforma ha estat realitzada per l'arquitecte Miquel Espinet.La casa Macaya va ser encarregada l'any 1898 per Romà Macaya i Gibert a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, i s'acabà l'any 1901, poc després de la casa Amatller.
L'any 1902 se li va concedir una menció en el concurs anual de l'Ajuntament de Barcelona.
En la realització de l'obra, que fa un ús ornamental de tècniques i materials propis de les arts i els oficis reivindicats en aquell període, van participar diversos artistes: els esgrafiats interiors i exteriors són obra de Joan Paradís i Figueres, les rajoles van ser dissenyades per Antoni Gallissà, la pintura decorativa és de Marcel·...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
)
)
)
)