Passeig de Gràcia, 92 / Carrer de Provença, 261-265
Localització:
Barcelona (Barcelonès)
Estil
Modernisme
Tipus d'ús
Original
Habitatge
Habitatge plurifamiliar
Actual
Cultura
Sala d'exposicions
Titularitat
Privada
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 73-MH-EN
Disposició: Decret
Data Disposició: 24/07/1969
Publicació: BOE
Data publicació: 20/08/1969
Èpoques
Segles: XX -
Autors
Nom
Cognoms
Funció
Antoni
Gaudí
arquitecte
Descripció
La casa Milà suposa un pas fonamental en l'obra de Gaudí, en expressar amb el màxim de possibilitats el vocabulari formal iniciat en les seves obres anteriors, especialment en la casa Batlló.
Anomenada popularment la Pedrera, se'ns presenta com una escultura abstracta monumental. La façana, contínua, de forma ondulant, que eludeix les cantonades, s'ha convertit amb el temps en l'element emblemàtic de l'edifici: modelada en pedra simplement desbastada, sense més element decoratiu que les baranes de forja dissenyades per Jujol, contrasta amb la coberta, revestida de ceràmica de trencadís i culminada per insòlites xemeneies.
Els dos accessos independents, un pel xamfrà i l'altre pel carrer de Provença, confereixen a l'edifici unes característqiues singulars quant a l'organització i concepció, allunyades de les solucions típiques dels edificis de l'Eixample. Gaudí introdueix una innovació, la supressió de les escales de veïns, de manera que només pot accedir-se als pisos mitjançant els ascensors o les escales de servei. L'edifici s'ordena així entorn de dos patis de grans dimensions, de planta circular i ovoide, respectivament, concebuts com a segona façana de l'edifici (com a la casa Batlló). També és innovadora la situació de les cavallerisses al soterrani, al qual s'accedeix mitjançant rampes helicoïdals. Gaudí havia previst de continuar aquestes rampes fins als pisos alts, però finalment tot quedà en una escala fins a la segona planta.
Tota l'estructura de l'edifici recolza sobre pilars de pedra o maó i jàsseres de en entramat, de forma que no hi ha murs de càrrega i la façana esdevé pràcticament un "mur cortina". Això fa que l'organització interior reposi en una planta lliure, que permet a Gaudí de trencar amb la geometria rectilínia tradicional i organitzar una rica seqüència d'espais domèstics amb paràmetres corbs i traces poligonals, cels rasos ondulants, etc. Aquesta situació d'extraordinària densitat plàstica culmina a les golfes, resoltes amb arcs parabòlics diafragmàtics, a la manera de mansardes de perfil sinuós per damunt de les quals discorre un terrat esgraonat, poblat per sorprenents xemeneies de fums i de ventilació, de formes gairebé antropomòrfiques.
Pel que fa a la decoració dels interiors, Gaudí dissenyà tots els elements dels acabats (portes, ascensors, etc.), i Aleix Clapés dirigí a tots dos vestíbuls una extensa decoració pictòrica, que avui es troba en molt mal estat de conservació.
El caire expressionista de les obres de gaudí arribà al seu punt àlgid a la Pedrera, on va anticipar-se a una sèrie de plantejaments, posteriorment usuals, com ara la coberta-espectacle, la façana sense pràcticament funció de suport, o la planta lliure.La casa Milà suposa un pas fonamental en l'obra de Gaudí, en expressar amb el màxim de possibilitats el vocabulari formal iniciat en les seves obres anteriors, especialment en la casa Batlló.
Anomenada popularment la Pedrera, se'ns presenta com una escultura abstracta monumental. La façana, contínua, de forma ondulant, que eludeix les cantonades, s'ha convertit amb el temps en l'element emblemàtic de l'edifici: modelada en pedra simplement desbastada, sense més element decoratiu que les baranes de forja dissenyades per Jujol, contrasta amb la coberta, revestida de ceràmica de trencadís i cu...
Notícies històriques
La casa, en realitat dues cases de pisos de l'Eixample, fou construïda per a Pere Milà i Camps. El 1986 la Pedrera ha estat adquirida per una entitat d'estalvis com a seu de les seves activitats culturals, i se n'han emprès les obres de restauració (1988). És declarada patrimoni mundial del catàleg de la Unesco (1984).
Informació no disponible.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Càtedra Gaudí
Barcelona
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
1984
Antoni Gaudí (1852-1926)
Bassegoda i Nonell, Joan
1984
Gaudí, arquitectura del futur
Bohigas, Oriol
1983
Reseña y catálogo de la arquitectura modernista
Casas, Núria; Mateo, Lourdes
2001
La Barcelona de Gaudí
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Corbera, Joan i Camp, Joaquim
Gaudí
Cuito, Aurora i Montes, Cristina
2003
Gaudí. Toda su arquitectura
Flores, Carlos
1982
Gaudí, Jujol y el modernismo catalán
Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc
1985
Història de l'art català. Del modernisme al noucentisme: 1888-1917
Giordano, Carlos
2014
La Pedrera : l'últim projecte residencial d'Antoni Gaudí
Giralt-Miracle, Daniel
2012
La Pedrera: una obra experimental i innovadora. A: Coup de fouet
Güell, Xavier
1995
Guia Gaudí
Güell, Xavier
1986
Antoni Gaudí
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Lahuerta, Juan José
1999
Antonio Gaudí : 1852-1926 : arquitectura, ideología y política
Masini, Lara Vinca
1970
Antoni Gaudí
Ribas Piera, Manuel
1966
Consideraciones sobre Gaudí a través de sus obras urbanísticas. A: Cuadernos de arquitectura y urbanismo : publicación del Colegio Oficial de Arquitectos de Catalunya y Baleares.
)
)
)
)