| Estil |
|
| Sense estil definit |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Castell |
| Actual |
En desús |
En desús |
|
Estat de conservació: Ruïna
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 1170-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Èpoques |
| Segles: XIII - // XVIII -
|
|
| Descripció |
Restes del castell, que ha donat nom a una platja i una cala veïna, aprofitades per un mas tardà.
Les ruïnes del castell s'aixequen al caire d'un penya-segat, entre la badia de La Fosca i la cala de S'Alguer. A llevant resta la part baixa d'una torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere veiem un mur atalussat d'uns 5 metres, al N del qual s'aixeca una torre rectangular com la de llevant però que es manté a l'alçada del mur. Les restes de la part baixa de la primera torre, segurament, són les úniques que corresponen a la primera etapa del castell. També es veuen les restes d'una estança quadrada i de mides similars a les dues torres esmentades. No es sap si aquestes restes d'una possible torre i les de la torre segona poden ser coetànies amb les de la primera torre.
Del castell d'època moderna en queden, només, restes visibles als murs del que, possiblement, seria el pati d'armes. Es tracta d'uns murs de gruix considerable que, a la part alta, concretament al mur de llevant, presenten dues troneres per a la defensa del castell amb canó. Aquest pati d'armes estaria descobert, però es pot observar, per la part interior d'aquest mur, un permòdol de pedra que indicaria que, per la part alta dels murs, hi hauria un pas de ronda, probablement de fusta, per on circularien els soldats que farien funcionar els canons.
L'entrada al recinte fortificat ha quedat desfigurada per la masia, avui enrunada, que s'hi aixecava recolzada en l'antiga construcció. Els murs més alts que s'observen al conjunt pertanyen a aquesta masia, que es va construir quan el castell ja estava en desús. Aquesta edificació tenia forma de L i dos nivells. Actualment la coberta ha desaparegut i la part alta dels murs s'ha anat ensorrant progressivament. Només es coneix en detall com era la masia a través de fotografies antigues.
El sistema constructiu dels murs de tot el conjunt és a base de maçoneria. Aquests murs, en alguns casos, han perdut el morter de calç interior (o potser només eren amb terra), cosa que ha propiciat el seu ensulsiament.
Es fa difícil establir una seqüència històrica a partir de les restes conservades, atès que en els sistemes constructius no es veu una diferenciació clara i evident.
Restes del castell, que ha donat nom a una platja i una cala veïna, aprofitades per un mas tardà.
Les ruïnes del castell s'aixequen al caire d'un penya-segat, entre la badia de La Fosca i la cala de S'Alguer. A llevant resta la part baixa d'una torre de planta rectangular, excavada en part a la roca natural, fins a l'arrencada d'una volta. Una mica més enrere veiem un mur atalussat d'uns 5 metres, al N del qual s'aixeca una torre rectangular com la de llevant però que es manté a l'alçada del mur. Les restes de la part baixa de la primera torre, segurament, són les úniques que corresponen a ...
|
| Notícies històriques |
Castell termenat. Documentat el 1277.
Als terrenys existents al costat del castell de Sant Esteve s'han documentat troballes de ceràmica d'època romana. A la fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic es diu també que s'han localitzat restes de murs i paviments d'opus signinum, que es creu que formen part d'una vil·la romana. L'existència d'aquestes restes indica que el promontori de Sant Esteve va ser habitat, com a mínim, des d'època romana.
Tot i que la construcció del castell data del segle XII, la primera referència escrita és del 1272. De fet, Sant Esteve és l'origen de Palamós, ja que el 12 de juny de 1277, Pere II el Gran comprà, per mitjà d'Austruc Ravaia, a Dalmau de Palol i Ponç d'Utrx, canonges de Girona, per 6.000 sous, la fortalesa i el seu terme per fundar-hi la vila i el port reial. A partir de la compra d'aquestes terres s'afavorí el poblament de Palamós, amb privilegis que es consolidaran en el document de formació de la Vila, la Carta de Poblament de l'any 1279, que seria confirmada l'any 1293 per Jaume II.
L'any 1331 Jaume de Cornellà el ven per 15.000 sous a Bernat de Pallarés, que en pren possessió en nom del rei. Com que la construcció amenaçava ruïna, Alfons el Benigne donà llicència per fer-hi obres (1334). Tres anys després, Pere el Cerimoniós donà ordres d'ajudar en les obres. Pere Pallarés, fill de Bernat, ven el castell a Berenguer de Cruïlles per 20.000 sous. La vila reial va durar fins el 1484, quan Ferran el Catòlic atorgà la jurisdicció a Galceran de Requesens, iniciant-se, així, el Comtat de Palamós.
Al segle XIV el castell perd importància en benefici de Palamós. El castell havia passat a ser propietat privada d'un agricultor. A les escriptures es canvia la denominació de terme del castell de Sant Esteve per la de terme de Palamós.
El castell, donada la seva situació privilegiada, es va convertir en un autèntic baluard de vigilància marítima, encaixat en el sistema defensiu establert a la zona contra la pirateria i els corsaris. L'any 1567 s'utilitzava com a magatzem de pólvora amb un petit cos de guàrdia. L'any 1701 encara es feien torns de guàrdia repartits entre els veïns dels pobles del voltant. Durant tot el segle XVIII es va mantenir la vigilància marítima, tot i que ja no estava vinculada a la prevenció de la pirateria.
Al segle XVIII es construeix una masia al damunt del castell, tot aprofitant materials i estructures d'aquest. Aquesta masia va estar habitada fins a les darreries del segle XIX. L'últim propietari de la masia al segle XIX fou Narcís Pagès.
De tots els senyors que va tenir el castell de Sant Esteve sobresurten la família dels Pallarès, que ho van ser del 1331 al 1394. La família dels Frigola en va ser propietària al segle XIX i la família Pagès fins a mitjans del segle XX.
Als voltants del 1930, el príncep rus Alexis M'Dvani l'adquirí amb la intenció de restaurar-la, però amb la seva mort s'acabà el projecte.
Actualment, la propietat ha passat a mans de l'Ajuntament de Palamós i aquest fet ha facilitat que, dins el programa Romànic Obert de la Caixa, es projecti una consolidació de les estructures que encara perviuen, per tal de frenar el greu deteriorament que ha patit aquest castell després de molts anys d'abandó.
Castell termenat. Documentat el 1277.
Als terrenys existents al costat del castell de Sant Esteve s'han documentat troballes de ceràmica d'època romana. A la fitxa de l'Inventari del patrimoni arqueològic es diu també que s'han localitzat restes de murs i paviments d'opus signinum, que es creu que formen part d'una vil·la romana. L'existència d'aquestes restes indica que el promontori de Sant Esteve va ser habitat, com a mínim, des d'època romana.
Tot i que la construcció del castell data del segle XII, la primera referència escrita és del 1272. De fet, Sant Esteve és l'origen de Palamós...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2003 |
|
Camp de treball. Neteja de l'interior del castell |
| 2012 |
|
Esbrossada i desenrunament. Realització planimetria |
| 2013 |
|
Actuació d'emergència murs antiga masia |
| 2014 |
|
Consolidació |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| Arxiu CTPC Girona |
Serveis Territorials de Girona |
JULIÀ, Manel- Projecte de consolidació del castell de Sant Esteve de Mar de Palamós. Programa Romànic Obert de la Caixa. 2013 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Segovia Barrientos, Francisco, coord.; Nóvoa Rodríguez, Manuel, coord. |
2013 |
El arte abaluartado en Cataluña: estrategias de defensa en el siglo XVIII |
|
| |
|
)
)
)
)
)
)
)